«Serem notaris que el pacte del nou finançament es compleix»
Diari de Girona. El president de Pimec va rebre divendres, complagut, el resultat de la votació en la consulta a la militància d’ERC. Va guanyar el sí per la mínima i Catalunya s’allunya d’una repetició electoral, com reclamava la patronal de les petites i mitjanes empreses. Pocs minuts després que es fes públic el resultat, el líder empresarial va concedir aquesta entrevista.
— Des de Pimec es van manifestar a favor del preacord al qual van arribar el PSC i ERC. Respira ara més tranquil?
— Celebrem que hi hagi acord i que tiri cap endavant. L’acord és bo, perquè vol resoldre una cosa tan important com el model de finançament, i des de la societat civil farem de notaris perquè realment l’acord es porti a terme. No acceptarem excuses de mal pagador i exigirem que es compleixi. Si d’alguna cosa sé, és de morositat, i no la consentirem.
— Els detractors afirmen que és un acord insolidari amb la resta dels territoris.
— En absolut. Hem complert una etapa tot consolidant, des de la Transició, l’Estat de les autonomies. Ara fa falta dotar els territoris i el país de les eines necessàries per no perdre el tren del progrés i els canvis que s’estan produint. Fins ara hem tingut un model extractiu en el qual aportàvem molt més del que després rebíem. Ara volem un model tractor per no gripar el motor i poder tirar de les altres autonomies; amb tota la solidaritat possible, però sense gripar.
— Està preocupat per si arriba la possible fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell?
— Nosaltres havíem tingut relacions amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona i, un cop van ser absorbides pel BBVA, vam veure que la sensibilitat davant els problemes i la voluntat de fer coses amb les petites i mitjanes empreses no era la mateixa. I és absolutament respectable, però és així. Ja li vaig dir al president del BBVA que entenc que el banc tingui interès pel Sabadell, i si jo fos el president del BBVA segurament faria el mateix, però és que soc el president de Pimec i represento les petites i mitjanes empreses, i aquesta acció, com hem demostrat amb un informe, fa que perdem una cosa que per a nosaltres és sagrada, que és la capacitat de finançament. Més de 54.000 milions d’euros de capacitat de finançament.
— Tem que es concentri excessivament el mercat financer?
— Sí, però no ho dic jo, ho diuen les dades empíriques. L’IHH [índex de Herfindahl-Hirschman] indica que de 1.000 a 1.500 significa que el mercat té condicions òptimes d’oferta, de 1.500 a 2.500 ja hi comença a haver una situació de dificultat per a la competència, i a partir de 2.500 queda molt clar que hi ha una concentració. Actualment, en tres de les quatre províncies catalanes estem per sobre de 2.500. Però si es produís la fusió estaríem per sobre de 3.000!
— Un altre tema d’actualitat i al qual s’han oposat és la llei de reducció de jornada. Per què un comerç deixarà de ser viable si ha de tancar mitja hora abans?
— Nosaltres sempre hem plantejat que es pogués plantejar un canvi com aquest dins del diàleg social i la negociació col·lectiva. Tothom està d’acord que hem de cobrar més i treballar menys. Nosaltres ja vam dir, quan es van disparar els preus, que els salaris havien de pujar. Però, com llavors, la qüestió s’ha d’abordar en tota la seva magnitud. Hem de parlar de rebaixar la jornada, però també de si l’empresa pot ser més productiva. I, quan mires els índexs de productivitat, en els últims 10 anys som els que més hem baixat de tot Europa. També s’han doblat les xifres d’absentisme en els últims 10 anys… Parlar d’això de manera aïllada és fer populisme.
—Quins sectors són els que li transmeten més preocupació?
— Les farmàcies, per exemple. Són un servei essencial que, a més, té una normativa molt determinada. Has de tenir obert i donar un servei durant un temps mínim i actualment ja tenen problemes per cobrir tots els llocs de treball perquè no troben prou gent. Si a més han de baixar de 40 a 37,5 hores setmanals… Es necessitarien 1.040 nous professionals només a la província de Barcelona. Un segon exemple, la neteja. La neteja està treballant aproximadament amb marges d’entre el 4 i el 5%. I en alguns casos una mica menys, depèn del volum. Baixar de 40 a 37 hores i mitja suposa un augment del 6 o el 7% del cost laboral, en termes generals, i fins i tot podria arribar al 14%, ja que és un sector amb molt contracte a temps parcial.
— Què reclamen, llavors?
— Estem treballant internament per presentar una sèrie de propostes concretes en aquest tema. Algunes les puc avançar, com que els treballadors de les empreses més afectades paguin menys cotitzacions de Seguretat Social.
— Com discriminaria entre unes i altres?
— Alemanya ho fa d’una manera molt clara. No té el mateix cost l’acomiadament per a una gran empresa que per a una micro, també en fiscalitat. Nosaltres tenim el comerç molt preocupat, com la restauració i la seguretat.
— Pensa, doncs, que si finalment el Govern no introdueix amortidors hi haurà una rebaixa per llei però molts sectors continuaran treballant 40 hores?
— Sí. És un risc, perquè si al final acabes forçant una cosa que no es pot dur a terme, estàs obligant al pitjor de tot, que és incomplir la norma. I les normes s’han de complir, però no has de generar situacions que t’obliguin a incomplir la norma.
— Demanaran a Junts que voti en contra de la llei de reducció de jornada al Congrés?
— Ho explicarem a Junts i a tots els altres partits: el PNB, Bildu, Esquerra Republicana… Perquè considerem que no és, ara com ara, una bona llei.