Un estiu amb escassetat de gel
El Punt. L’encariment de l’energia ha fet que l’estoc d’hivern de les fàbriques de glaçons hagi quedat limitat. Les altes temperatures, el retorn del turisme i l’alleujament de la pandèmia n’han disparat la demanda.
Pot semblar una frivolitat davant de la crisi climàtica o dels conflictes bèl·lics, però el cert és que la suma d’un seguit de factors conjurats en una tempesta perfecta han comportat que enguany l’estiu s’hagi d’afrontar amb una manca important de glaçons. Un estiu especialment calorós, amb la gent en plena eufòria postpandèmica i un encariment de l’energia i de les primeres matèries que s’arrossega des de l’any passat en són els motius principals. Se n’exclamen tant els fabricants i distribuïdors com els consumidors, especialment els establiments d’oci i l’hostaleria, que han vist com ja fa uns mesos que es pateix aquesta escassetat i que han de regatejar els glaçons que posen a les begudes.
En Willy, encarregat de la fàbrica Cubihielos, lamenta que “no es troba gel arreu de l’Estat” i que la producció no dona l’abast per servir tots els clients. Per aquest motiu, han hagut de reduir les quantitats d’entregues. “Ja fa un mes que estem lliurant les comandes amb restriccions”, assegura. A més, tot i que s’han intentat avançar al problema, el cost energètic va forçar Cubihielos a aturar les màquines a l’hivern. Això, sumat al fet que enguany no han pogut reforçar la plantilla com altres anys, ja que els anys de pandèmia van patir just el contrari: una caiguda brutal de la demanda ha fet que s’hagin d’esforçar per abastar els clients fidels i hagin de renunciar a comprometre encàrrecs als clients nous.
Des de Hielos SEM, el seu portaveu, en Qaiser, comenta que de 700 comandes aquest estiu només n’han pogut servir un centenar, i que la situació ja va empitjorar a partir del 2019, quan en Qaiser va haver de tancar la seva pròpia fàbrica de gel per falta de demanda, i que ara, des de SEM, s’encarrega de distribuir paquets de gel a supermercats amb molta capil·laritat, com Condis o Carrefour, i també a un bon gruix de botigues regentades per pakistanesos, on les bosses de gel són una referència important. Amb tot, si abans venien un tràiler sencer de gel cada dia, ara només donen sortida a sis palets, tot i que han intentat “trobar gel arreu i fins i tot a Portugal”, hi insisteix.
Minicrisi general
Sembla, doncs, que fins que no canviïn les condicions climàtiques, aquesta crisi del gel continuarà portant maldecaps als diferents sectors que en depenen. I és un problema generalitzat: un dels fabricants més importants a casa nostra, Catalana de Gels, a Ripollet, està fent mans i mànigues per sortir-se’n. El seu director, Albert Adell, detalla l’efecte que hi ha tingut l’encariment del megawatt hora, que en alguns moments es va triplicar i va arribar als 700 euros. Aquesta multiplicació de costos no tan sols va impactar en la producció, que es va haver de reduir i retardar, sinó que també va obligar a estalviar energia a les cambres frigorífiques, juntament amb el mateix lloguer dels espais.
L’estoc, que “normalment es comença a acumular a principi d’any, entre febrer i març, aquest exercici no s’ha posat en marxa fins ben entrada la primavera, cap a l’abril o el maig”, explica Adell. L’alça dels carburants també va endurir les condicions del transport i el plàstic va duplicar el preu, “un fet que no havia passat mai”, recorda el responsable del grup, que serveix tota la gamma de clients, des de la gran distribució fins a l’hostaleria o les benzineres. Tot plegat, si l’estoc habitual de Catalana de Gels, era d’un milió de bosses de dos quilos, enguany han hagut d’afrontar l’estiu amb una reserva de 300.000, un terç de la d’altres anys.
I, amb aquest panorama, arriba el que Adell denomina “l’eclosió” després de la pandèmia, que “ha donat pas a una superdemanda”. Una situació insòlita, aquesta, a la qual cap productor, ni català, ni de l’Estat ni europeu pot fer front. A Europa, de fet, segons recorda el director de Catalana de Gels, “els mercats són immadurs, perquè no estan tan acostumats a tenir temperatures tan altes”.
I com que la llei de l’oferta i la demanda mana, el preu del gel, que havia estat molt estable, segons Adell “passarà a ser com el d’una fruita o una verdura, sotmès als canvis estacionals en funció de la disponibilitat”. Catalana de Gels ha apujat el preu un entre un 25% i un 30%, que tanmateix no serveix per rescabalar l’empresa dels marges perduts. Per acabar-ho d’adobar, Adell alerta que en el sector hi ha intrusisme, “tant en la producció com en la distribució”, fet que ha desembocat en converses, de moment sense resultat, per constituir una associació de fabricants que pugui denunciar que hi ha operadors que actuen sense els permisos municipals o sanitaris i que “fan competència deslleial, perquè fins i tot alguns tenen punxats l’electricitat i l’aigua”, afirma.
Els fabricants i distribuïdors no creuen que la situació derivi en un desabastiment total, tot i que potser sí que en algun sector es deixa notar. Christian Compte, president de la Federació Catalana de l’Oci Nocturn (Fecalon) i propietari d’alguns locals a Tarragona, indica que el màxim que pot estar passant és que “en lloc de posar tres glaçons als gots se n’hi posen dos”, però que en realitat aquesta mesura és més preventiva que necessària. “Abans de trobar-nos amb els problemes, mirem d’evitar-los”, assegura Compte, que assenyala que altres vegades hi ha hagut la brama que no hi hauria alcohol o vidre per a les ampolles “i al final n’hi ha hagut”, remarca el president de Fecalon.
A les comarques gironines sí que hi ha manca de gel als supermercats i les gasolineres, establiments que en limiten la venda, però el sector de l’hostaleria no se n’està ressentint. El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, assegura que hotels i restaurants “són grans” i disposen de màquines pròpies per fer gel. L’altra cosa, sempre segons el president de la Federació, son els petits bars que és possible que tinguin problemes “perquè no tenen reserves” però que “s’espavilen”.
Per la seva banda, el president de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Josep Carreras, reconeix que a la ciutat de Girona hi ha restaurants que tenen “problemes per obtenir gel” perquè “està fallant el subministrament”. Assegura que algunes empreses “els racionen les bosses que compren” i fins i tot “ja els venen producte de mala qualitat”.