Salut i Enginyeries lideren l’ocupació i els salaris dels graduats universitaris
Diari de Girona. L’Enquesta d’Inserció Laboral 2026 confirma la plena ocupació dels titulats, però amb diferències salarials importantsnEls nous llicenciats en Medicina guanyen 1.860 euros més al mes que els d’Història.
Els graduats universitaris freguen la plena ocupació, tot i que no tots accedeixen al mercat laboral en les mateixes condicions. L’Enquesta d’Inserció Laboral 2026 elaborada per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) revela que nou de cada deu titulats estan en actiu tres anys després de graduar-se —moment en què es fa la fotografia de la situació— i situa la taxa d’atur en el 6%, molt per sota de la registrada entre la població general. Malgrat aquesta fotografia positiva, però, persisteixen diferències importants segons els estudis cursats. Salut i Enginyeries lideren els indicadors d’inserció i qualitat laboral, mentre que Humanitats continua acumulant nivells més elevats de sobrequalificació i salaris més baixos. De fet, els recentment graduats en Medicina guanyen 1.860 euros bruts mensuals més que els titulats en Història. Els primers perceben 3.783 euros bruts al mes, davant dels 1.920 euros dels segons.
El cas de Medicina i Història és el més extrem, però reflecteix una tendència general. Els graduats de titulacions STEM —sigles en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques— cobren, de mitjana, uns 300 euros més al mes que la resta. Tot i això, ni tan sols aquests perfils han aconseguit recuperar el poder adquisitiu de 2011. Encara que els salaris nominals han augmentat, la inflació ha erosionat els guanys reals del conjunt dels titulats universitaris. I el 2026 encara persisteix la bretxa de gènere. L’enquesta assenyala que els homes titulats en Medicina i Odontologia guanyen, de mitjana, 484 euros més que les dones. En Enginyeria Civil, els homes també cobren 466 euros mensuals més que les seves companyes.
Les diferències entre àmbits de coneixement continuen sent profundes. Les Humanitats presenten una proporció més elevada de graduats que desenvolupen tasques per a les quals no es requereix una titulació universitària. Dins d’aquest àmbit, Belles Arts registra l’índex de qualitat ocupacional més baix de tot l’estudi.
L’adequació entre la formació rebuda i la feina desenvolupada també ha empitjorat lleugerament en Arts i Disseny, Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). En el cas de les TIC, l’informe no identifica una única causa, però assenyala diversos factors que poden ajudar a explicar aquest retrocés: la disminució en la valoració de les competències relacionades amb la cerca i la gestió de la informació, l’augment de la sobrequalificació i l’aprofitament limitat dels perfils amb una doble titulació.
Malgrat aquest lleu empitjorament, les TIC i les Enginyeries mantenen una posició privilegiada. A més de presentar alguns dels millors resultats en ocupació i qualitat laboral, són els àmbits en què la incorporació al mercat de treball es produeix amb més rapidesa: el 85,2% dels titulats troben la primera feina en menys de tres mesos.
Salut, amb millors perspectives
Salut també se situa entre els sectors amb millors perspectives. Medicina i Odontologia destaquen pels seus elevats nivells d’inserció laboral, adequació entre la feina i la formació rebuda, i satisfacció amb els estudis cursats.
Les dobles titulacions ofereixen, en general, una millor adequació laboral, però l’estudi introdueix un matís important: només un de cada tres titulats desenvolupa funcions relacionades específicament amb les dues carreres que ha estudiat. Fins i tot en Enginyeries, l’àmbit on aquest doble perfil s’aprofita més, la proporció es limita al 39%.
La sobrequalificació es redueix a mesura que augmenta el nivell d’estudis. Entre els titulats de màster, gairebé set de cada deu desenvolupen funcions específiques de la seva formació. En el cas dels doctors, prop de la meitat ocupa llocs de lideratge, ja sigui en càrrecs directius o com a comandaments intermedis. Tanmateix, a l’empresa privada només un de cada tres desenvolupa tasques estrictament vinculades a la seva formació doctoral.
Una altra dada rellevant que destaca l’informe és que quatre de cada deu titulats de grau van compaginar els estudis amb una feina relacionada amb la carrera. Segons el mateix estudi, aquestes persones tenen més probabilitats de desenvolupar funcions específiques vinculades a la seva formació un cop graduades.
De fet, un dels canvis més destacats de l’edició de 2026 de l’enquesta, que l’AQU elabora des de fa 25 anys, és que, per primera vegada, les pràctiques universitàries han desbancat els contactes personals i familiars com a principal porta d’entrada al mercat laboral.
Avenç de l’anglès
L’enquesta també recull un avenç històric en l’ensenyament de l’anglès. Per primera vegada des que es va iniciar la sèrie, aquesta competència obté un aprovat general per part dels graduats. Malgrat aquest avenç, l’anglès continua sent la competència en què els estudiants perceben un marge de millora més gran, especialment entre els graduats de l’àmbit de les Ciències.
Finalment, l’informe destaca que la salut mental és un «aspecte crític» de l’etapa doctoral. Una de cada tres persones doctorandes ha patit problemes de salut mental durant els seus estudis.
La consellera Núria Montserrat, present ahir a l’acte de presentació, va destacar que, «més enllà de les sortides laborals», el compromís del Govern és convertir la universitat en un «autèntic ascensor social». Per això —va insistir— la voluntat de l’Executiu és «acostar la universitat als col·lectius que ho tenen més difícil». En aquest sentit, va explicar que l’any passat es va aprovar un ajut destinat als joves extutelats i que, més recentment, en el marc dels pressupostos, també s’ha aprovat una bonificació del 50% de la matrícula per a les famílies monoparentals. «Volem acostar la universitat a l’alumnat, vingui del codi postal que vingui», va destacar la consellera, que va subratllar amb orgull la capacitat de la universitat catalana de «retenir talent local».