Sequera i alts costos de producció: la «tempesta perfecta» del camp
Diari de Girona. La manca de pluja ha fet caure la producció de fruita de pinyol entre un 70 i un 80% i la calamarsa ha afectat la collita de cereals.
En un escenari de sequera, calamarsa, temperatures extremes i costos de producció disparats, el camp català afronta un dels seus moments més difícils sense que s’entrevegi una sortida per a la «tempesta perfecta» en què està immers i que amenaça la viabilitat del seu model de producció, segons denuncien els sindicats agrícoles.
«Vam començar la primavera amb un fred tardà que va perjudicar molts cultius, la sequera ha fet malbé la vinya i part de l’horta i la pedra ha acabat per fer malbé una altra vegada part de la fruita, la vinya i el blat de moro», lamenta el responsable d’organització d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente.
El president de la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), Joan Carles Massot, admet també que «la situació és força delicada i complicada», tant per l’afectació de la sequera als cultius i la ramaderia com pels alts costos energètics.
Producció a la baixa
Segons el balanç provisional de les dues organitzacions agràries, la manca de pluja ha fet caure la producció de fruita de pinyol entre el 70 i el 80 %; i la de llavor, un 30-40%; mentre que la que s’ha recollit és, moltes vegades, de pitjor qualitat perquè està marcada, cosa que fa baixar el preu al mercat. Els fruits secs s’han vist també delmats, amb entre un 50 i un 60% menys, i la vinya donarà un 40% menys. En concret, els viticultors del Penedès xifren en un 30% de mitjana el descens de la producció de la verema, que pujarà fins al 50% en algunes varietats. L’Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) afirmat que la part positiva és que la qualitat del raïm és «excel·lent» ja que no hi ha hagut cap problema per aconseguir la maduració òptima d’aquesta fruita.
La calamarsa i les tempestes han afectat també la collita de cereals i la producció d’oliveres i ametlles, danyades també aquestes últimes per les primeres gelades d’aquesta primavera.
Vicente ha destacat que la caiguda de la producció suposa també un risc important de pèrdua de mercats davant l’empenta dels productes que procedeixen d’Itàlia i Grècia, on no han tingut els mateixos problemes.
Alta inflació
I totes aquestes inclemències naturals han tingut lloc en un context d’alta inflació, que ha fet créixer de manera desorbitada els costos de producció, entre un 30 i un 38%, segons ells.
«La inflació oficial és del 10%, però per a nosaltres la xifra real és superior al 30% pels alts costos energètics. Això està descapitalitzant les nostres empreses», adverteix el representant de la JARC.
Els sectors més dependents del gasoil com els cultius herbacis (cereals, lleguminoses, farratges, etc) són els més afectats, amb costos de producció «desorbitats», adverteixen.
Unió de Pagesos ha avisat de «dràstiques baixades» del rendiment en el cultiu del cereal d’hivern, la colza i les lleguminoses de gra, ja que, excepte a les comarques de Girona, la producció s’equipara de mitjana a la del període 2018-2020 , cosa que suposarà pèrdues al sector de 180 milions d’euros.
En aquest context, els sindicats agraris proposen allargar la carència dels crèdits actuals, almenys un any més, i augmentar la bonificació dels nous per permetre que les explotacions guanyin liquiditat i puguin preparar en millors condicions la temporada 2023-24.