Sant Feliu vol tenir l’estiu del 2022 pàrquing nou a la Corxera
El Punt. El govern guixolenc aparca el pla d’una obra subterrània i en superfície al costat del teatre, un cop l’ACA va declarar la zona inundable. Ara aposten per estructures prefabricades entre l’estació de busos i la carretera de Tossa.
La solució al dèficit de places de pàrquing de rotació al centre de Sant Feliu, després de tres dècades de debats, projectes frustrats i disputes entre grups polítics, es podria desencallar en poc més d’un any. El govern local (Tots per Sant Feliu i el PSC) té sobre la taula una nova proposta per crear 515 places repartides en un seguit d’aparcaments modulars a l’espai comprès entre les esplanades de la Corxera, la del darrere de l’estació de busos i la del primer revolt de la carretera de Tossa, habilitat en els darrers anys però ara només freqüentat en moments de màxima demanda.
L’executiu ganxó havia elaborat un projecte ambiciós, amb dues plantes subterrànies i dos nivells més en superfície, a tocar del teatre municipal. Hi preveien unes 600 places, però el projecte implicava una inversió d’uns 11 milions d’euros i fins a 18 mesos d’obres, abans que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el tombés. L’organisme de la Generalitat, arran d’un enduriment de la normativa preventiva, va fer un informe desfavorablement en considerar els terrenys inundables i, per tant, inviable la construcció de la infraestructura, situació que ha forçat l’equip de govern a cercar una alternativa.
Ara, però, l’alcalde, Carles Motas, avança que el projecte s’abaratirà fins a la meitat, fins a uns 5,9 milions d’euros, que d’entrada assumirien amb diners del consistori. La capacitat inicial que estudien és d’unes 515 places, algunes menys, però Motas destaca que hi aplicaran un “sistema modular, com un Meccano”, que a més d’abaratir costos permetria ampliar les instal·lacions en funció de la demanda i es podria començar a utilitzar, “amb sis mesos d’obres”, si la contractació avança ràpid, ja l’estiu del 2022.
L’alcalde admet que la data es podria endarrerir, ja que si l’inici d’obres es plantegés al febrer o al març, potser optarien per ajornar-lo fins a la tardor del 2022, per no hipotecar la temporada alta. Però, malgrat el temps perdut després que l’ACA hagi tombat l’anterior projecte i la pandèmia, el nou sistema podria pal·liar el retard en el calendari previst.
Més marge de maniobra
Els aparcaments prefabricats encara són poc freqüents en l’ús civil. S’apliquen més a l’àmbit logístic, com ara al port de Santander, explica l’alcalde, per encabir-hi vehicles nous que esperen ser embarcats per a l’exportació. Però ja hi ha diverses instal·lacions públiques en funcionament a les illes Canàries, i Motas en destaca altres virtuts, com per exemple que és “desmuntable, de manera que es podria canviar de lloc, o reciclar”, o afegir-hi cobertes de plaques fotovoltaiques. Aquestes característiques, tal com esperen al consistori, els podrien facilitar l’accés a ajuts dels nous fons europeus Next Generation, que estalviarien esforç pressupostari a les finances ganxones.
Respecte al projecte anterior –discutit en l’anterior mandat per CiU, MES i la CUP al ple i pels comerciants, que l’haurien preferit sota el passeig marítim–, el gran avantatge que hi veu l’alcalde és que no depenen de l’explotació d’una empresa privada: “Estàvem abocats a una concessió llarga, potser durant quaranta anys, lligada a una nova adjudicació de la zona blava durant els primers 25 anys”, explica, cosa que hauria deixat el consistori amb poc marge per controlar tarifes i ajustar el servei a una mobilitat que ha d’evolucionar molt a curt termini, amb l’expansió del vehicle elèctric.
Concessions socials
D’altra banda, Carles Motas avança que el govern ja està preparant les bases per renovar la concessió de la zona blava, que s’ha anat prorrogant des de fa més d’una dècada, i hi volen donar un caràcter social, per facilitar que hi puguin aspirar centres especials de treball que donen feina a persones amb diversitat funcional o en risc d’exclusió.
Respecte a l’actualització de tarifes, l’alcalde no vol entrar en el detall, però defensa que han de ser més toves per als vehicles censats al municipi, o l’opció que el comerç i l’hostaleria puguin repartir vals perquè els clients tinguin períodes de franc. El nou contracte de la zona blava, igualment, serà curt: quatre anys de durada.
Primeres converses
De moment, l’executiu guixolenc ja ha avançat els nous plans al col·lectiu d’hostalers, que el veuen bé si es compleixen els terminis de materialitzar-lo d’aquí a un any. Un dels aspectes que genera dubtes és la fesomia, però un cop estigui construït, sospesen embellir les façanes amb vegetació i la plantada d’arbrat.
Motas també ha exposat l’avantprojecte als grups d’ERC i JxCat, a l’oposició. I serà un dels punts destacats de l’acte que han convocat per al 3 de juny, al Teatre Municipal Narcís Masferrer, per retre comptes de l’acció de govern local en l’equador del mandat 2019-2023.