Un de cada tres joves a Espanya ja opta per la Formació Professional
Diari de Girona. Aquestes modalitats d’estudi es consoliden com a via d’integració i d’ascensor social per als col·lectius amb contextos més adversos.
Els joves han estat els encarregats d’enterrar els prejudicis cap a la Formació Professional (FP) que encara arrossega gran part de la gent gran. El futur -i el presentsón ells i, tenint en compte els números, ho tenen clar: s’ha acabat el temps en què la FP era la germana pobra de l’educació. La tendència dels principals indicadors de l’últim any confirma que la FP segueix millorant en prestigi i acceptació: és triada per un de cada tres estudiants d’ensenyament postobligatori a Espanya, i ja representa la modalitat educativa amb més taxa de creixement en alumnat matriculat, que es reflecteix també en indicadors del mercat de treball, en què un terç de les ofertes laborals demanen perfils de FP, o en la taxa d’ocupabilitat més gran en comparació amb altres nivells educatius, com educació obligatòria o batxillerat.
Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’Informe 2023: la Formació Professional davant els reptes socials, dirigit pels investigadors Mónica Moso Díez i Juan Pablo Gamboa Navarro i presentat ahir a Barcelona per l’Observatori de la Formació Professional a Espanya de CaixaBank Dualiza, en col·laboració amb l’Institut Basc de Competitivitat Orkestra. L’informe confirma que l’alumnat d’FP és el que va mostrar més creixement en el conjunt del sistema educatiu espanyol el curs 21-22 (4,4%), així com en les dades provisionals del curs 22-23 (4,7% ), molt per sobre dels ensenyaments de grau universitari (1,5%) i del decreixement del batxillerat (-0,4%).
Els directors de la investigació posen èmfasi en una altra qüestió: l’FP compta amb un pes més gran de «col·lectius potencialment vulnerables», com ara persones amb discapacitat o d’origen estranger, en comparació amb el batxillerat i el grau universitari. «Des d’una perspectiva de la inclusió social, el sistema de FP ofereix uns beneficis propis, ja que proveeix formats àgils i escalables, i facilita l’accés a múltiples vies de participació educativa i formativa des de la flexibilitat, la modularitat i un caràcter acumulatiu», apunten els directors de l’estudi, convençuts de la funció de la FP com a porta d’entrada a l’ascensor social per als col·lectius amb contextos més adversos. Destaquen que el pes de la població d’origen migrant a Espanya continuarà augmentant fins gairebé el 24% el 2033 i que la FP se situa com a «eina indispensable per a la seva integració laboral».
Ara com ara la FP ja és l’ensenyament postobligatori que té més pes d’alumnat d’origen migrant (8,3%), davant el 6,7% del batxillerat i el 6% de la universitat. El repte urgent, insisteixen tant Moso com Gamboa, és que no només iniciïn la FP, sinó que l’acabin, i que puguin continuar estudiant i pujar. Aquí encara hi ha un gran camí a recórrer, ja que les dades també confirmen que a més nivell educatiu de FP, menor presència de la majoria dels col·lectius potencialment vulnerables a l’exclusió social. A més, almenys un terç de tots els estudiants estrangers de FP opten per famílies professionals STEM, de ciència i tecnologia, aquelles que més personal demanen i on més opcions d’ocupació i desenvolupament professional es poden trobar, factors que afavoreixen l’ascensor social.
Hi ha, així, el que l’estudi anomena una bretxa d’inclusió dins de l’itinerari intra-FP, ja que la presència de la majoria dels col·lectius analitzats amb més vulnerabilitat es concentra a la FP Bàsica i al grau mitjà, mentre que tenen una escassa presència al grau superior.
Els estudiants d’origen estranger dupliquen la seva proporció a la FP Bàsica (15,9%). Els estudiants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NEAE) quintupliquen la seva proporció a la FP Bàsica (15,6%) respecte el grau mitjà (4,7%) i la multipliquen més de 10 vegades en el cas del grau superior (1, 4%). A l’altra banda de la balança, la part positiva, les xifres d’abandonament escolar primerenc han disminuït de manera molt important en els darrers anys, precisament en paral·lel al creixement de la FP bàsica i de grau mitjà. Tot i aquesta evident millora, les xifres espanyoles d’abandonament segueixen molt per sobre de les europees (i, les catalanes, encara pitjor que les espanyoles). Mentre que la mitjana europea d’abandonament escolar primerenc (entre els 18 i els 24 anys) està en el 9,6%, a Espanya està en el 14% (en el 27,1% entre persones d’origen estranger), i a Catalunya puja fins al 17%.
A més de reduir aquest abandonament i de servir com a palanca per a una acollida real de la població migrant a Espanya, per a la qual cosa seria important augmentar el nombre de beques, l’estudi apunta una altra qüestió clara: la necessitat de fer front de manera urgent a la bretxa de gènere. Als graus mitjans, el 82% de les dones es concentren en quatre famílies professionals, totes molt orientades als serveis i les cures. Per revertir aquesta situació, els directors de l’estudi tenen clar el camí: orientació, orientació i orientació. Orientació primerenca, ja a primària, i orientació a les famílies. Seguint amb la perspectiva de gènere, Moso i Gamboa destaquen el caràcter heterogeni de la bretxa de gènere, ja que hi ha realitats molt diferents.
Una bretxa de gènere que creix
Tot i això, destaquen, en el marc de la FP hi ha una considerable bretxa de gènere que s’associa més a l’opció formativa que a la seva proporció quantitativa, bretxa que ha anat augmentant al llarg dels anys. Un exemple d’això és la infrarepresentació de les dones en tecnològiques i especialitzades (industrials i STEM), on només una de cada 10 estudiants són dones, tot i que aquestes famílies tenen millors sortides professionals i de més qualitat a curt, mitjà i llarg termini.
Les dones es concentren en els estudis que estan orientats als serveis i a les cures.