Un de cada cinc migrants regularitzats en el darrer procés treballen a Catalunya
Diari de Girona. La seva incorporació al mercat de treball espanyol suavitza els efectes del final de vacances d’estiu, que extingeix uns 160.000 llocs de treball al mes d’agost.
El mercat laboral espanyol s’està veient revitalitzat amb la regularització extraordinària de migrants. Després de sis anys de creixement ininterromput de l’ocupació, la incorporació de milers de persones que ja vivien a Espanya però que no tenien permís per treballar legalment ha suposat una nova escomesa per a l’economia. Els efectes d’aquest fenomen encara s’aniran desplegant i visualitzant en l’estadística durant els pròxims mesos.
Aquest agost, sense anar més lluny, els nous efectius han permès esmorteir lleugerament la tradicional depressió en les contractacions que caracteritza l’últim mes d’estiu i de tancament de vacances per a la majoria d’assalariats. No obstant això, aquesta major afluència de persones disponibles per treballar també està incrementant el nombre d’aturats registrats. Aquestes són les principals claus de les dades d’afiliació i atur publicades aquest dimecres.
Nous cotitzants
Madrid i Catalunya són les comunitats autònomes que més nous ocupats estan incorporant fruit de la regularització extraordinària de migrants. Entre els dos territoris agrupen el 40% de nous ocupats que han aconseguit permís de treball a través d’aquest procés, amb un nombre pràcticament idèntic totes dues. No obstant, Madrid mostra, de moment, una ràtio d’inserció més elevada, ja que va rebre menys sol·licituds de persones per accedir a papers. Dels 202.424 sol·licitants residents a
Madrid, el 32% ja està treballant. En el cas català, dels 257.602 sol·licitants, el 25% ja està treballant.
Aquesta incorporació de milers
Madrid i Catalunya són les comunitat amb més nous ocupats fruit de la rehgularització
Tres de cada quatre nous ocupats derivats de la regularització van néixer a Llatinoamèrica
de persones disposades a treballar i la regularització no només de les persones, sinó també, en molts casos, dels llocs de treball que ja ocupaven, però «en negre», ha contribuït a esmorteir la tradicional caiguda de l’ocupació que se sol produir a l’agost. El final de les vacances fa baixar l’afiliació a la Seguretat Social, després d’uns mesos previs d’intenses contractacions per cobrir els pics de l’activitat estival. El nombre d’ocupats a Espanya va caure a l’agost respecte al juliol en 162.839 persones, fins a un total de 22,34 milions de cotitzadors a la Seguretat Social. El mateix mes d’anys anteriors les retallades van ser de gairebé 200.000.
La regularització extraordinària de migrants, que va finalitzar el juny passat, va ser dissenyada per donar papers a persones que ja vivien des de fa temps a Espanya i que, en molts casos, estaven treballant en l’economia informal. La gran majoria dels beneficiaris van entrar al país per vies regulars, com a turistes, per després passar formalment a la irregularitat en quedar-se al país per buscar-se la vida. Espanya té acords de lliure circulació amb molts països de l’Amèrica Llatina, fet que, sumat als vincles històrics i a la facilitat que ofereix l’idioma, contribueix a explicar que la gran majoria dels nous ocupats que provenen de la regularització siguin del continent americà.
Segons les dades desagregades, tres de cada quatre nous ocupats derivats de la regularització van néixer a Llatinoamèrica. Colòmbia i Veneçuela són les principals nacionalitats. Per països no llatinoamericans, destaca el Marroc, el Senegal i el Pakistan.
El procés d’incorporació de noves persones al mercat laboral des de l’economia informal té efectes positius sobre l’estadística. Però també té efectes negatius, com és l’augment de l’atur. Segons les dades ofertes pel Ministeri de Treball, des de l’1 de juny i fins al 31 de juliol al voltant de 40.000 persones que venen de la regularització s’han apuntat al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).