Tomàquets, enciams i carxofes perden terrenys a Catalunya
El Periódico. Catalunya ha perdut, en els últims 20 anys, més de la meitat de la superfície que dedicava al cultiu de productes d’horta, com ara carxofes, tomàquets, enciams o carbassons… I en aquest temps, per poder satisfer la demanda dels consumidors, ha hagut de portar de fora, especialment de comunitats com Múrcia, Andalusia o Navarra, més verdures que mai. La dada, coneguda aquest dimarts al primer Congrés de l’Horta a Catalunya, que se celebra a Castelldefels (Baix Llobregat), fa pensar. En un moment en què la Unió Europea és cada vegada més insistent amb el fet que es promogui el consum de proximitat, sostenible i de quilòmetre zero i en un moment també en el qual cada vegada es consumeixen més productes hortícoles, ¿com és possible que el sector hagi perdut rendibilitat i s’estigui quedant sense relleu generacional?
«És substancial que Catalunya torni a tenir una activitat d’horta potent, que el que ara es veu com una càrrega es converteixi en una oportunitat professional per als joves. I això passa, entre altres coses, pel fet que la ciutadania valori els productes locals», ha proclamat la secretària d’Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, en la inauguració de les sessions del congrés. «Mentre plataformes distribuïdores d’aquí tanquen acords comercials per portar productes d’horta de l’altre costat del món, a Catalunya hem passat de les 18.000 hectàrees que es destinaven a aquests cultius fa dues dècades a menys de 9.000 hectàrees», ha lamentat Mòdol.
Pressió immobiliària
La majoria dels terrenys que han deixat de destinar-se a horta –un sector que, a més, està molt atomitzat– han sigut víctimes de la pressió urbanística. En altres casos, com passa amb l’abandonament agrari en general, aquesta terra ha passat a ser erma, on creix la vegetació de manera incontrolada, cosa que fa que hi creixi la massa de bosc i, amb aquesta, el risc d’incendis a l’estiu.
Les extensions més grans dedicades actualment a aquesta activitat es troben al voltant de la ciutat de Barcelona (a les comarques del Maresme i el Baix Llobregat), a la zona periurbana de la ciutat de Lleida, a l’entorn de la de Tarragona (Tarragonès i Baix Camp) i al delta de l’Ebre. El 2018, aquestes finques van produir 245.000 tones de productes frescos. Els principals van ser tomàquets, cebes, enciams, patates i cogombres, però la llista arriba fins a 35 varietats de verdures diferents.
Menjar producte local
A més d’una necessària modernització i la incorporació de nous sistemes de cultiu, l’horta catalana necessita un suport decidit de les administracions públiques en la promoció del producte local, una implicació que ara és encara pobra, però que està canviant, ha indicat, per la seva banda, Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat. Guillaumes ha sigut l’encarregada de presentar el pla director de l’horta de Catalunya, elaborat el 2020 i del qual ja s’han desplegat, segons ha afirmat, un terç de les mesures incloses.
Entre altres dades, l’informe evidencia que la producció local de cogombres i enciams cobreix més del 90% de la demanda que fan les llars catalanes. Per contra, les patates i les pastanagues cultivades aquí a penes cobreixen el 10% del consum, fet que porta a haver de comprar-ne fora de Catalunya el volum restant. El cas més extrem és, segons el pla director, el dels espàrrecs, que provenen en la seva immensa majoria d’altres llocs.