Un expert preveu el creixement de l’oferta de trens entre Barcelona i París el 2023
Diari de Girona. Jordi Rosell apunta que en els propers anys s’incremenaran els costos de l’avió, de manera que el servei ferroviari serà més competitiu.
La decisió de l’operadora francesa SNCF de deixar d’explotar conjuntament amb Renfe les línies d’alta velocitat que connecten Madrid i Barcelona amb París, Lió i Marsella a finals d’any deixa nombrosos interrogants oberts. De moment, la companyia francesa ja ha anunciat la seva intenció de continuar explotant en solitari el tram entre Madrid i Barcelona -que considera que és l’únic que és rendible- a partir de 2023. El fet que Espanya hagi liberalitzat el seu sistema ferroviari l’afavoreix, de manera que la nova línia es podrà sumar a l’alta velocitat low cost de Ouigo, que des de l’any passat ja opera entre Barcelona i Madrid. Renfe, per la seva banda, ha mostrat la seva «sorpresa» per la decisió de SNCF, ja que fa menys de dos mesos van llançar una campanya promocional que augmentava les freqüències a totes les línies, així com descomptes amb els seus bitllets per fomentar la cooperació. A partir d’ara, Renfe també ha anunciat que té la intenció de continuar explotant aquestes línies internacionals pel seu compte, però a hores d’ara ho té més difícil, ja que tal com ha denunciat diverses vegades la pròpia Renfe i el govern espanyol, des de França s’estan posant «resistències» a l’entrada de nous operadors al país. Tot i això, Renfe ja ha anunciat que demanarà a les autoritats franceses el permís per seguir operant aquestes línies, malgrat que també ha presentat ja la sol·licitud per operar altres trams internacionals i de moment no se li ha concedit.
Segons el professor d’Economia de la UdG Jordi Rosell, especialitzat en infraestructures, el corredor Madrid-Barcelona-París «segur que no és la línia més rendible del món, però aquí hi ha raons estratègiques i tensions recents». En aquest sentit, assenyala que l’entrada de SNCF al corredor Barcelona-Madrid amb Ouigo, l’any 2021, va provocar una «mossegada bestial» als beneficis de Renfe, ja que aquest era el seu recorregut més rendible. De la mateixa manera, apunta que l’acord de cooperació entre SNCF i Renfe era una aliança que permetia a l’operador espanyol tenir un major coneixement del mercat francès, i SNCF «hi vol posar traves pensant en el mig termini». Tot i això, recorda que «no fa ni mig any que l’empresa SNCF-Renfe parlava de doblar freqüències, i ara han anat exactament en la direcció contrària».
Rosell també recorda que, mentre que a Espanya ha començat la liberalització d’alguns corredors, com el de Madrid-Barcelona -de manera que l’entrada de Ouigo ha obligat Renfe a baixar preus-, això a França encara no ha passat. Tot i això, creu que properament l’estat francès s’haurà d’avenir a la liberalització: «Ha fet tota la pressió possible per postposar-la, però no anirà més enllà de 2023», vaticina.
Pel que a la línia Barcelona-París, que és la que passa per les comarques gironines, calcula que a curt termini hi pot haver tensions per si s’opera o no, però avança que a partir de 2023 l’oferta de trens «serà superior a l’actual, sigui amb SNCF o d’altres». En aquest sentit, explica que una de les principals alternatives al tren, que és l’avió, haurà de pagar més en els propers anys per les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. «Si incrementem els costos dels vols de menys de mil quilòmetres, com el Barcelona/Girona amb París, l’alta velocitat passarà a ser més competitiva», assenyala. Per això, creu que aquest escenari farà incrementar la probabilitat de tornar a tenir el tren o tenir fins i tot més freqüències.
En el cas de la línia Barcelona-París, Rosell subratlla que la meitat de viatgers es traslladen per oci, i que hi ha més francesos que espanyols. També afegeix que un de cada deu són estatunidencs amb origen o destí els creuers del Port de Barcelona. Així doncs, assenyala que, «si hi ha oferta d’alta velocitat en el corrredor Barcelona-París, la probabilitat que vinguin els estatunidencs a les comarques giornines s’incrementa molt, i recordem que són els que més gasten».