Retorn als banys del 1922
El Punt. L’Ajuntament de Sant Feliu presenta a Costes l’avantprojecte per restaurar l’edifici abandonat del Palm Beach. Si en reben la concessió, hi invertiran 2 milions a partir del 2023.
L’avantprojecte de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per rehabilitar l’edifici abandonat de la discoteca Palm Beach, a primera línia del litoral al racó de Garbí, pretén retornar l’immoble a l’esplendor de la dècada del 1920, quan es va inaugurar un segle enrere. Aleshores, les finestres de fusta de la icònica rotonda i al cos transversal eren més grans; la balconada coberta, avui paredada, romania a l’aire lliure; i els rivets de pedra de les façanes, pintats originalment de blau mariner, contrastaven amb la blancor dels panys de paret. El blanc es va acabar estenent –potser per fer via amb el manteniment, o per les modes de l’època– a totes les superfícies.
Però avui, i ja fa una dècada llarga, l’immoble continua sumit en una decadència propiciada per les crisis econòmiques i la caducitat de la concessió de Costes, anunciada i consumada el 2018. Aquell escenari incert va fer espantar possibles inversors amb què el fins aleshores concessionari comptava per a la reforma, i la degradació del conjunt s’ha accentuat i allargat després pel temporal Glòria, el vandalisme i la pandèmia. Declarat pel municipi bé cultural d’interès local (BCIL) el 2013, quan des de Costes de l’Estat els tècnics recomanaven enderrocar l’edifici fa nou anys, el govern actual de Tots per Sant Feliu i el PSC fa temps que brega per assolir la concessió, i després d’un grapat de reunions, l’alcalde, Carles Motas, veu “avenços i implicació de Costes” respecte als plans municipals de reforma, que dins de la recuperació de l’edifici volen conciliar els usos públics amb els privats perquè siguin l’opció escollida un cop Costes obri la convocatòria per a la nova concessió, l’any vinent.
Dos milions d’inversió
Refer l’edifici, segons l’estimació del consistori, costaria uns dos milions d’euros. En la proposta que el govern guixolenc posa sobre la taula, similar a la que el fins fa tres anys concessionari –que ja ha cedit les claus al consistori, per a la custòdia del BCIL– ja preveia anys enrere, hi ha altres aspectes que l’alcalde esperen que pesin, com ara l’alliberament de superfície ocupada a l’inici del passeig de Josep Irla, el trasllat de la font de Sant Elm i la creació d’una plaça mirador d’ús públic al terrat de l’edifici de la qual baixaria una escala d’accés a la platja del racó de Garbí.
Entre els punts forts que vol jugar l’alcalde, també hi ha el repartiment d’espais a l’interior, amb zones i sales polivalents per a reunions d’ús ciutadà o activitats científiques –n’han parlat amb la UdG–. Tindrien cabuda per a un centenar llarg de persones, explica Motas, de manera que entrarien en el circuit de sales per a conferències i activitats, amb una capacitat intermèdia entre l’espai Abat Panyelles –al Monestir– i el teatre Narcís Masferrer.
Per recuperar els diners invertits, el govern local manté els plans d’atorgar en concessió –a l’estil d’un arrendament– l’espai de restauració a la rotonda i part del pis de dalt, i activitats nàutiques recreatives –com ara caiacs, patins o submarinisme– els baixos arran de platja. L’altra opció, diu l’alcalde, seria que el futur concessionari de l’espai assumís part de les obres, per reduir el pes econòmic de l’aportació municipal.
L’horitzó, el 2023
L’operació, tot i encarrilada, encara s’allargarà fins al 2023, ja que el consistori no obvia que podria competir amb altres candidatures al concurs públic de Costes. Tenen el punt fort dels usos públics, i de moment, el fins ara concessionari privat d’Eldorado Grup veu improbable ser escollits davant el projecte municipal. Però és el procediment legal, diu Motas: “Tant de bo ja fos nostre, perquè ara podríem impulsar la reforma, per exemple, amb fons europeus”, lamenta.
La platja del Club del Mar i el camí de ronda
En les converses amb Costes, el govern de Sant Feliu també negocia paral·lelament la concessió de l’espigó del moll de pedra, que volen reforçar contra nous temporals, i la reparació del tram de camí de ronda fins a l’edifici del Club del Mar, també trencat pel Glòria. L’altre objectiu és que la platja privada –de concessió– de la comunitat passi a mans del municipi, però d’aquesta qüestió, diu Motas, ara no n’estan parlant.
Un restaurant que ha hagut de tancar i un d’històric que reobre
La caducitat de la concessió de Costes per al Palm Beach ha provocat el tancament del restaurant El Dorado Mar, que havia batallat per mantenir l’activitat a precari mentre, com a mínim, no comencessin les obres. El seu propietari, Marc Cruañas, defensa, però, que retenen la petita propietat annexa, la barra de l’antic restaurant. “Tampoc estem d’acord amb la superfície que diuen que ocupa, i això fa pensar que encara es retardarà el final de la història” del projecte municipal, avança sense entrar en detalls.
L’únic clar, ara mateix, és que el negoci està “tancat temporalment”, segons la informació que es pot consultar en xarxes socials. Cruañas, en el passat, no descartava mirar d’arribar a una entesa sobre el futur restaurant que arrendaria el consistori, o cercar un local alternatiu. “No hi ha res concret”, insisteix, però mantenen el trumfo en les negociacions que implica la porció de finca que és de la seva propietat.
El nou Amura-mi
A pocs metres, en canvi, s’ha desencallat la situació del local de l’antic restaurant Amura, després de molts anys tancat a l’inici del passeig Rius i Calvet. Des de fa algunes setmanes, han avançat les obres de reforma, llogat pel restaurador italià Francesco Desiderio, que avança que “es dirà Amura-mi”, jugant amb la pronúncia d’amor meu en dialecte napolità, i el centrarà en una carta de pizzes i entrants italians –antipasti– i la incorporació de receptes de fregidoria italianes –fritti–. Fins ara ja havia tocat aquestes especialitats a La Locanda di Nonna Flo, l’altre restaurant que ja regentava i continuarà a l’altre extrem de la placeta Ferran Agulló.
“La Locanda ens havia quedat petit per la demanda, sobretot la cuina per a un equip de deu persones”, explica Desiderio, i ja amb vista a 2022 el vol reenfocar cap a l’oferta de ristorante i pastes. És un altre pas endavant per revitalitzar una zona on encara pesa el buit de l’antic bar Canari, una finca que després d’anys tancada va quedar a mig reformar.