«Un Camí de Ronda únic portaria un perfil de turista que no tenim»
Diari de Giorna. L’associació Camí de Mar s’ha proposat unir en un d’únic tots els camins de Ronda de la Costa Brava
L’associació Camí de Mar, amb poc més d’un any de vida, s’ha proposat unir en un d’únic tots els camins de Ronda de la Costa Brava i enllaçar amb la Costa Vermella, ja a França. Proposen crear un nou itinerari que potenciï i protegeixi el coneixement del territori a partir d’un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient. De moment tenen el suport de tots els ajuntaments implicats, de la Diputació, la Generalitat, i també de les autoritats franceses.
Perquè han creat el projecte Camí de Mar?
Eduard Bonmatí: Hem fet un projecte conceptual d’un camí de mar transfronterer que representa la unió dels camins de Ronda de la Costa Brava i d’enllaç amb el Senttier du litoral de la Costa Vermella. Ho hem fet per posar en valor els camins de Ronda que des d’un punt de vista turístic són meravellosos a la Costa Brava però que hem vist que no podem anar enlloc perquè són camins a trossos. D’anades i vingudes. Això fa més mal que bé. Perquè quan acabes t’envies cap a la muntanya, un lloc inhòspit , i el que fa és espantar al turista que ve. Hem detectat 85 discontinuïtats i el que volem és fer un camí continu, que sigui transitable, no perillós… Són 250 quilòmetres entre Argelès i fins Malgrat de Mar. I si es volgués, es podria seguir cap avall.
osep Lluís Martínez: També volem evitar els camins difusos. Si no estan ben senyalitzats els camins a vegades la gent passa per molts llocs i això malmet l’entorn.
En quantes etapes es podria fer aquest recorregut?
E.B: Hem proposat divuit etapes, dues al costat francès i setze en sòl català. Cada etapa vindria a tenir uns 18 quilòmetres. Dels 250 quilòmetres en total que té el recorregut n’hi ha 62 que estan en mal estat, 155 que estan bé i 33 on no hi ha camí. I aquí és el mal que ens fa. Necessitem resoldre aquestes discontinuïtats i veure quan de camí s’ha perdut i quin no hi ha sigut mai. Hem de fer una segona diagnosi, per la qual cosa hem fet convenis amb Col·legis Professionals, per resoldre-ho. Però cal que hi hagi diners per crear un organisme que pugui tutelar tot el procés.
Quina inversió caldria?
Manel Cudinach: La inversió, pels càlculs que hem fet, seria d’entre 80 i 100 milions. Això estaria vinculat en una execució que trigaria 14 anys, no seria instantani. Requerim una entitat que sigui important per gestionar-ho i que les administracions públiques demanin per exemple diners als fons europeus.
Quina resposta han obtingut?
J.L.M: Magnífica. Ajuntaments, Diputació, Consells Comarcals s’hi han interessat i en la darrera reunió que vam fer a Calonge vam rebre dos oferiments més, Serge Pallarès, representant d’Occitània, que ens va donar tot el seu suport de part de la part francesa per convocar-nos i poder exposar el projecte al Prefecte dels Pirineus Orientals a Perpinyà i així iniciar els acords pertinents. De part de la Generalitat, Kiryat Mercado, directora general del litoral del Departament de Territori, s’ha ofert a plantejar-ho a l’Estat per acordar una proposta equivalent amb els seus homòlegs francesos.
I a nivell de socis i empreses?
E.B: La nostra associació ja té unes cinquanta empreses patrocinadores, de les quals en destaquen Vichy Catalan, Brava Hoteles, Moventis i Huurre. Socis en tenim una vuitantena, i hi ha diverses modalitats per fer-se’n i col·laborar amb nosaltres.
Qui n’ha de gaudir d’aquest Camí de Mar?
J.LM: Primer de tot n’han de gaudir els veïns de tots aquests municipis de la Costa Vermella i la Costa Brava i, per extensió, les comarques gironines. Ells en podran gaudir els 365 dies l’any, amb el sistema de locomoció més antic, que és anar caminant. Llavors també en podran gaudir els visitants que passin per la Costa Brava i la Costa Vermella. Que puguin gaudir d’aquesta dimensió de turisme ambiental i a l’hora cultural. Al matí, a mesura que van caminant, per conèixer la part ambiental, i a la tarda, poder conèixer el país i el darrere-país.
E.B: Busquem un perfil de turista que ara no tenim, que té sensibilitat ambiental i cultural, que podem trobar en itineraris de llarg recorregut com pot ser el Camino de Santiago o els camins de Bretanya. El turista no vol trobar els talls que es troba ara a la Costa Brava. Això fa més mal que bé. És l’excusa perfecte, també, per resoldre la protecció del litoral costaner.
J.LM: Aquest projecte té ben presents els valors fundacionals de la Unió Europea, perquè la gent se senti més a prop d’ideals i valors que no hem de perdre de vista. A través del senderisme es podrà fer cada dia.
En quin punt estem ara?
M.C: El nostre interlocutor occità ens convocarà al gener per parlar amb el Prefecte. També estem a l’espera d’anar a una reunió a Madrid a explicar el tema. I que els governs iniciïn l’organisme jurídic que ens cal.