Renfe prova el Barcelona-Lió esperant arribar aviat a París
El Punt. Les vagues retarden els assajos, però la intenció és circular al juny. Altres prioritats són Tolosa i Bordeus.
A l’andana de la Gare de la Part-Dieu de Lió s’anuncia de fer atenció perquè arriba un tren sense passatgers. De fet, és un Alstom de la Renfe fent el que es coneix com a una marxa en blanc de proves, que porta el gerent d’operacions d’alta velocitat internacional de la companyia, Juan Ricardo Zambrana, acompanyat d’una colla de periodistes que han pujat al comboi cinc hores abans a l’estació de Sants de Barcelona. El dirigeix el maquinista català Miquel Codina, que és un dels tres primers a estar formats per reprendre aquest servei perdut el desembre passat amb la ruptura de la societat mixta Renfe-SNCF francesa.
“El nostre objectiu és que, a l’estiu, ja puguem estar funcionant“, ens explica baixat del tren Zambrana. “S’ha de tenir en compte que totes aquestes vagues a França ens estan posant en suspens, perquè són dies en què no podem fer les pràctiques mínimes per a cada maquinista”, continua el gerent, fent referència a les mobilitzacions contra la reforma de les pensions. “L’objectiu és el juny, deixem-ho obert per si pot ser abans de l’estiu”, hi afegeix.
La diferència amb el mateix model d’Alstom és que, fins al desembre, qui el conduïa eren maquinistes francesos. Ara, està previst que aquests tres primers de Renfe en formin fins a una trentena i poder operar les línies Barcelona-Lió i Madrid-Barcelona-Marsella, amb dues connexions diàries per línia i 28 de setmanals en total. A curt i mitjà termini, es vol obtenir la concessió d’altres trajectes, amb prioritat per a la línia Lió-París. “El tema de París és fonamental”, subratlla Zambrana. I, de fet, en la cimera hispanofrancesa a Barcelona el 19 de gener, el govern francès es va comprometre a donar els permisos per a la connexió amb la capital abans d’acabar el 2023. Sense garanties que això es produeixi amb tanta celeritat després d’una ruptura gens amistosa amb la SNCF, el gerent de Renfe tampoc no descarta altres destins com ara Tolosa de Llenguadoc o Bordeus, “molt atractius”. El primer existia amb la societat mixta abans de la covid.