Revolució vegetal a la indústria alimentària
Diari de Girona. Cada vegada més empreses gironines aposten per línies “plant based”, una tendència que creix arreu del món tot i que moltes indústries encara tenen dificultats per a obtenir beneficis.
El poderós sector carni gironí, agrupat en el clúster Innovac, va decidir l’any 2021 fer un pas endavant davant l’evolució dels hàbits de consum. En una decisió estratègica, l’organització va decidir créixer per a acollir noves empreses i agents d’entorn del sector de la proteïna alternativa (proteïna vegetal, proteïna de laboratori, i altres fonts de proteïna), però mantenint la mateixa activitat en el camp de la proteïna animal. D’aquesta manera, el nom de l’entitat va canviar i es va consolidar com el Clúster de la Carn i la Proteïna Alternativa.
És només un exemple de com la indústria s’adapta a la concepció que una part cada cop més important de la població respecte al consum de carn. Empreses gironines com Noel Alimentaria, Embotits Caula, La Selva o Espuña han invertit en els darrers d’anys milions d’euros per oferir productes basats en la proteïna vegetal als seus catàlegs.
L’austríaca Hanni Rützler, una de les principals expertes en alimentació d’Europa, ha dictat sentència: el menjar d’origen vegetal, o plant based, serà una de les tendències culinàries més importants en 2024, segons l’11a edició del Food Report que cada any publica Zukunftsinstitut. La predicció és que les alternatives veganes a uns certs plats tradicionals es convertiran en estàndard en els nostres repertoris culinaris.
Aquest tipus d’alimentació basada en ingredients d’origen vegetal s’imposa cada vegada més en les grans cadenes de supermercats. Hi ha productes nous que substitueixen el pollastre, la carn de vedella o les gambes. Tampoc és estrany trobar llets vegetals alternatives a la de vaca en cafeteries de barri.
Però gran part d’aquest mercat se sosté gràcies a l’anomenat moviment veggie, és a dir, la suma de les persones veganes (que no mengen gens d’origen animal), vegetarianes (que tenen una dieta basada en productes d’origen vegetal, encara que consumeixen alguns productes derivats dels animals com a lactis, ous o mel) i flexitarianes (semi-vegetarianes que per alguna raó consumeixen productes animals de manera puntual), i que, després d’uns anys en ascens, ha descendit a Espanya.
Segons l’edició de 2023 de l’informe The Green Revolution, que acaba de presentar Lantern, l’11,4% de la població adulta s’identifica com a veggie enfront del 13% que ho feia en 2021. Això implica que en els dos últims anys s’han perdut més de 600.000 consumidors d’aquestes dietes, especialment flexitarians i homes. Això sí, un 44% dels espanyols que es declaren omnívors (el 88,5% de la població) afirma que intenta reduir el seu consum de carn, especialment la vermella.
«El tsumani veggie s’ha apaivagat», ve a resumir Jaime Martín, CEO de Lantern. «Tot indica que una porció d’aquest consumidor flexitarià ha modificat els seus hàbits de consum buscant moments de plaer i benestar emocional, i això pot no sempre resultar senzill en el context d’una dieta veggie». En la presentació de l’informe, que va tenir lloc el 27 de setembre en l’ICEX España Exportació i Inversions, els ponents van deixar clar que les grans marques no acaben d’arrencar, mentre que algunes estan fent passos cap endarrere, sobretot pels resultats no tan optimistes dels últims mesos. El mercat, asseguren els experts, és competitiu i cada vegada hi ha més participants en el tauló de joc del plant based mentre que la demanda no creix al mateix ritme.
No obstant això, hi ha marques que no només s’han fet un lloc en el mercat sinó que semblen haver-se afermat. Per exemple Danone, una de les grans, s’ha posicionat com a líder europeu amb la seva marca Alpro en la categoria de les alternatives vegetals als lactis.
A més, ja no es compra tant en botigues vegetarianes o veganes. Ara la població pot accedir a aquests productes des de grans supermercats. Carrefour té els seus productes Carrefour Veggie i Lidl el seu Vemondo i My Best Veggie.
Avui dia, amb la maquinària industrial que requereix aquesta indústria, no és tan fàcil competir en costos amb els productes als quals pretenen substituir. De moment, les grans empreses i les multinacionals estan «pivotant» per a veure en quines categories poden créixer més i en quins menys, per a així reconduir el seu pressupost en el plant based. Encara que, de moment, no ho frenen.
Una situació diferent tenen les
foodtech i les startups associades a alimentació, que necessiten salts per a l’escalabilitat. «Tenen un producte a l’altura, però en molts casos no compten amb la capacitat industrial ni l’escalat per a arribar a produir ni el volum ni el cost necessari. En aquesta mena de rondes solen entrar fons d’inversió o inversors tercers que tenen una certa pressa perquè s’arribi a aconseguir que es rendibilitzi el projecte. En aquest sentit, està havent-hi més vaivens per una qüestió financera», explica Sánchez.
Un exemple és Heura -impulsada pel gironí Bernat Añaños i Marc Coloma-, una de les marques que més ha calat entre la població veggie. Tal com va publicar aquest diari, el seu augment en el nombre de vendes, el ràpid creixement de l’equip i l’entrada en nous mercats europeus van elevar «moltíssim la despesa». Això va fer que l’expectativa de rendibilitat (que en 2019 apuntava a 2021) apuntés ara a 2028. A més de l’acomiadament d’una quinzena de persones a l’inici de l’any, el passat juliol van anunciar un ERO que va afectar el 10% de la plantilla amb l’objectiu d’accelerar l’arribada d’ingressos.
Per això, els professionals del sector demanen paciència als inversors. Els productes, asseguren, són bons, però fins fa poc no existien. La rendibilitat vindrà amb el temps. I en la generació Z pot haver-hi la sortida. Perquè fins a un 16% dels menors de 25 anys segueixen aquestes dietes veggies.
També lideren la penetració de dietes vegetarianes i veganes, amb un 4,8% i un 1,9% respectivament.
Les motivacions perquè continuïn amb aquesta alimentació, i altres poblacions s’iniciïn en el veggie, sol ser principalment la salut, seguit pel benestar animal i per la sostenibilitat. En aquests pilars es basen la majoria d’empreses que s’inicien en el plant based.