La festa major dels Di-Versiones revoluciona Sant Antoni | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

La festa major dels Di-Versiones revoluciona Sant Antoni

  |   Novetats

Diari de Girona. Més de 10.000 persones envaeixen la platja en el retorn de la Diverbeach tres anys després.

L’Orquestra Di-Versiones té un disc, un festival, l’himne del desaparegut Llagostera, un llibre i una multitud de seguidors. I des de fa nou anys deu ser dels únics, si no l’únic, grup, que també es munta la seva particular festa major. Perquè sí, la Diverbeach forma part del programa d’actes de la festa de Sant Antoni que se celebra aquest dies, però en realitat, la gresca és seva i la comparteixen amb milers de persones l’últim divendres d’agost per acomiadar amb un somriure les vacances i el final de l’estiu. Estrenant emplaçament per a l’escenari, a l’espigó Costa Brava, la d’ahir era una Diverbeach especialment esperada perquè la pandèmia n’havia fet cancel·lar les edicions de 2020 i 2021. D’aquell concert que els calongins van fer per la festa de Sant Antoni fa dos anys al Collet, amb restricció per a 400 persones, cadires, separació i tots els romanços que duia implícits la pandèmia, es va passar ahir a un comiat en gran, a la platja, com els d’abans. Hi va anar molta gent. Fossin 10.000, o com va dir Albert Fort, 12.000 o 15.000, la realitat és que la marea fluorescent (l’outfit d’aquest any) va col·lapsar l’habitual tranquil·litat de les tardes de Sant Antoni.

Quan a prop de 2/4 de 10 de la nit el concert dels Di-Versiones arribava a la recta final i sonava la mítica The final countdown de Europe, es va viure el moment més èpic de la jornada amb un espectacle pirotècnic. Aleshores ja es duien gairebé tres hores i mitja de Diverbeach, la cosa havia arrencat amb un grup local, Diamond Stick, però el públic mantenia les mateixes ganes de gresca que al principi. Un públic, val a dir-ho, de totes les edats, i aquesta és una de les gràcies de la Diverbeach. Famílies senceres, grups d’amics, avis, nens, uns que ballen, d’altres que escolten la música i es banyen, i una mica més enllà uns altres estirats a la tovallola fent el toc. Hi cap tothom.

 La primera cançó que va sonar va ser Yo no te pido la luna, de Daniela Romo, i l’esclat del públic ja no va tornar a decaure. El repertori, com és habitual, va incloure un repàs a temes de Raphael, Tam-Tam-Go, Objetivo Birmania, Perales, Mecano i una llarga i infinita llista més. I al principi fins i tot hi va haver lloc per cantar una petita part de l’himne del Girona, que ja se sap que ahir la Diverbeach coincidia amb el partit contra el Celta a Montilivi i fins i tot el grup va voler agrair a aquells que haurien anat a futbol i van acabar anant a la seva festa, haver-los escollit a ells.

Després de l’Orquestra Di-Versiones, la Diverbeach va donar pas a un DJ, i abans de mitjanit tothom ja tornava a ser a casa seva (o acabant la festa en un local de Palamós). N’hem sortit d’una que ja som a les portes d’una altra. De la Diverbeach a Diverland. El festival en homenatge als anys vuitanta torna al càmping Internacional de Calonge els dies 16, 17 i 18 de setembre.