Un 58% del menjar repartit pel Banc dels Aliments de Girona és recuperat
Diari de Girona. Treballen per evitar el malbaratament alimentari i més de la meitat del que es llença prové de les llars, tot i que «cada cop la societat està més sensibilitzada»
El 58% dels aliments que distribueix el Banc dels Aliments de Girona provenen de la recuperació, sigui de productes procedents de supermercats o d’empreses agroalimentàries als que s’acosta la data de caducitat o bé d’aliments que han tingut algun problema en el procés d’etiquetatge i no poden comercialitzar-se. «El malbaratament és un dels nostres maldecaps com a Banc i com a societat», explica el membre i exvicepresident del Banc dels Aliments a Girona, Josep Maria Pagès, que afegeix que «no té cap sentit que mundialment es desaprofitin un terç dels aliments i que gran part de la població global tingui precarietat alimentària». Per això, des de fa anys, el Banc promou campanyes de sensibilització per evitar que es llenci menjar.
La dieta de gairebé nou-cents milions de persones és insuficient i pobra, mentre un terç dels països desenvolupats pateix obesitat a causa d’una ingesta excessiva o inadequada. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’estima que un terç de tots els aliments produïts en l’àmbit mundial es perden o es malbaraten. A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total.
A Catalunya, segons l’últim estudi publicat el 2012 per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les llars, els comerços i la restauració malbaraten anualment unes 262.000 tones d’aliments, una xifra que equival a uns 35 quilos llençats per persona.
La major part del malbaratament (el 58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), l’hostaleria (12%), el comerç al detall (9%), els serveis d’àpats (4%) i els mercats municipals (1%). En l’àmbit domèstic, les principals causes que influeixen en el malbaratament alimentari són la manca de conscienciació sobre allò que es llença, la poca planificació de les compres, la falta de coneixement sobre les tècniques d’emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i de consum preferent, i els formats de les racions que es poden adquirir en els supermercats.
Mesures a Girona
A comarques gironines, el Banc dels Aliments a Girona treballa per reduir aquest malbaratament tant a través de campanyes de conscienciació social, com distribuint menjar que acabaria llençat. En aquest sentit, el 58% dels aliments que va subministrar l’any passat a persones en situació de vulnerabilitat eren aprofitats. En concret, de les més de 2.755 tones d’aliments que es van distribuir, 1.605 tones provenien del reaprofitament. I aquest percentatge d’aprofitament va créixer un 2,1% respecte a l’any anterior.
«Un dels objectius principals del Banc és el de lluitar contra la precarietat alimentària i, per això, treballem per aprofitar al màxim els excedents», insisteix el membre i exvicepresident del Banc dels Aliments a Girona, Josep Maria Pagès. Es queda «tota mena d’aliments que no serien comercialitzables a les grans cadenes, com fruita i verdura poc atractiva per la vista, productes que estan mal etiquetats o aquells que estan a punt de caducar»
A les llars, on més es llença menjar, es confon la data de consum preferent amb la de caducitat
i, amb això, s’arriba a distribuir aquest 58% d’aliments que acabarien a les escombraries.
Gràcies a iniciatives com aquesta i a la major consciència social en aquest camp, des del Banc dels Aliments de Girona estan convençuts que «el malbaratament es va disminuint». De fet, i també segons dades de l’Agència de Residus, el percentatge ha disminuït gairebé un punt percentual en vuit anys. Pagès alerta que «encara és llença molt menjar». Segons dades del Banc dels Aliments a Girona, on més menjar es llença és a les llars. Un dels motius que el Banc té detectat que provoca que es llenci a les cases molt menjar que encara està en bon estat és confondre la data de consum preferent, amb la data de caducitat de qualsevol aliment.