Des d’Anxoves de l’Escala, Enric Fanlo va subratllar la importància de mantenir la qualitat i valoració del producte davant la competència d’altres països, que en ocasions ofereixen productes que no són de la mateixa qualitat. «A alguns llocs costa d’entendre que la nova anxova té la garantia de qualitat d’un procés certificat per la Unió Europea o que garantim uns drets laborals», va indicar. Per això, va considerar imprescindible «seguir lluitant per posar en valor el producte que tenim».
Per a Fanlo, una de les línies a seguir és la de l’exportació. «No és senzill, però s’estan fent passos. És un camí llarg i feixuc, però poc a poc ens anem consolidant en alguns països», va indicar el representant d’Anxoves de l’Escala. Així doncs, malgrat que l’exportació representa encara un percentatge petit de les seves vendes, confien en anar «creixent una mica cada any». En aquest sentit, va considerar que, des de Catalunya, «gairebé és més fàcil exportar a tercers països que no pas a Espanya, on hi ha una gran influència de les empreses del País Basc o el Cantàbric». De tota manera, Martí Callol va considerar que el producte que ofereixen uns i altres és molt diferent: «Aquí som empreses petites i familiars, que tractem amb més carinyo el producte. En canvi, al nord són multinacionals i treballen més a l’engròs», va indicar.
Altres empreses, com Anxoves Solés, han optat per la via del turisme, tot donant a conèixer el producte i el seu procés de producció. «Volem que el turista conegui el valor que té una anxova, per això tenim la botiga, fem visites guiades… volem que estimi l’anxova, que sàpiga que hi ha uns productors i com treballem», va explicar Rosa Hostench,que també és presidenta de la Unió de Saladors Històrics de l’Escala. El gerent d’Anxoves el Xillu, Marc Moner, també va destacar la importància de tenir botiga al centre turístic de la vila, ja que les fàbriques se situen als afores.
En el cas d’Anxoves Solés, tanmateix, el futur del negoci no està en el relleu generacional: «El món de l’anxova és molt bonic però és de pura dedicació, de manera que els que ens havien de succeir han buscat altres carreres professionals. Veig difícil el relleu generacional», va explicar.
Tot i això, Fanlo va destacar que les condicions laborals per treballar en les fàbriques d’anxoves no són «gens dolentes», ja que es treballa només en «horari escolar», és a dir, de dilluns a divendres. En aquest sentit, la regidora de Turisme, Marta Rodeja, va destacar el «pes social» que tenen les fàbriques d’anxova a l’Escala, ja que donen feina a molts veïns de la població, sobretot dones.
Partint de la defensa de la qualitat del producte, els productors d’anxoves s’enfronten a nous reptes. Un és la necessitat d’actualització i promoció constants, sobretot a través de les xarxes socials. Per a Hostench, és molt difícil arribar a tot. «Som empreses petites i tothom ha de fer una mica de tot. Has de saber del producte, de comptabilitat, de comunicació…», va corroborar Callol. Això també fa que es trobin amb un altre gran problema: la creixent burocràcia. «Ens trobem amb els mateixos requeriments que les grans empreses, de manera que la gestió s’ha anat complicant cada vegada més», va lamentar Fanlo. En molts casos, les empreses han optat per externalitzar alguns serveis per tal de poder centrar-se en garantir la qualitat del producte.
Però malgrat els reptes i dificultats, l’anxova de l’Escala viu un moment dolç. En aquest sentit, Hostench va destacar «la salut de les nostres empreses, que amb el relleu generacional que estan duent a terme i la seva nova visió del negoci, aposten per la creació de nous productes de qualitat on l’anxova n’és la protagonista».
Així ho veu també l’Ajuntament. «L’anxova forma part del patrimoni de l’Escala i va molt més enllà d’un producte gastronòmic internacionalment reconegut, ja que com ha quedat palès en aquesta jornada és també un element d’interès turístic de primer nivell», va remarcar la regidora de Turisme, Marta Rodeja.
Finalment, el director del Patronat de Turisme, Norbert Bes, va remarcar que «des del Patronat es treballa coordinadament amb productors, restauradors i entitats locals per promocionar experiències enogastronòmiques que sumin en la cadena de valor turística de la nostra destinació i que ens faci diferents i únics respecte altres destinacions».
