Un estudi situa Girona com a motor de la creació d’ocupació a Catalunya
Diari de Girona. El darrer informe del servei d’estudis de BBVA adverteix de «símpto,mes d’esgotament» en les transaccions d’habitatge a la província.
Motor de creació d’ocupació. Així veu el servei d’estudis de BBVA l’evolució de l’economia catalana enguany i el que ve. La taxa d’atur, segons les estimacions de BBVA Research, «podria reduirse fins al 8,3% el 2025 i es podrien crear 192.000 nous llocs de treball» fins l’any vinent. Catalunya seria, d’acord amb aquestes previsions, la comunitat que creï més noves ocupacions en aquest bienni.
Segons l’informe, presentat ahir al matí, Girona i Barcelona són les províncies que més ocupació estan generant en els últims mesos. Les estimacions dels economistes de l’entitat és que el PIB de Catalunya podria augmentar un 2,6% el 2024, per sobre de la mitjana espanyola (2,5%), i que creixerà un 2,1% el 2025, recolzat en la millora de l’economia europea, tot i que limitat per un turisme que s’acosta al límit de la capacitat en temporada alta.
Entre les dades que ofereix l’estudi, es constata un increment del 5,4% en la despesa en targeta a les comarques gironines, que l’entitat vincula, sobretot, a les despeses transport i serveis turístics. No obstant això, aquest creixement de les compres amb targeta és inferior al registrat a Catalunya (5,9%) i Espanya (6,5%).
En aquesta acceleració de l’activitat econòmica, el turisme ha estat un factor clau. La despesa amb targetes estrangeres en TPV de BBVA va augmentar un 24% interanual en el primer trimestre de 2024 a la comunitat, enfront del 22% a Espanya. La informació disponible per al segon trimestre de 2024 apunta a un creixement del 22% i, segons les previsions, s’acumularan dos anys amb creixements una mica majors que els observats en la resta d’Espanya. En el que va d’any, la despesa registrada a Catalunya multiplica per 1,6 el que es va registrar en el mateix període de 2019 i, en el conjunt d’Espanya, es multiplica per 1,8.
Mercat de l’habitatge
D’altra banda, BBVA destaca que després d’una acceleració relativament ràpida fins al 2022, les transaccions d’habitatge a Barcelona i Girona mostren símptomes d’esgotament. A les comarques gironines continuen pujant les vendes d’habitatges principals, però s’enfonsen les de segones residències i també les compres que realitzen ciutadans estrangers. Malgrat l’augment de preus de l’habitatge, a Girona els projectes visats per a construir noves vivendes segueix creixent.
La producció industrial a Catalunya va iniciar la seva recuperació en el segon semestre de 2023, i «sembla que continua millorant en el primer semestre de 2024», amb l’embranzida de béns d’equip, l’acceleració forta dels béns de consum i, en menor mesura, els intermedis. Aquest comportament estaria afavorit per la desaparició progressiva dels colls d’ampolla que van afectar les cadenes de producció a nivell global.
No obstant això, el creixement de la indústria no es trasllada encara a les exportacions de béns en la comunitat. En el conjunt de 2023, les exportacions catalanes van créixer un 6,7% (-1,0% a Espanya), però en el segon semestre de 2023 i en el primer semestre de 2024, «la correcció de les vendes sembla generalitzada» Amb tot, les dades són positives, ja que en termes nominals, les vendes a l’exterior van superar en un 36% les de 2019 (32% a Espanya). En termes reals, i pesi al fre recent, els últims 12 mesos se situen encara un 5% per sobre del nivell pre-pandèmia (-1,2% a Espanya).
La inversió en béns d’equip a Catalunya torna a créixer en 2024, però a un ritme menor que en anys anteriors. Tant la construcció com la indústria pesen més que a Espanya i per tant, si s’aconsegueix aquesta acceleració de la inversió, l’impacte podria ser una mica superior a Catalunya.
Segons l’anàlisi, «persisteixen algunes restriccions que podrien moderar el creixement cap endavant». De cara a 2025 esmenta els efectes de «alguns colls d’ampolla, com la falta de mà d’obra i la feblesa de la demanda, que podrien moderar el creixement futur». A més, l’envelliment de la població suposa un obstacle per al creixement de la demanda interna i l’augment de l’ocupació. La falta de mà d’obra en la comunitat encara no és un factor restrictiu per a la indústria (sí en altres sectors, com el turisme), però podrà ser-ho quan millori el ritme de producció.