Blog

Però la pandèmia i una necessitat llargament sentida pel sector ha obligat a moure peces en aquest tauler calidoscòpic d’un futur incert. Concerts de música, propostes museístiques de nivell, exposicions i/o rutes atractives per recórrer mentre es contempla un paisatge igual, però sempre canviant, poden anar madurant alguns dels eixos per on poden fluir els anhels de fer atractius uns municipis que també cerquen alternatives per reinventar-se i no morir d’un excés de calor solitari.

I no hi ha dubte que una manera d’aconseguir algunes d’aquestes fites és la de promoure i incentivar tots els aspectes que puguin estar relacionats amb els atractius d’unes propostes gastronòmiques d’alt nivell. En aquest sentit, és evident que a la ciutat de Girona tenim el far que il·lumina tot un món en la cuina d’avantguarda com és El Celler de Can Roca, però no només aquesta referència mundial de Taialà rep clients d’arreu del món que dediquen temps i diners a fer viatges gastronòmics, sinó que d’altres establiments de restauració, amb estrella o sense, s’han situat en aquest ventall que ofereix una cuina de qualitat capaç d’atraure una clientela a la recerca de noves sensacions gustatives.

És el cas del Massana, però també de nous locals amb propostes agosarades que darrerament s’han instal·lat a llocs cèntrics de Girona amb ofertes que aposten pel rigor, la qualitat, la proximitat i la cuina creativa. En aquesta línia de recerca, també la Diputació de Girona ha engegat uns programes per tal de fer valdre els productes d’aquestes comarques a través de la marca «Girona Excel·lent», un projecte de promoció i difusió de les coses de casa. Fomentar el turisme i la gastronomia és el que varen impulsar l’any 2014 la UdG i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni creant la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme, un centre de referència internacional d’àmbit acadèmic que dirigeix la doctora Dolors Vidal.

Promoure el turisme a través d’un estómac agraït ha estat una constant al llarg del temps. Així, per exemple, la famosa actriu Madeleine Carroll que tenia casa al Treumal de Calonge, era una addicta al llobarro al forn que solia menjar a l’hotel Trias de Palamós, mentre que l’Ava Gardner, entre trago i trago i avorrides estades al «set» de rodatge, endrapava llesques de pa amb tomata amb pernil de Jabugo. De l’estada d’Elizabeth Taylor a Begur durant el rodatge de De repente el último verano, Lluís Molinas, al seu llibre Glamour. Arte y Gastronomia en la Costa Brava, ha deixat escrit que mentre a Joseph L. Mankievitz li agradava l’arròs a la cassola i el suquet de peix, ella només menjava quantitats enormes de ceba trinxada! En canvi, Anne Baxter va provar un plat de llagosta amb pollastre i sembla que almenys per uns dies va abandonar la seva dieta. També Rock Hudson va passar els anys 60 per aquestes terres i va ser a l’Hotel Llafranc on gràcies als dots de convicció de Manolo Bisbe va tastar el rap amb patates i allioli, un plat que li va agradar tant que se’n va endur la recepta perquè la hi preparessin en algun dels millors restaurants de Hollywood.

En aquells temps el mot «gastronomia» tenia poc predicament entre els professionals dels fogons o almenys no s’emprava aquesta terminologia, però és evident que apostar per la qualitat i l’excel·lència en les coses del menjar pot esdevenir un element clau per la nova estratègia turística del futur.