Troben una gerra petita amb escenes d’un gimnàs grec, a Empúries
El Punt. Els arqueòlegs han trobat una gerra petita amb escenes d’un gimnàs grec que va servir d’ofrena per aixecar una de les primeres cases d’Empúries, segons recull l’agència Acn. La peça, que es coneix com a lècit, -data de finals del segle VI aC, és de ceràmica àtica i representa una palestra (el lloc on s’entrenaven els joves). S’hi veu la silueta negra d’un corredor flanquejada per dues figures que l’observen.
L’han localitzada els alumnes del 78è Curs d’Arqueologia a la base d’un dels murs d’una casa de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d’Empúries. “La gerreta ens explica un costum ancestral que ja seguien aquells primers grecs fa més de 2.500 anys i que ha perdurat fins avui”, diu l’arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer.
El subsol d’Empúries continua atresorant testimonis de l’antiguitat que ara, dos mil·lennis després que hi arribessin els grecs, les diferents excavacions tornen a fer ressorgir. Durant el 78è Curs d’Arqueologia, que s’ha fet aquest estiu, una trentena d’universitaris vinguts de Catalunya, l’estat espanyol i l’estranger han fet recerca en diferents sectors del barri nord de la ciutat grega.
L’excavació s’emmarca dins el projecte que va impulsar Empúries, subseu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l’evolució del jaciment amb els seus espais portuaris. Durant el curs, els estudiants -tutelats pels arqueòlegs- han excavat restes de cases gregues que s’estenen des del moment fundacional de la Neàpolis (la segona meitat del segle VI aC) fins als segles IV i III aC.
En una de les illes, just a la base del mur d’una de les cases, és on ha aparegut el flascó o lècit. És una gerra petita, de coll estret, que es va enterrar aquí com a ofrena als déus en el moment de construir l’habitatge. L’arqueòleg Pere Castanyer concreta que les restes de la casa daten de finals del segle VI o d’inicis del V aC, “i per tant, és una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis”.
El lècit, de ceràmica àtica, mostra una escena de palestra. A l’antiga Grècia, eren els gimnasos on els joves s’entrenaven per enfortir-hi el cos, però també la ment. A la gerreta descoberta a Empúries, s’hi veu la silueta negra d’un corredor en actitud atlètica, flanquejada per dues més que l’observen. I entre els objectes que hi ha penjats al seu damunt, s’hi distingeix un disc.
“Aquest flascó o lècit forma part de les produccions de figures negres d’època ja avançada, de finals del segle VI abans de Crist”, diu l’arqueòleg del MAC Empúries (en referència a què, més endavant, les siluetes van donar pas a la tècnica de les figures roges, amb els motius en reserva sobre el fons de vernís negre).
Durant l’antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s’ha descobert ara a Empúries ha perdut l’embocadura i una zona del recipient s’ha escrostonat. Els arqueòlegs, però, podran reconstruir aquesta última part (perquè n’han trobat la peça).
A més, al laboratori, també es buidarà la terra que s’ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. “Veurem si això ens permetrà revelar què s’hi va posar com a ofrena o bé en queda algun rastre”, explica l’arqueòleg del MAC. En paral·lel, es rascaran les parets de ceràmica de l’interior, perquè com explica Castanyer, “si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho”.