Tot el que has de saber per a ajustar comptes amb Hisenda abans de 2023
Diari de Girona. Conegui els ‘trucs’ d’última hora i les novetats per a les quals cal preparar-se ja.
Es el moment de preparar-se per a ajustar comptes amb Hisenda. Estem en una situació en la qual, de manera general, la previsió és que arribem a una pressió fiscal rècord l’any pròxim, en aconseguir un 43,5% del PIB. Això vol dir que, directa o indirectament, pagarem més impostos. Amb aquesta intenció, volem ajudar els nostres lectors a treure partit al seu marge d’actuació. Materialitzi, parcialment, les pèrdues per les seves inversions en borsa o en els fons, aportació al seu pla de pensions privat… El Govern ha pressupostat que la recaptació d’impostos el 2023 creixi un 7,7% i superi els 262.000 milions d’euros. La part més important l’aporten els ingressos per IRPF, que creixen més del 7%, fins a 113.000 milions. Per ordre d’importància li segueix l’IVA, amb 86.000 milions (un 5,8% més estimat); l’Impost de Societats, amb més de 28.000 milions (un 7,6% més) i els Impostos Especials, amb 22.000 milions i un augment superior al 8%. Finalment, la partida d’Altres Tributs aportarà gairebé 13.000 milions, amb un augment pròxim al 20%.
Hi ha tot un camp on 2022, des del punt de vista fiscal, pot ser molt ben aprofitat com és la base de l’estalvi de l’IRPF: quants impostos es paguen pels rendiments generats en Borsa, en fons d’inversió o en habitatge, entre altres, però també els guanys o pèrdues quan s’embeni qualsevol d’aquests actius.
És previsible que 2022 tanqui com un dels pitjors anys de rendiments de la Borsa, de la renda fixa i d’altres productes d’inversió. En aquest moment, per exemple, un inversor en l’Ibex 35 està perdent un 6,7% l’any, un inversor que tingui un fons de renda fixa a llarg termini està perdent un 7,9% o un inversor que tingui un fons de renda variable mixta s’està deixant un 12% (un fons de Borsa americana està perdent entorn d’un 11%, i en emergents més d’un 17%), segons les últimes dades disponibles de Inverco.
Atès que la caiguda dels mercats financers s’ha generat per la recessió que es produirà (o que està produint), la caiguda dels beneficis empresarials esperats i l’escenari de pujada dels tipus d’interès (la Borsa sempre s’anticipa a l’economia), és probable també que 2023 sigui un any millor des del punt de vista de la inversió financera, amb la qual cosa el contribuent probablement generarà més guanys per les quals haurà de tributar a un tipus major, segons el que s’està plantejant pel Govern.
Una bona estratègia és materialitzar una part d’aquestes pèrdues mitjançant la venda parcial de la cartera (sigui d’accions, fons, bons…) i amb això generar una pèrdua patrimonial que serveixi per a compensar els guanys que s’obtindran l’any 2023 (amb un límit de compensació del 25% dels rendiments de l’estalvi positiu) i fins als quatre exercicis següents.
Això és especialment indicat per als contribuents que estan en les «vores» dels trams, ja que un petit canvi d’un any per a un altre els pot fer estalviar una quantitat important de diners. No obstant això, aquesta estratègia ha de ser limitada i parcial (mai vendre tota la inversió) ja que vendre inversions quan el seu preu està molt a baix multiplica les pèrdues i provoca que es perdi el rebot alcista que puguin tenir.
Concretament, per a ser molt eficients des del punt de vista financer-fiscal, l’import obtingut amb la venda dels actius financers que han generat una pèrdua patrimonial important s’ha de destinar a comprar altres actius diferents que també hagin caigut d’una manera important i que tinguin expectatives de pujada en els següents mesos. Estar fora del mercat mai és bo. En el cas dels fons d’inversió, l’import de la venda obtingut amb fons que han fet minusvalideses no s’ha de destinar a comprar altres fons perquè fiscalment entraria en el règim de traspàs que exonera de tributació el canvi d’un fons a un altre.
2. LES NOVETATS A L’HORA DE PAGAR IMPOSTOS AQUEST 2022
En plena recta final de tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023, estem més prop de l’entrada en vigor d’un conjunt important de mesures fiscals en els principals impostos. Però també com a consumidors/estalviadors amb alta probabilitat assumirem en el preu final del producte o servei que estiguem comprant o en què estiguem invertint noves figures fiscals com els tres impostos acabats de crear sobre les energètiques, la banca i les grans fortunes.
Sense obligació de declarar
Centrant l’atenció en els impostos que més concerneixen a la majoria dels contribuents, les principals novetats suposen per a alguns una pujada rellevant de la pressió fiscal, i només per a uns pocs tindrà un cert alleujament. És el cas dels treballadors amb menor nivell de renda, on si té més d’una nòmina no haurà de presentar declaració fins a superar els 15.000 euros. Aquesta casuística és cada vegada major conforme hi ha més assalariats amb contractes a temps parcial la suma d’emoluents dels quals supera escassament el salari mínim interprofessional a 14 pagues.
