Tres lliçons turístiques d’aquest estiu
Diari de Girona. Opinió Pau Canaleta. Consultor en Comunicació. Després de la incertesa d’aquesta cinquena onada, finalment podem fer balanç d’aquest segon estiu de pandèmia. Ha estat un estiu estrany que va començar amb molt bones expectatives al juny, però que les restriccions de principis de juliol van fer que emergissin tots els dubtes possibles, si bé és evident que, turísticament, el mes d’agost ha estat molt bo.
Ha estat un estiu estrany però ja és el segon amb pandèmia, i crec que ja podem treure’n algunes lliçons, ja que hi ha hagut canvis importants en la manera de fer turisme.
La primera lliçó és la importància de la proximitat. És evident que aquest estiu l’haurà salvat el turisme intern. Però això no es repetirà amb aquesta intensitat en els propers anys, ja que una part important de la gent del país no es quedarà a casa quan es normalitzi la mobilitat i tornarà a viatjar a l’exterior amb més intensitat. Però sí que hem pogut comprovar la importància del turisme exterior més fidel. Francesos, belgues i holandesos no han fallat a la Costa Brava. Un turisme que es desplaça amb cotxe i que de ben segur encara pot créixer més en els propers anys. En un moment en què els mercats més llunyans han fallat per motius obvis –touroperadors, desplaçament aeri, etc.– els mercats propers han ajudat a aguantar l’estiu. El mateix podem dir del turisme espanyol a la nostra destinació, que s’ha incrementat, tant en cotxe com amb alta velocitat. Han augmentat significativament el nombre de turistes madrilenys que han vingut amb TGV.
La segona lliçó és l’increment de la diversitat. Enguany, el turisme que ha vingut en cotxe s’ha incrementat –Lloret ha hagut d’improvisar aparcaments–, però també els que s’han desplaçat amb autocaravana o amb tren. Aquesta diversitat en els mitjans de transport s’haurà de tenir més en compte a partir d’ara. De ben segur que la promoció a les grans ciutats amb estació de TGV haurà d’augmentar. Igual que les ciutats més turístiques hauran d’adequar espais cèntrics amb tots els serveis pels turistes que viatgen amb autocaravana.
Però aquesta diversitat també l’hem vist amb l’augment dels turistes que s’han allotjat en càmpings o que s’allotgen a les ciutats mitjanes i es desplacen pel territori al llarg de la seva estada. Aquest fenomen de «camp base» en una zona urbana no tan turística es consolida.
També s’ha vist la necessitat de reforçar l’oferta de recursos i productes turístics davant la diversitat d’interessos dels turistes. No n’hi ha prou amb sol, platja, activitats i festivals. Cal fer més esforç en enoturisme, en el turisme cultural, en integrar el shopping a les ciutats en l’oferta turística, el turisme de congressos, el turisme de natura, etc. Fa temps que això es fa però és important avançar més en aquesta oferta diversa perquè la diversitat d’interessos ha vingut per quedar-se.
La tercera és la importància de l’estructura per sobre de les accions puntuals. Aquest és un dels principals reptes de la nostra destinació i afecta sobretot les administracions públiques que gestionen les destinacions, ja siguin locals o supralocals. Hem posat molt d’èmfasi en els festivals, els esdeveniments, però no hem cuidat prou l’estructura, l’oferta estable durant tot l’any. Tots els municipis fan coses en temporada alta, però costa trobar productes estables que s’ofereixin durant la resta de mesos. Si algú visita un dijous d’octubre un municipi de la Costa Brava, què pot fer? Costa d’entendre que una destinació líder mundial tingui una estructura turística tan feble. I quan parlo d’estructura estic parlant de productes turístics estables, però també de molta més senyalització, de catàlegs de recursos turístics, de la catalogació de tota l’oferta per als diferents públics. En aquest sentit, altres destinacions ho tenen molt més ordenat. Aquest és un dels reptes. Reforçar l’estructura turística de cada municipi i la del conjunt de la destinació fugint de la temptació de l’esdeveniment constant.
Evidentment hi ha moltes altres lliçons que hauríem d’extreure del turisme en temps de pandèmia, com molt bé ha explicat el professor José Antonio Donaire, però crec que aquestes tres són molt evidents i realment sobta que no les haguem après abans. Ho podríem resumir en: hem de saber créixer en el turisme de proximitat, entenent proximitat com l’entorn més proper però també aquell que es pot desplaçar via tren o carretera sense fer un trajecte gaire llarg, hem d’entendre que el turisme serà cada cop més divers en interessos, mitjans de desplaçament i allotjament i, finalment, hem d’entendre que no tenim una estructura turística suficientment robusta. Hem de canviar de xip, deixar d’apostar per la saturació d’esdeveniments i pensar més en l’oferta constant. I això, sobretot, ho han de fer les institucions públiques.
És possible que aquests canvis siguin merament conjunturals però crec que han vingut per quedar-se. El tema és si ho sabrem aprofitar o no.