Sol i platja i molt més
El Punt. Els fons europeus Next Generation deixen a Catalunya 206 milions en tres anys per a la transformació del sector. S’han escollit 53 propostes que mostren l’àmplia diversitat que conviu al territori. Els projectes triats han de complir els requisits de transició ecològica, transformació digital i competitivitat.
L’any passat van visitar Catalunya 14,9 milions d’estrangers i 5,3 milions de persones provinents d’arreu de l’Estat. En total, es van gastar 18.784 milions d’euros i pràcticament es van recuperar les xifres prèvies a la pandèmia de la covid. A més, els viatges dels mateixos catalans dins de Catalunya es van enfilar gairebé fins als 18,9 milions de desplaçaments i van incloure una despesa total de 2.758 milions d’euros. El turisme, un sector tan estimat com odiat, representa el 12% del PIB català i dona feina al 12,5% del total de treballadors en actiu.
És, sense cap mena de dubte, un dels puntals de l’economia catalana, i en els últims anys s’ha beneficiat de ple dels fons europeus de recuperació Next Generation, concebuts per superar els reptes provocats per la pandèmia i, sobretot, orientats cap a la sostenibilitat, la transició ecològica i la transformació digital. Catalunya ha estat present en les tres convocatòries del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions, que va començar el 2021 i que s’ha enllestit aquest 2023.
En total, el Departament d’Empresa i Treball, a través de la direcció general de Turisme, ha triat finalment 53 plans territorials (19 el 2021, 17 el 2022 i 17 el 2023) distribuïts arreu del territori i que engloben dos grans àmbits, segons les valoracions fetes per la direcció general de Turisme i la secretaria d’estat de Turisme. En concret, el 2022 es van triar destinacions turístiques rurals i la destinació turística urbana de Barcelona i el 2023 es van seleccionar destinacions de sol i platja molt internacionalitzades; sol i platja mixta/residencial i destinació rural costanera.
Afinar els criteris
El 2021, segons expliquen des de la direcció heneral de Turisme, no hi va haver una classificació específica i la convocatòria es va obrir de manera més genèrica. “La primera distribució es va fer seguint la normativa de Madrid, que només té Madrid, i no la gran diversitat turística que tenim a Catalunya, que és una destinació de destinacions”, indica la directora general de Turisme, Marta Domènech, que explica que en aquesta primera ocasió es van presentar una allau de projectes de característiques molt diverses. “Què ens va passar amb aquells primers criteris? Que el peix gros es va menjar el peix petit i amb quatre grans propostes ens vam menjar el pressupost”, comenta. Per resoldre el greuge, en les dues edicions posteriors la Generalitat va aplicar criteris més específics “que garantissin que en la mateixa categoria competissin els millors, no els més grossos”. “Vam aplicar una mirada més àmplia, que igualés les possibilitats de sortir escollits”, afirma. Per la directora general de Turisme, “els plans territorials contribueixen al desenvolupament equilibrat de tot el potencial turístic que té Catalunya”.
Domènech trenca una llança a favor dels esforços que s’estan fent des del sector per oferir cada cop destinacions més curoses amb el medi ambient, i admet que en els últims temps està en el punt de mira de les crítiques sobre la seva sostenibilitat. “Sovint som el calaix on van a caure totes les lamentacions, i el ciutadà no és conscient de quina és la riquesa que aporta, però en canvi tothom s’atreveix a assenyalar-lo com el culpable de tots els mals”, es lamenta Domènech. En aquest sentit, des del govern es dona valor al Compromís Nacional per un Turisme Responsable signat el mes de març passat amb el suport de més d’un centenar d’entitats, i que basa bona part del seus postulats en l’equilibri mediambiental. “Volem un turisme que tingui en compte l’economia circular, el bon ús dels recursos, la lluita contra el malbaratament alimentari i la bona gestió dels residus”, enumera la representant del Departament d’Empresa i Treball.
En aquest sentit, Marta Domènech posa l’accent en l’estratègia per convertir Catalunya en un referent de turisme enogastronòmic. També sota el paraigües dels ajuts vinguts des d’Europa i de l’aportació de la mateixa direcció general de Turisme es treballa des del 2022 en un pla per convertir Catalunya en un referent en aquest àmbit. “Parlem d’una inversió de país que permetrà accelerar en tres anys un desenvolupament que sense aquest suport s’allargaria una dècada”, comenta Domènech, que precisa que la inversió puja a 12 milions d’euros. L’aposta sembla que comença a donar els seus fruits amb el recent nomenament de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia el 2025.