Ruta de tapes per donar a conèixer el producte
La jornada professional d’ahir es va celebrar després que diumenge s’hagués celebrat la Festa de l’Anxova, que va tenir el pintor Lluís Roura com a pregoner i va atorgar l’Anxova d’Or als cuiners Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, dels restaurants Compartir (Cadaqués) i Disfrutar (Barcelona).
A més, aquest cap de setmana s’ha iniciat la desena edició de la Ruta de la Tapa de l’Anxova. Hi participen 23 locals, que ofereixen diferents propostes de tapa basades en l’anxova. Els participants poden anar segellant un «passaport» a mesura que van tastant les diferents tapes. Qui ompli tot el passaport podrà votar la millor tapa i també la més original, a més d’entrar en el sorteig d’un àpat al restaurant Compartir. Qui provi les 15 tapes de locals del nucli antic, participa al sorteig de tres dècims de loteria de Nadal de l’Anxova Milionària.
«Quan dius anxova, ja et ve al cap l’Escala»
El cuiner Quim Casellas, amb una estrella Michelin, destaca que la gent la coneix i és un «segell d’autenticitat». Malgrat que el consumidor final és fonamental per a la indústria de l’anxova, el món de la restauració i el turisme també són peces clau per a la seva difusió. És per això que la jornada d’ahir també va comptar amb la presència del cuiner Quim Casellas, del restaurant Casamar de Llafranc, amb una estrella Michelin, l’arqueòleg Joaquim Tremoleda i la historiadora Romina Ribera, divulgadora del sector del vi.
Tots ells van coincidir en afirmar que l’anxova de l’Escala té un molt bon posicionament de marca. «Quan dius anxova, automàticament et ve al cap l’Escala. La gent la coneix i és un segell de qualitat i autenticitat», va indicar Casellas. I és que l’anxova de l’Escala ha passat de nodrir «l’entrepà dels obrers» a trobar-se a la carta de molts restaurants. En aquest sentit, els productors van agrair que cada vegada hi hagi més restaurants que inclouen la procedència de les anxoves a les seves cartes, fet que en facilita molt el coneixement. En aquest sentit, Casellas va apuntar que és molt positiu que el client pugui poder ampliar posteriorment el seu coneixement del producte a través del turisme gastronòmic, fent visites guiades a les fàbriques o fins i tot podent veure com surten les barques a pescar. «La pesca del peix blau és una de les més espectaculars que existeixen», va apuntar Casellas. De tota manera, va considerar que encara se li podria treure «més suc» a l’anxova, amb un esforç conjunt de productors i gastrònoms per buscar noves formes de consumir-la. En la mateixa línia, el gastrònom Jaume Fàbrega va considerar que caldria idear un plat identificatiu de l’anxova per tal de potenciar-ne la difusió.
El vincle amb Empúries
Per a Romina Ribera i Quim Tremoleda, l’anxova de l’Escala és, precisament, un element clau per poder atraure turisme de qualitat. «En els últims anys, cada cop hi ha més gent que s’acosta a un destí turístic perquè té un plat característic i el vol descobrir», va explicar Ribera. L’existència de les ruïnes d’Empúries, que van ser el primer punt on es va establir una factoria de salaó a la península – més de 2.500 anys enrere-, fa que l’anxova es pugui convertir en un gran recurs històric i turístic, que permet als visitants «anar més enllà de comprar, i que puguin conèixer la història i el procés que hi ha darrera l’anxova», va assenyalar Ribera.
Les conclusions de la jornada van anar a càrrec del gastrònom Jaume Fàbrega, que va subratllar que l’anxova de l’Escala és un «producte únic», ja que utilitza la sal en lloc de l’oli com en altres llocs. També va considerar un punt a favor el fet que el territori on es cuina és la Costa Brava, amb reconeixement internacional, i que està dotada d’una llarga història que l’ha fet molt coneguda arreu de Catalunya. En aquest sentit, va apuntar que la gastronomia catalana s’ha convertit en el millor aparador per a l’anxova, que està dotada també de valor literari, ja que l’escriptor Josep Pla en va ser, en el seu moment, el seu principal prescriptor.
