Treva comercial amb Biden | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

16 juny
0

Treva comercial amb Biden

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. La Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA) rellancen la seva relació amb una important treva comercial que deixa enrere els conflictius dies de l’era Trump. En la seva primera trobada oficial, el president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, van tancar ahir un acord per enterrar la disputa de dues dècades pels subsidis als fabricants d’avions Airbus i Boeing.

“Posem fi a la disputa comercial més llarga de la història de l’Organització Mundial del Comerç” (OMC), celebrava la cap de l’executiu comunitari. Dos dies d’intenses negociacions a Brussel·les entre els responsables de comerç han permès a la UE i els EUA escenificar un dolç retrobament que aparca la vella desavinença per les ajudes públiques al sector aeroespacial.
Washington i Brussel·les es van embarcar el 2004 en una guerra de retrets pels subsidis públics que totes dues donen a les respectives empreses. Van ser els nord-americans els qui van presentar la primera queixa a l’OMC pels gairebé 20.000 milions d’euros en ajudes il·legals que rebia Airbus, controlada per França, Alemanya i Espanya. Al seu torn, la UE va acusar Boeing d’obtenir uns 23.000 milions d’euros.
L’OMC va concloure que tots dos tenien raó i que tenien dret a imposar aranzels com a represàlia. Washington podia castigar productes europeus per un valor de més de 6.000 milions d’euros i Brussel·les, importacions nord-americanes per poc més de 3.000 milions d’euros. A la UE ha tocat el rebre a formatges, vins i dolços. Als EUA, a productes químics, fruites i fins i tot el quètxup.
Amb l’inici de les negociacions, al març, ja es van suspendre temporalment aquests aranzels, però des d’ahir els productors ja poden respirar més tranquils perquè no es tornaran a posar. Les dues parts ampliaran la treva cinc anys i han creat un grup de treball per gestionar eventuals discrepàncies. La intenció realment és que l’escalada d’aranzels no es torni a repetir i que el finançament estatal “no perjudiqui l’altre”.

La Xina ho aprofita

A banda i banda de l’Atlàntic ja no es poden permetre aquesta batalla si volen plantar cara al model econòmic xinès per subvencionar fortament les seves empreses. “Mentre ens barallàvem, altres van aprofitar l’oportunitat de rellançar les seves indústries sense que ni ens n’assabentéssim”, va reflexionar ahir la secretària d’Estat de Comerç dels Estats Units, Katherine Tai.

Veient que Pequín i altres competidors han tret rèdit de les seves desavinences, els EUA i la UE es disposen a resoldre també l’altra gran disputa comercial dels últims temps: l’acer i l’alumini. En la reunió d’ahir a Brussel·les, Biden i Von der Leyen van acordar crear un altre grup de treball per “trobar una solució tan aviat com es pugui”. Aquest conflicte es remunta a l’administració de l’expresident Trump, que el març del 2018 va imposar a la UE un 25% d’aranzels a l’acer i un 10% a l’alumini. Com a represàlia, Brussel·les va fer el mateix amb diversos productes nord-americans, com ara el whisky, les motocicletes o els pantalons texans. El bloc europeu els podia incrementar encara més per compensar totalment els efectes dels aranzels de Trump, però s’ha abstingut de fer-ho per donar una oportunitat al diàleg ara que Biden ocupa la Casa Blanca.

Es donen temps fins a principis de desembre, però esperen resoldre-ho en els pròxims mesos. Von der Leyen va admetre ahir que el problema és “més complex” que en el conflicte pels subsidis a Airbus i Boeing. Al centre de les negociacions hi ha el problema de la “sobrecapacitat” en el sector. Els aranzels són poc populars al sector nord-americà de l’automòbil, però hi ha estats productors d’acer com ara Pennsilvània que veuen justa la mesura per fer front a la competició estrangera.

Més enllà dels conflictes comercials, la UE i els EUA van reafirmar ahir la voluntat de reforçar la cooperació en l’àmbit econòmic i climàtic. També de “revitalitzar i reformar les institucions multilaterals” com ara l’OMS, a la qual Trump va retirar el finançament.

Primer deute per al fons Covid

Brussel·les ha engegat ja una operació financera històrica per pagar la recuperació de l’economia europea enfonsada per la pandèmia. La Comissió Europea va fer ahir la primera emissió de deute per enviar al juliol les primeres bestretes del fons de recuperació als estats. Ha captat 20.000 milions d’euros en bons a 10 anys. L’operació europea va rebre una demanda massiva, superior als 142.000 milions, set vegades més de l’emès. L’executiu comunitari preveu fer dues emissions més abans de l’agost per acabar de cobrir els prefinançaments. A l’Estat espanyol li corresponen uns 9.000 milions d’aquesta primera injecció de diners.

Abans, però, el pla de reformes estatal ha de rebre el vistiplau de Brussel·les i de totes les capitals europees. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatja avui a Madrid per anunciar que dona llum verd al programa de recuperació del govern de Pedro Sánchez.