Recreen una casa del poblat ibèric del Turó Rodó de Lloret de Mar
El poblat ibèric del Turó Rodó, un dels tres jaciments arqueològics que es poden trobar al terme municipal de Lloret de Mar, compta amb una nova casa completament recreada a partir de la reconstrucció experimental. La construcció s’ha dut a terme a partir dels mateixos materials i les tècniques que feien servir els ibers en aquell moment, ja que el poblat tan sols conservava la base de l’edificació, que estava feta de pedra.
Segons apunten els arqueòlegs el jaciment del Turó Rodó es va fundar al segle III aC i va quedar en desús al segle I aC. El 2016 es va apostar per reconstruir una de les cases originals amb l’objectiu que els visitants poguessin entendre millor com era la vida domèstica dels avantpassats. Ara s’ha optat per recrear una casa que en el seu moment hauria tingut usos militars. A dins s’hi poden veure recreacions d’armes que feien servir els ibers així com també algunes àmfores i menjar de l’època. La idea és que el visitant pugui veure de forma lliure, amb una visita guiada o amb una de teatralitzada com era la vida dels ibers que habitaven en aquest poblat.
En un acte de presentació de la nova construcció celebrat ahir al matí, l’arqueòleg Jordi Morer, va explicar que el 2017 es va apostar per recrear la primera casa i al seu interior posar-hi elements d’atrezzo que contribuïssin a mostrar com era la vida domèstica. Per això els visitants podien veure quins aliments tenien en aquella època, com funcionava el forn de pa i també com es distribuïa una casa.
Morer va detallar que l’edificació els permet fer «molta pedagogia» tan en petits com en grans. Per això ara s’ha optat per reconstruir una altra casa i en aquest cas, a l’interior hi han posat tot d’objectes bèl·lics, com ara espases o escuts que els ibers feien servir.
A més, Morer detalla que intenten mostrar l’evolució de les armes que tenien en aquell poblat, ja que si bé al principi eren més rudimentàries, el fet de convertir-se en «mercenaris» de romans i grecs els va ajudar a professionalitzar les armes. A més, també hi ha exposades diverses àmfores que permeten entendre que en aquest poblat s’hi van trobar restes d’àmfores amb cervesa o vi de diferents procedències.
A partir d’ara, Morer considera que hi ha molts altres aspectes del poblat que es podrien explicar en un futur, com ara la funció monetària que hi havia. La regidora de Patrimoni de Lloret de Mar, Marina Nicolàs, va detallar que els elements d’atrezzo que hi ha penjats es poden posar i treure «en funció del discurs que es vulgui explicar» i per això planteja que aquestes dues edificacions recreades poden anar canviant els usos en funció del discurs de museïtzació que vulguin donar-hi.
Reconstrucció experimental
Jordi Morer va explicar també que la reconstrucció de les dues cases del poblat iber s’ha fet a partir de tècniques manuals, imitant el sistema que feien servir els habitants del jaciment. Per això han agafat la base de pedra que tenien les dues edificacions i han posat «una malla blava» que marca la diferència de les restes trobades amb altres pedres que han afegit en la reconstrucció. Malgrat que la base sigui de pedra, Morer ha detallat que les parets es feien amb toves, un tipus de maó que es feia barrejant fang amb palla. Quan tenien la barreja feta, la pressionaven i la deixaven assecar al sol fins que quedava dura. I a partir d’aquí anaven aixecant les edificacions. Una vegada al sostre, unes bigues de fusta marcaven el límit i s’anaven fent capes amb canyes i fang.
Les reconstruccions de Lloret de Mar s’han fet amb aquesta tècnica i ha portat uns dos mesos recrear la casa que es troba oberta al públic des d’ahir dilluns.
Un nou actiu turístic
L’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, va detallar que aquesta reconstrucció s’ha fet per tres motius: el primer d’ells és posar en valor el patrimoni històric i cultural que hi ha al municipi i obrir-lo als lloretencs per tal que aquests coneguin els orígens del municipi. En segon lloc, també aposten per fer-ho amb elements tan pedagògics com la reconstrucció per facilitar a les escoles la comprensió del funcionament del poblat iber.
Per últim, el govern local també veu aquesta inversió com un nou actiu turístic que complementi l’oferta cultural que ja hi ha actualment. La idea és «aportar qualitat» a les estades dels turistes i aportar un valor afegit a la destinació costanera. El poblat iber se suma a altres equipaments culturals com ara el cementiri modernista, el castell de Lloret de Mar o els jardins de Santa Clotilde.
L’obertura d’aquesta segona casa al poblat íber de Turó Rodó coincideix amb l’arribada dels mesos d’estiu, en els quals des de l’Ajuntament de Lloret de Mar s’organitzen diverses visites i activitats per potenciar la riquesa del seu patrimoni cultural.