Temporada Alta, un aparador per a l’escena més trencadora
Diari de Girona. El festival concentra des d’aquest dijous i fins diumenge les propostes d’una desena d’artistes nacionals, internacionals i companyies emergents i rep la visita de 75 programadors de deu països.
El festival Temporada Alta es converteix des d’aquest dijous i fins diumenge en un gran aparador de l’escena més trencadora amb la Setmana de Creació Contemporània, Sacseja’t. En quatre dies, els escenaris de Girona i Salt acolliran les creacions d’una desena d’artistes internacionals i nacionals de referència, com Romeo Castellucci, Cirque Ici o Marcos Morau, al costat de companyies emergents com Las Huecas, que seran vistes per 75 programadors d’arts escèniques vinguts de deu països.
Un any més, i ja en van dotze, el festival concentra el bo i millor de la creació contemporània d’aquí i d’allà per convertir-se en una plataforma que promogui la internacionalització dels creadors catalans que treballen amb llenguatges escènics no convencionals. Ho fa combinant les propostes d’artistes amb una solvència més que contrastada, com Cabosanroque o la bailaora Eva Yerbabuena, amb altres que estan agafant embranzida fora del país o que aspiren a fer-ho, promovent a més trobades entre professionals que poden acabar derivant en nous contractes o col·laboracions, com ara coproduccions o residències artístiques.
És el cas, per exemple, d’El Conde de Torrefiel, un valor de l’escena contemporània del país amb ampli ressò internacional. Per a una de les seves integrants, Tanya Beyeler, el festival va ser «molt important per fer el salt i la posterior consolidació» a l’estranger a partir de la seva participació en la Setmana de Programadors del 2015. Del mateix parer és Txalo Toloza-Fernández, que destaca que AzkonaTolosa es va convertir en companyia associada del Thèâtre Garonne de Tolouse gràcies a Temporada Alta.
El Conde de Torrefiel com AzkonaTolosa són dues de les companyies que passaran aquest cap de setmana pel certamen. Els primers, amb Una mirada interior, sobre el contrast entre allò orgànic i l’artificialitat, i els segons, amb Canto mineral, amb què engeguen un projecte sobre les colònies del futur i el món de l’espai. El gran reclam, però, serà l’estrena a l’Estat de Il Terzo Reich de Romeo Castellucci i la proposta de circ contemporani Terces, de Cirque Ici, a més de la versió en pel·lícula de l’espectacle Temple du présent d’Stefan Kaegi.
Castellucci portarà al Centre Cultural La Mercè Il Terzo Reich, una proposta amb una performer i una part instal·lativa sobre «el costat fosc de la llengua». «La llengua és una cosa que ve de fora per controlar-nos, està contra nosaltres i hi ha una actitud totalitària en la instal·lació que fa que tots en sentim estranys davant els mots», diu l’autor italià.
Per la seva banda, Johann Le Guillerm de Cirque Ici s’estrena a Temporada Alta amb Terces, un espectacle de carpa per a un sol artista i un banc en què estableix un diàleg «entre coses molt antigues i altres que no existien». I és que, des dels seus orígens en el món tradicional del circ, ha derivat en «pràctiques minoritàries», convertint la carpa en un «laboratori públic» on fa construccions en directe amb pals de fins a tres metres, per exemple.
Pel que fa a Stefan Kaegi, si fa uns anys va dur a Girona, juntament amb el col·lectiu Rimini Protokoll un muntatge protagonitzat per un robot, enguany torna amb un documental teatral sobre un pop que interactua en escena amb una artista, mostrant la seva intel·ligència.
Pel que fa a les propostes catalanes que es presenten com a esquer per als programadors internacionals, destaquen la instal·lació immersiva de Cabosanroque Viatges i flors i el nou espectacle de Guillem Albà, Ma solitud. Es tracta d’una proposta de teatre de molt petit format en què Albà experimenta amb el llenguatge del clown «portat al mínim» i les titelles de guant per «buscar més el somriure que la rialla».
Eva Yerbabuena i Juan Kruz Díaz de Garaio Snaola amb l’espectacle Re-fractación, que busca «tornar-se a mirar a un mateix des de la mirada de l’altre»; Marcos Morau i els navarresos Led Silhouette amb Los perros o Aquellas que no deben morir en què el col·lectiu Las Huecas reflexiona sobre la indústria funerària completen la programació d’aquests dies.