El raïm de Cap d'Any, en suspens per la inflació i el canvi climàtic | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El raïm de Cap d’Any, en suspens per la inflació i el canvi climàtic

  |   Novetats

La Vanguardia. La mala campanya del 2022 ha fet que alguns productors abandonin.

Sequera, calor i temporals extrems són fenòmens que afecten tot el sector agrari, però que incideixen en especial en els mitjans i petits productors de cultius tradicionals, com ara el raïm embossat del Vinalopó, en què als elevats costos s’hi ha afegit aquest any una incidència més gran de plagues i malalties que està afectant la producció i ha començat a donar lloc a un abandonament que fins ara no s’havia previst en aquesta zona del camp alacantí.

Ho explica Beatriz Rocamora, directora de la denominació d’origen protegida (DOP) Raïm de Taula Embossat. “La producció destinada a Cap d’Any encara està verda, no sabem què passarà, ara necessitem que no plogui i que comenci a fer fred quan hagi de fer fred… i que el mercat funcioni”.

“L’excés d’oferta és brutal, perquè hi ha una gran varietat de raïm, cada any més: sense llavors, de colors…”

El raïm de la varietat Aledo, embossat com és tradicional, encara és al camp, allargant la maduració gràcies a aquest peculiar sistema de protecció, però des del 28 d’agost la varietat més primerenca ja és al mercat. Rocamora explica que la calor tan prolongada, durant molts mesos, fa que les plagues canviïn els cicles perquè les floracions s’alteren, i és més difícil combatre-les per als agricultors, que a més han vist reduït l’ús de productes fitosanitaris.

En aquest context, el descens de la rendibilitat experimentat l’any passat –després d’un 2021 “que va anar molt bé”– ha desanimat alguns productors, sobretot els que arriben a l’edat de jubilació i no troben relleu que es faci càrrec dels cultius.

“L’any passat va acabar molt malament”, recorda la directora de la DOP, “hi va haver molt poca demanda al mercat pel tema de la inflació, ja que al punt de venda final el producte era car, la gent no el comprava i com que és un producte perible, els preus en origen baixen, perquè s’han treure el producte de sobre”. Per això, la rendibilitat de moltes explotacions “va caure en picat i ha provocat fins i tot una mica d’abandonament”.

La denominació d’origen té inscrits al voltant de 280 associats, entre els quals hi ha cooperatives, agricultors, empreses familiars… però l’abandonament no està donant pas a altres activitats, matisa Rocamora: “No és que s’estiguin arrencant vinyes per plantar una altra cosa, o per instal·lar plaques solars, a això no hem arribat de moment; és simplement que aquest any no ho mantindran”. Dels prop de 40 milions de quilos que es produeixen cada any, més o menys la meitat pertanyen a la varietat Aledo, la que consumim precipitadament mentre sonen les campanades. Si el clima es comporta d’una manera estable, no s’espera que aquest any descendeixi aquesta quantitat més enllà d’un 10%, no s’ha de témer que en falti. Però esclar, la competència és gran, “l’excés d’oferta és brutal”, apunta Rocamora, “perquè hi ha una gran varietat, cada any més: les sense llavors, les de colors… al cap i a la fi… moltes opcions. I nosaltres tenim un enfocament molt diferent, una producció tradicional, amb varietats autòctones i un cultiu completament artesanal”.

La producció acollida a la DOP es conrea als termes municipals alacantins d’Asp, Novelda, Fondó de les Neus, Fondó dels Frares, Montfort, Agost i la Romana. A més, les set varietats de raïm emparades per la denominació d’origen, totes amb llavors, cobreixen el període que va des de finals del mes d’agost, amb les varietats més primerenques ( Victòria i Ideal), passant per l’equador de la campanya amb varietats com ara Red Globe, Doña María o Dominga, fins a la meitat del mes de gener, amb la varietat més tardana, Aledo, emblemàtica de Nadal. En el conjunt de la campanya, la producció i comercialització del raïm del Vinalopó pot generar entre 10.000 i 13.000 llocs de treball directe, cosa que és un impacte determinant en l’economia del territori on es produeix.