Treball i sindicats amenacen la CEOE amb una pujada de l’SMI superior al 4%
Diari de Girona. Les tres parts pacten mantenir una trobada a finals d’aquesta setmana després d’una nova reunió sense arribar a un acord Les centrals apunten a que hi haurà un marge de negociació si finalment hi ha una entesa amb la patronal.
Poc més d’una hora va durar ahir la primera reunió de la taula de diàleg social d’aquest any. CEOE, Cepime, UGT i CCOO reprenien a les onze del matí la negociació sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2024, però poc després de les 12 finalitzava sense acord. Sobre la taula, la proposta del departament que dirigeix Yolanda Díaz d’elevar l’SMI al 4%, dels 1.080 euros actuals fins als 1.123 euros. Aquesta pujada no convenç patronal ni sindicats, però aquests últims s’han alineat amb el Govern per advertir la patronal que si no segella aquest pacte la pujada serà més gran. Les parts es van emplaçar a una nova trobada al final d’aquesta setmana.
«Un 4% és una pujada que genera incentius a totes les parts, és una pujada raonable. Si la patronal espanyola considera que no ha d’avalar-la, qui no entra en un acord paga les conseqüències de no fer-ho i naturalment estaríem disposats a explorar una nova xifra que ens serveixi per arribar a un acord amb les organitzacions sindicals», advertia el secretari d’Estat de Treball , Joaquín Pérez Rey, en arribar a la reunió a la seu del Ministeri de Treball.
Rebaixar expectatives
El Govern va plantejar formalment la pujada del 4% en una reunió de la taula de diàleg social l’11 de desembre, però la proposta no va convèncer llavors la patronal, per excessiva, ni els sindicats, per insuficient, i la recerca d’un acord es va ajornar fins a aquest mes de gener, cosa que ha estat habitual en la revaloració de l’SMI en els últims anys. Aquestes continuen sent les postures, encara que ahir els sindicats es van mostrar oberts a la possibilitat de rebaixar les expectatives si la CEOE fa el mateix.
Ho suggeria a primera hora el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, en declaracions a RNE: «És molt més fàcil arribar a un acord, encara que no estigui en les posicions de les organitzacions sindicals, si hi ha la CEOE que si no hi és. Si hi ha acord amb la patronal hi ha marge de negociació i si no hi ha acord l’augment que demanarem al Govern serà més alt».
I així ho reiteraven els representants de CCOO i UGT després de la reunió, en què «no hi ha hagut cap variació en les propostes ni per part dels sindicats ni del
Govern», que manté la seva proposta del 4%, i en la qual la CEOE es va comprometre a estudiar les propostes per donar una resposta «en la propera reunió que se celebrarà dijous o divendres», segons reconeixia la secretària confederal d’Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente. «Esperem que la voluntat negociadora sigui necessària i suficient per buscar un acord tripartit, que és el que estem buscant», va insistir Vicente.
La CEOE no va fer declaracions, però sempre s’ha mostrat partidària d’una alça del 3%, en línia amb l’AENC (Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva). En tot cas, la seva principal reclamació és vincular el salari mínim als contractes públics, cosa a la qual fins ara s’ha negat el Govern. Els sindicats s’han mostrat partidaris que es revisin els preus de les contractes públiques en circumstàncies excepcionals.
A partir del 5%
Sense signatura de la patronal, el punt de partida dels sindicats per a la pujada del salari mínim se situa en el 5%. Així ho va afirmar la representant de CCOO, mentre que el seu homòleg d’UGT va anar més enllà fins a suggerir elevar-lo al 7%. «Si les pensions mínimes pugen entre el 5% i el 7%, les no contributives el 6,9% i l’ingrés mínim vital (IMV) ha pujat el 6,9%, el salari mínim s’ha de fixar en els mateixos paràmetres. No sembla coherent que hi hagi paràmetres inferiors per al salari mínim que per a la resta de retribucions mínimes», va defensar el vicesecretari general de política social d’UGT, Fernando Luján de Frías.
La intenció de l’Executiu és prendre una decisió aquesta setmana, de manera que es pugui aprovar l’alça abans que s’acabi el mes amb efecte retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any.