Els que sí que presenten la renda
Però l’altre aspecte que afecta el que sí que farà declaració de la renda de 2023 (que es presenta en 2024) és l’ampliació de la reducció per rendes del treball fins a 6.498€ (abans 5.565€) si els rendiments nets del treball són iguals o inferiors a 14.047,5€ (abans 13.115€), i 6.498€ (abans 5.5656€) menys el resultat de multiplicar per 1,14 (abans 1,5) la diferència entre el rendiment del treball i 14.047,5€ si els rendiments nets del treball estan compresos entre 14.047,5€ i 19.747,5€. En aquest cas, es pretén reduir la càrrega fiscal d’aquells que han de presentar declaració (fins i tot estant per sota del mínim quan es té un pagador) i que per poc que tinguin un increment del salari, salten de tram (el límit del segon al tercer tram del #IRPF està en 20.200€ de base liquidable). Un salt d’aquest segon tram al tercer, encara que només sigui per un euro, provoca que Hisenda s’emporti 0,52 euros per cada euro de més que el contribuent ingressa. Aquest segment de la població és el que fiscalment es veurà més beneficiat l’any que ve i percebrà els diners en 2024 quan faci la declaració de 2023.
Més pressió fiscal sobre l’estalvi
Però fora d’aquesta tipologia de contribuent (el 20% de les liquidacions realitzades d’acord amb l’última estadística de declarants de l’Agència Tributària), la resta s’enfronta a un 2023 amb més imposats. És el cas dels estalviadors que generen dividends i beneficis alts cada any, o aquells que fan plusvàlues molt altes cada any. Es regulen nous tipus de gravamen, afegint dos trams a la base liquidable entre 200.000 i 300.000€ amb tipus del 27% (abans 26%) i a partir de 300.000€, en el qual s’aplica el tipus del 28% (abans 26%).
Menys IRPF i més cotitzacions per als autònoms
També és el cas dels autònoms: els que facturen menys de 19.747,5 euros també es beneficiaran d’una ampliació de la reducció per activitats econòmiques, sempre que estigui tributant en modalitat directa simplificada (aquí no estan els de mòduls). Hi ha un altre petit canvi en la deducció per despeses de difícil justificació (passa del 5% al 7%), però que té molt poc impacte perquè el màxim desgravable continua sent de 2.000€.
Aquest canvi en IRPF no compensarà el que li pujarà el cost de les cotitzacions socials (que en la pràctica també són imposats, encara que la seva classificació normativa sigui diferent) mitjançant el sistema de cotització per ingressos reals. Les quotes mensuals suposaran una pujada rellevant en aquells autònoms que facturen per sobre de 2.000 euros al mes i que, fins ara, cotitzaven per la base mínima, resultant una quota mensual entorn dels 300 euros.
Reducció d’impostos per a les petites empreses
Finalment, en 2023 entrarà en vigor una reducció del tipus impositiu de l’impost de Societats per a les empreses amb unes vendes inferiors a un milió d’euros en 2022. Els beneficiaris pagaran dos punts menys d’impost de Societats, del 25% general al 23%. No obstant això, el nombre real d’empreses que podrà veure reduïda la seva càrrega tributària no és elevat perquè la majoria de les petites empreses a Espanya tenen pèrdues en els seus comptes de resultats (entorn del 35% de les pimes va registrar rendibilitat negativa segons el Banc d’Espanya), amb la qual cosa tampoc pagarien per Societats.
3. CONSELLS CLÀSSICS PER A ESTALVIAR IMPOSTOS
El maneig bàsic (dins del que es pot) de la base general
Hi ha diverses indicacions habituals per a reduir la base sobre la qual es calcula l’impost total a pagar al juny de 2023 corresponent a 2022 i que es compararà amb el ja pagat durant l’any. És tot el referit a retardar o avançar el cobrament d’ingressos extraordinaris que no són procedents de rendes rebudes regularment (com és el cas de salaris, primes…) segons en quin tram de l’IRPF està el contribuent ara i l’any que ve. Si aquests ingressos extra augmentaran l’any que ve la base fins a saltar de tram, convé avançar-los a 2022. I a l’inrevés en el cas que siguin perjudicials per a la base actual.
D’igual forma, davant increments esperats del salari que siguin rellevants en 2023, convé augmentar o disminuir retencions per a graduar la quantitat a retornar o a pagar en la declaració de l’any que ve.
La tradicional aportació als plans de pensions
Concretament, en el cas dels plans de pensions individuals, té tot el sentit fer l’aportació dels 1.500 euros ara, a final d’any, quan el mercat ha caigut d’una manera important, i és més probable que les rendibilitats per a l’any vinent es recuperin (com es diu en finances, per principi de reversió a la mitjana).
D’aquesta forma, al mateix temps que es genera el desgravament fiscal, comprar amb preus baixos garanteix una rendibilitat alta per poc que el fons de pensions es recuperi (ara mateix, un pla de pensions de renda variable està perdent de mitjana fins a octubre un 10% l’any).
Aquest mateix consell s’aplica en el cas que el treballador tingui la sort que la seva empresa tingui un pla de pensions d’ocupació. En aquest cas, el límit d’aportació s’incrementa en 8.500 euros, sempre que tal increment provingui de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al sistema de previsió per import igual o inferior a l’aportació de l’empresari. Aquest és el mecanisme que el Govern va introduir per a estimular els plans d’ocupació enfront dels individuals.