El Punt. A partir de les vuit del vespre es van començar a servir sopars als restaurants, que poden tenir obert fins a les onze de la nit. Els clients, contents de poder anar a passejar i seure a les terrasses dels bars més enllà de les cinc de la tarda, i els cambrers, feliços de poder treballar.

Tothom en tenia ganes, i ahir, primer dia que els restaurants i bars podien servir sopars, a tot arreu hi havia gent. I alegria! Fent una ronda pel centre de Barcelona, es constatava que els restaurants amb terrassa estaven tots molt plens: a la Barceloneta, a la plaça Reial, a la plaça George Orwell, al Born… Majoritàriament, la gent sopava fora, però al Born també hi havia molta gent fent cua per entrar a dins dels locals, que són una mica més petits. On hi havia poca gent era a les cafeteries amb terrassa de cap al final de la Rambla, les que abans de la pandèmia preferien atendre només els turistes i tenien preus desorbitats. Són llocs que la gent de Barcelona ja fa anys que no freqüenta per sopar. Ahir, tampoc.

A la plaça Reial, els restauradors estaven contents, tot i que, com que era el primer dia, van recórrer més a la gent de pas que a les reserves. I la sort és que el bon dia que feia va fer sortir molta gent a passejar a la tarda i al vespre. “Encara no tenim reserves per sopar, és el primer dia”, deia un cambrer del Glaciar, que tenia les taules de la terrassa plenes de gent que, sobretot, feia tapes. Sí que tenia vint taules reservades per sopar el restaurant Ocaña, a l’altra punta de la plaça, on la Fernanda, una de les animadores, lamentava que el govern català, en contra del que ha fet el de Madrid, hagi perjudicat tant el sector. “A Madrid estan oberts fins a les dues de la matinada i nosaltres, què?”, criticava. I, mentrestant, com sempre, anava tocant el cul a tots els clients que s’hi deixaven i ensenyava els pits postissos per atraure clients.

En aquest emplaçament tan cèntric hi havia força turistes, i la veritat és que s’hi sentia parlar molt anglès. “Qui diu que no hi ha turistes a Barcelona?”, es preguntava la Joana, encarregada de la cerveseria Canarias, que explicava, com per demostrar que sí que hi ha turistes, que ahir mateix al matí li havia vingut “gent per esmorzar que volia ous ferrats amb cansalada!”, cosa que la gent d’aquí no demana. La Joana deia que estava contenta perquè veia molta animació i que a ells, com que són un lloc tan de pas, això els anirà molt bé. “Dona, no és com quan hi havia els creuers i milions de turistes a la ciutat, però avui anem fent i sembla que si fa bo estarem molt animats!”, deia.

A la tarda, per tota la ciutat hi havia molts grups d’amics i famílies prenent un refresc a les terrasses, on a partir de les vuit es van començar a servir sopars. “Encara és molt al principi, però això es veu molt animat”, deien la María José i la Saray, cambreres del Tobogán, un restaurant que a les vuit del vespre combinava les taules preparades per sopar amb les que encara tenien gent prenent un refresc per allargar la tarda. “Sí que hi ha turistes, sí: mira, aquells són holandesos i fa poc han vingut unes islandeses i ens han dit que estaven de vacances”, deia la María José, molt contenta de poder tornar a treballar. Un dels restaurants on sempre hi ha més gent (i s’hi formen llargues cues) de la plaça Reial, Les Quinze Nits, estava tancat.

A quarts de nou, i ja tirant cap al Born, el restaurant La Vinya del Senyor, davant de Santa Maria del Mar, estava ple a vessar amb gent sopant. Mentrestant, a l’anomenada “catedral del mar”, s’hi feia la missa de les vuit, amb fidels i turistes, meitat i meitat.

Plenes també les dues terrasses situades al fossar de les Moreres, sobretot de gent sopant tapes, igual que a les del passeig del Born. En aquest punt també hi havia molta gent amb una beguda a la mà asseguda als bancs de pedra del passeig, fent mini-botellón. Arribant al passeig de Sant Joan, sota l’Arc de Triomf, tota la tarda hi va haver una concentració de ciutadans colombians que denunciaven la violència que es viu al seu país, concentració que, ja entrat el vespre, es va convertir en una festa en què tothom ballava. Alguns, acabat l’acte, van anar pujant pel passeig de Sant Joan, on el bar Lleida, a la cantonada amb l’avinguda de Vilanova, semblava que estigués vivint els millors moments de l’any. La gent en tenia ganes i ahir va sortir a sopar.