Un 30% dels veïns de Lloret s’hi ha establert en els últims cinc anys
Diari de Girona. Per comarques, la Cerdanya és la que té més nouvinguts recents
Pràcticament un 30% dels habitants de Lloret de Mar (és a dir, gairebé un de cada tres) s’ha establert en aquest municipi de la Selva durant els últims cinc anys (en el període 2018-2022). Així ho indica l’informe sobre migracions publicat aquesta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que analitza l’any d’arribada i la procedència de les persones establertes a Catalunya al llarg de l’any 2023.
Segons aquestes dades, entre les principals ciutats gironines, Lloret és la que té un major percentatge de persones que s’hi han establert recentment, fet que explica l’increment de població que ha experimentat en els darrers anys i que l’ha portat a situar-se com a tercer gran municipi gironí, per davant de Blanes. Segons l’INE, Lloret comptava amb 42.600 habitants l’any 2024, experimentant una corba ascendent des de 2017 i molt especialment des de 2022 ençà. De fet, segons aquestes dades de l’Idescat, un 13% dels habitants del municipi s’hi van empadronar durant el 2022. En canvi, només un 19,2% dels seus veïns hi porten vivint tota la vida.
Salt és una altra de les grans localitats de la demarcació amb un nombre elevat de persones recentment establertes: en concret, un 28% dels seus habitants hi van arribar durant l’últim període analitzat, entre 2018 i 2022. En aquest cas, el volum de població que hi porta vivint tota la vida és molt similar al de Lloret, situantse en un 19,9%.
Pel que fa a les altres principals localitats gironines, els percentatges de persones recentment instal·lades són més propers a la mitjana catalana, que se situa al voltant d’un 22% de persones arribades durant els últims cinc anys. La ciutat de Girona se situa en un 23% de persones instal·lades durant aquest període, Figueres en té un 23,2%, Blanes un 23,1% i Olot un 22,2%. En canvi, els percentatges més baixos (i que per tant tenen més gent vivint-hi des de fa temps) corresponen a Sant Feliu de Guíxols, on només un 19,35% dels veïns van establir-s’hi entre 2018 i 2022, Banyoles, amb un 18,8%, i Palafrugell, amb un 20,2%.
L’estudi de l’Idescat també ofereix dades per comarques. En aquest cas, es pot comprovar com un de cada tres habitants de la Cerdanya (gairebé un 31%) s’hi han instal·lat de forma recent, en el ja mencionat període de cinc anys. Es tracta d’un dels percentatges més elevats de tot Catalunya, juntament amb el Baix Penedès (on se situa en un 32,1%) i la Val d’Aran, amb el 26,5%. Per municipis, a tot Catalunya n’hi ha 81 on més de la tercera part de la població hi ha arribat en els darrers cinc anys. Alguns dels percentatges són molt superiors als de Lloret (30%) o Salt (28%): per exemple, a Talarn el percentatge de nous veïns arriba fins al 54,4%, a Puigverd d’Agramunt al 44,1% i a Vilamòs suposen el 43,9%.
Pel que fa a les comarques de Girona, després de la Cerdanya, la segona que compta amb un major percentatge de persones recentment arribades és l’Alt Empordà, però amb força diferència, ja que el seu percentatge és del 25,4%, davant del 30,7% de la Cerdanya. A continuació, molt a prop, es troben
La Cerdanya és la segona comarca catalana, després del Baix Penedès, amb un major percentatge
la Selva i el Baix Empordà, amb un 25,1% cadascuna. El Gironès compta amb un 23% de persones arribades durant els últims cinc anys, la Garrotxa en té un 22,2% i el Ripollès, un 20%. El percentatge més baix correspon al Pla de l’Estany, amb un 19,4%.
Les dades de Catalunya
En el període 2021-2022, 537.953 persones van fixar la residència a Catalunya, segons dades del Cens de Població de 2023. D’aquestes, el 85,0% van néixer a l’estranger, el 7,1% a la resta d’Espanya i el 7,9% a Catalunya. Aquestes xifres inclouen gent que va arribar a Catalunya per primera vegada i gent que ja hi havia viscut prèviament, però que ha estat vivint temporalment a fora.