Santi Colominas: «Els moments de crisi també són moments d'oportunitats» | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Santi Colominas: «Els moments de crisi també són moments d’oportunitats»

  |   Novetats

Diari de Girona. El cuiner i empresari de Toc al mar repassa la trajectòria del restaurant, l’èxit de Casatoc i l’aposta ciclista de Gran Fondo a Palafrugell que la Costa Brava és una meravella fora de temporada

Santi Colominas, cuiner i empresari del sector de la restauració, és el convidat del podcast Girona Valley creat per Diari de Girona i l’agència de comunicació digital La Factoria, per a promoure les idees, la innovació, el talent i l’empresa a les comarques gironines. En el capítol 48, aquest cuiner d’Argentona, resident a Palafrugell, repassa la seva trajectòria i l’aposta pel restaurant Toc al mar en un dels indrets de la Costa Brava amb més encant: la Cala d’Aiguablava, a Begur. Durant la pandèmia no va ser gens fàcil per als restaurants i per això va apostar més que mai per l’empresa Casatoc, que havia creat com a cinquena gamma i que no funcionava massa bé. En poc temps, per la Covid, va passar a ser un èxit per l’aposta de servir menjar a qualsevol racó de Catalunya des de la cuina de Begur. El seu darrer projecte empresarial és ciclista i és a Palafrugell: Amb dos socis més, Raúl Rubio i Toni Miguel, han creat Gran Fondo Costa Brava. El ciclisme i l’èxit mundial des de Girona però amb la marca Costa Brava i la seva idea és expandir-lo a més llocs.

Colominas se sent un enamorat de la Costa Brava i, des de fa 13 anys, encara més quan va sorgir la idea de combinar els negocis de restauració de Barcelona i, en plena crisi, apostar per obrir un restaurant a la idíl·lica Cala Aiguablava, on ja hi havia estiuejat de petit amb els seus pares als anys vuitanta. «Quan em van plantejar l’oportunitat d’agafar la barraqueta aquesta, jo no vaig dubtar ni dos minuts, tot i que la meva dona sí que em va posar pals a les rodes i vam trigar uns mesos per decidir-nos, però ara no se’n penedeix», comença explicant el cuiner maresmenc, que ha ideat els negocis al costat de la seva dona Sandra Baliarda, «amb qui fem un gran equip perquè és la persona perfecte» i que es van conèixer fa més de 32 anys a una escola d’hostaleria a Barcelona, «tot i que també les hem passat de tots colors».

El relat de Toc al mar, segons el seu creador, és de molta valentia. «Sempre he vist que els moments de crisi també són moments d’oportunitats. I com que sempre m’he agafat aquest lema per això ens vam tirar a la piscina, en una època que tothom tancava restaurants als anys 2010, 2011 i ningú n’obria», recorda. El seu nou projecte es va crear en un temps de cuina molt creativa a Catalunya però, com a cuiner que se sent, va voler tenir una filosofia d’autenticitat respecte al territori «amb una brasa de llenya d’alzina perquè tenim el mar i tenim alzines i en el qual tothom que vingués a menjar se sentís còmode. Des del primer dia que hem volgut tocar tots els targets de clients», explica sobre els inicis i el tipus de cuina.

I sobre l’enclavament escollit valora que se sent un defensor de la Costa Brava perquè «el que tenim aquí és únic i a vegades no ens ho creiem. Per a mi, la Costa Brava quan més única és i més màgica és a la tardor i a l’hivern. I és una època que no entenc com encara no ve més gent a visitar-la perquè hi ha menys gent, menys trànsit i tenim una natura més autèntica».

La pandèmia va marcar un abans i un després a la restauració a Catalunya i la família Colominas va haver de plantejar-se tancar l’obrador de Sant Feliu de Guíxols per a la cinquena gamma amb el nom de Casatoc. Moments de crisi, moments d’oportunitats com li agrada dir, una vegada tancat el restaurant la gran aposta va ser Casatoc, que va crear dos anys abans i que no anava massa bé. I va ser quan va passar a ser un èxit. L’equip de Toc al mar es va bolcar en servir menjar als clients repartits arreu de Catalunya. I ho recorda ara amb satisfacció.

I ara, amb Girona de moda al món com a referent ciclista, ha creat fa quatre anys Gran Fondo Costa Brava a Palafrugell, amb dos socis més. Ho considera un «hub» per la seva polivalència com a centre -des de venda de bicicletes, taller, restaurant, gimnàs, organització de sortides- «on hi han de passar moltes coses al voltant de la bicicleta i l’hem de fer créixer encara més». Un repte més com a empresari, tot i que admet que se sent cent per cent cuiner i per això acaba lamentant la situació de crisi amb la pesca que s’ha creat amb els pescadors de la Costa Brava i catalans, segons les noves directrius europees.