Un 2024 ple d’incerteses
Diari de Girona. Els experts esperen un alentiment del creixement econòmic tot i que preveuen que la inflació es continuï moderant a les comarques gironines durant aquest pròxim any
«Incertesa»; és el terme que utilitzen molts dels principals agents econòmics de les comarques gironines per a referir-se al 2024. La majoria no s’atreveix a fer pronòstics econòmics massa específics -òbviament cap d’ells pot veure el futur- influenciats per a l’actual situació en la qual aventurar-se a avançar que passarà en els pròxims mesos sembla una actitud massa valenta.
«El panorama és incert, els experts parlen de reducció del ritme de creixement, i sembla que aquesta és la tendència. Hi ha molts factors en joc que, a més, interactuen entre ells i fan la situació complexa: pujada de tipus d’interès, alta inflació encara, la dinàmica d’atonia econòmica europea…», exposa el president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Ernest Plana.
Moderació de la inflació
BBVA Research calcula que l’economia espanyola creixerà un 0,2% trimestral i que tanqui l’any amb una previsió del 2,4%, en línia amb les estimacions que l’entitat va publicar a l’octubre. Pel que fa l’any que ve, ha rebaixat tres dècimes les seves previsions i situa el creixement fins a l’1,5% el 2024 per després tornar-se a accelerar el 2025 fins al 2,5%. Segons l’informe Situació Espanya, l’escenari de creixement previst implica una reducció de la inflació que sumat a una millora de les rendes permetrien recuperar part del poder adquisitiu perdut en els darrers dos anys.
En aquesta línia, el Banc d’Espanya també anticipa una inflació més baixa del previst inicialment, amb un 3,4% aquest any i un 3,3% l’any que ve. Tanmateix, empitjora les previsions econòmiques de cara al 2024 i el 2025. En el seu informe trimestral de projeccions macroeconòmiques per a Espanya, el supervisor diu que el PIB creixerà dues dècimes menys del previst el 2024, amb un 1,6%, i una dècima menys el 2025, fins a un 1,9%.
Els principals agents econòmics gironins també desprenen un cert optimisme pel que fa a la moderació de la inflació. «En aquests moments, les principals causes de l’increment de preus van desapareixent», apunta el president de PIMEC Girona, Pere Cornellà.
De fet, la inflació encara un final del 2023 amb certa estabilitat a les comarques gironines. Al novembre, l’IPC interanual no es va moure de la xifra registrada a l’octubre i va continuar en el 3%. «Pensem que el pitjor en aquest aspecte ja ha passat», afirma Ernest Plana.
El futur del mercat de treball
Pel que fa al mercat laboral es pot afirmar que, a l’espera de les dades de tancament, ha estat un any positiu per a les comarques gironines. La demarcació va assolir un rècord d’ocupació en el tercer trimestre amb 377.600 treballadors. El futur, però, deixa enlaire assumptes que preocupen tant a empresaris com a gran part de la ciutadania; per una banda, la manca de professionals i, per l’altra, les condicions laborals.
Els empresaris gironins expliquen que treballen per poder solucionar una problemàtica que no és nova. «Estem treballant per resoldre el principal problema que tenim, la falta de recursos humans. Hem engegat un procés de formació ambiciós tant per directius com per equips perquè es posin al dia i perquè els llocs de treball siguin de més qualitat», apunta el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra.
Tanmateix, sembla que aquesta situació no canviarà l’any que ve. «Continuaran les fortes mancances de personal qualificat i el desafiament és dotar el sistema educatiu de les eines adequades per satisfer les demandes de les empreses», assegura el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega. «És veritat que s’han iniciat projectes per revertir aquesta situació, però estem lluny encara de pal·liar els efectes negatius per la manca de personal professional», apunta Pere Ayach, president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols.
Per la seva banda, la secretaria general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, creu que el 2024 «serà la consolidació de les bones dades en ocupació que ha suposat la reforma laboral malgrat tot el risc de pobresa ha crescut per culpa de la inflació i l’increment dels tipus d’interès». López, però, considera que «caldrà és que tingui més qualitat (en la feina), això vol dir més salari i una reducció del temps de treball».
El secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, denuncia que «els empresaris gironins sovint es refugien en narratives com ‘la paguita’ per justificar la manca de personal, cosa que ens impedeix progressar en la millora de les condicions laborals». Tot i això, assegura que «veiem aquest moment com una oportunitat clau per impulsar una transformació profunda de l’economia local. Creiem en la necessitat d’una visió col·lectiva que aposti per una transició cap a una economia circular, una indústria verda i un turisme més inclusiu».
Creixen les exportacions
L’economia gironina també estarà marcada per com evolucionin les vendes a l’exterior de les seves empreses. Les exportacions gironines ja van tancar l’any 2022 amb xifres rècord, superant els 7.700 milions d’euros, i enguany van pel camí de tornar a tancar un any històric en aquest sentit. Durant els deu primers mesos del 2023, les empreses de la demarcació han venut a l’exterior per valor de 6.794,1 milions d’euros, una xifra que traslladada en percentatges suposa un creixement del 5,5% en comparació amb el mateix període de l’any passat. Més enllà de com tanquin el 2023, la seva evolució el 2024 serà important, expliquen agents econòmics gironins.
El mercat immobiliari és una altra de les qüestions que centraran la mirada econòmica a la demarcació. La manca de pisos de lloguer, que s’han encarit un 9,2% a la província en l’últim any, segons dades del portal immobiliari Idealista, i la pujada de l’euríbor, seran protagonistes. De fet, els economistes gironins ja alerten dels efectes que pot tenir l’increment de l’euríbor i un 77,97%, considera quecomportarà l’empobriment de moltes llars gironines i l’augment de sol·licituds de segona oportunitat.