Satisfacció al sector turístic pel llarg cap de setmana
El Punt. S’han complert les previsions més optimistes i hi ha hagut un alt índex d’ocupació en allotjaments i restaurants, principalment a muntanya entre dissabte i dilluns, i menys la resta dels dies.
Les comarques de muntanya han estat la destinació preferida del turisme aquest llarg cap de setmana, en què l’ocupació en allotjaments s’ha situat al voltant del 90% a la Cerdanya i el Ripollès, i al voltant del 80% a la Garrotxa. En el cas de les dues primeres comarques un factor que hi ha influït ha estat la pràctica de l’esquí, ja que totes les estacions van poder obrir i treballar com en ple hivern, gràcies a les recents nevades. A Masella, per exemple, van tenir 30.000 esquiadors. “Hi ha hagut algun establiment de la Cerdanya que ha estat al 100%”, va indicar ahir el president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines, Antoni Escudero, segons el qual ha estat molt favorable el fet que els locals es poguessin omplir en la seva totalitat. El gruix de les estades s’han concentrat entre dissabte i dilluns. Quant a la Garrotxa, els espais naturals (els volcans o la Fageda d’en Jordà, per exemple) han estat les zones més concorregudes. En el cas d’Olot, les diferents fires relacionades amb el Nadal han atret molts visitants al centre entre dissabte i dilluns.
A la costa, on només una part dels establiments turístics estaven oberts, l’ocupació ha arribat a ser d’entre el 75% i el 85% el cap de setmana, un percentatge que, com a la muntanya, dimarts va minvar. “Estem satisfets”, va manifestar ahir la gerent de la unió empresarial Costa Brava Centre, Judit Lloberol. En les bones xifres hi han tingut molt a veure les reserves d’última hora. A Girona ciutat, l’ocupació hotelera va ser del 95% dissabte, diumenge i dilluns (del 100% en algun hotel), mentre que divendres i dimarts no es va arribar al 60%, i encara menys ahir, va explicar el president de l’Associació d’Hostaleria de Girona, Josep Carreras, que no obstant això, es va mostrar content.
En tots els casos, els forasters provenien de l’àrea metropolitana de Barcelona. També, de la resta de Catalunya i, en menor mesura, del País Basc, Madrid i França.