El BCE no s’atura: eleva els tipus al 4% i els tornarà a apujar al juliol
El Periòdico. Una pujada ara, una altra en mes i mig, i potser una tercera al setembre. Tal com s’esperava, el Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a elevar els tipus d’interès oficials aquest dijous en 0,25 punts percentuals més, la seva vuitena alça consecutiva des que al juliol va emprendre la primera en 11 anys per combatre la brutal escalada de la inflació. El seu consell de govern ha portat el tipus principal al 4% (el nivell més alt des de juliol del 2008, albors de la gran crisi financera), mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès amb què el banc central remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context) assoleix el 3,5%. En la seva pròxima reunió, els tornarà a apujar tret de sorpresa, previsiblement en un altre quart de punt. «¿Hem acabat el viatge? No, no hem arribat al final. ¿Encara tenim terreny per cobrir? Sí. I puc anar més lluny: tret que hi hagi un canvi material en el nostre escenari base, és molt probable que continuem apujant les taxes al juliol», ha confirmat la seva presidenta.
Christine Lagarde, així, ha afirmat que el consell no ha discutit «en absolut» una pausa en el ritme de pujades com la decidida en la vigília per la Reserva Federal nord-americana. També ha negat que la cúpula del BCE tingui al cap fins a quin nivell apujarà els tipus: «Ho sabrem quan hi hàgim arribat». És a dir, que es deixa les de mans lliures, malgrat que el mercat esperava que la de juliol fos l’última pujada. O dit d’una altra forma, els analistes estimen ara que augmenten les possibilitats d’una nova pujada al setembre.
Més inflació
La causa de tot això, una inflació que malgrat haver-se moderat seguirà «massa alta durant massa temps». Els economistes del banc central preveuen una pujada mitjana anual del nivell general de preus del 5,4% aquest any, el 3% el pròxim i el 2,2% el 2025, per sobre del 5,3%, el 2,9% i el 2,1% que van calcular al març. L’increment de la previsió del 2025 és molt rellevant: malgrat les alces de tipus ja aprovades, la inflació esperada per a aquest any s’allunya una mica més de l’objectiu del BCE que la inflació sigui en el 2% a mitjà termini de forma sostenible, cosa que l’ha empès a tornar a elevar el preu del diner.
L’autoritat monetària de l’euro està preocupada especialment per la inflació subjacent, la que exclou els més volàtils preus de l’energia i els aliments. Ara preveu un nivell mitjà anual del 5,1% aquest any, el 3% el 2024 i el 2,3% el 2025, de nou per sobre del 4,6%, el 2,5% i el 2,2% que va calcular al març. Les pujades dels pronòstics del present exercici i el que ve són notables.
La raó és que els salaris estan agafant el relleu dels preus de l’energia i els aliments i són ara una «font d’inflació creixentment important», després que els acordats en el primer trimestre recollissin una pujada del 4,3%. Encara no s’està produint una de les temudes espirals de preus i salaris, ha afirmat Lagarde, però el BCE continuarà vigilant de prop l’«enigma» del mercat laboral, perquè l’augment salarial en un context d’estancament econòmic redueix la productivitat, cosa que impacta en la inflació.
Menys creixement
El PIB de la zona euro, efectivament, ja ha entrat en recessió (es va contraure un 0,1% tant en el quart trimestre del 2022 com en el primer d’aquest any), però l’atur continua marcant mínims històrics (6,5% a l’abril) i el BCE preveu que continuï baixant (al 6,4% de mitjana el 2024 i al 6,3% el 2025). Tot això dona marge i empeny el banc central a continuar endurint la política monetària, sobretot quan la inflació, per més que s’estigui moderant, continua molt alta: al maig, 6,1% la general i 5,3% la subjacent.
L’autoritat monetària estima que les pujades de tipus «s’estan transmetent amb força» a les condicions de finançament de llars, empreses i sector públic i estan afectant «gradualment tota l’economia». Però té dubtes sobre el ritme d’aquesta transmissió a l’activitat i la demanda, i per tant a la inflació. De moment, preveu que l’eurozona creixi el 0,9% aquest any, l’1,5% el pròxim i l’1,6% el 2025, una mica per sota de l’1%, l’1,5% i l’1,6% que va estimar al març.
Així, les condicions financeres (com el flux i preu del crèdit bancari o l’interès del deute públic i corporatiu) ja han recollit bona part de l’efecte de les alces, però a l’impacte màxim de cada pujada de tipus oficials sobre el creixement s’hi arriba teòricament durant el segon any després de la seva implementació, mentre que l’impacte màxim sobre la inflació sol demorar-se encara més, entre tres i quatre anys, segons diferents estimacions del BCE. Les pujades de tipus aprovades des de juliol de l’any passat i la reducció del balanç de la institució tindran un impacte mitjà de dos punts percentuals menys d’inflació entre el 2023 i el 2025 a costa de reduir el creixement econòmic en una mitjana de dos punts percentuals més entre el 2022 i el 2025.