Punt final a l’emblemàtic bar Boia després de gairebé vuitanta anys a la Platja Gran
Diari de Girona. La llei de costes obliga a tancar el local regentat per la família Vehí a la Platja Gran des de 1946.
Aquest darrer cap de setmana ha estat l’últim del bar Boia de Cadaqués. L’històric xiringuito de Cadaqués ha hagut de tancar portes després de l’entrada en vigor d’una normativa de la llei de costes que no permet que a una platja urbana hi hagi menys de 150 metres de distància entre dos bars. El Boia i el Marítim es troben a menys de vint metres i, segons han explicat els propietaris, mantenir obert el local els hauria comportat una forta multa.
Imatge clàssica de Cadaqués, les taules del Boia han estat plenes fins al darrer dia. Especialment als estius, el Boia funcionava a ple rendiment tant de dia com, també, de nit on de la mà de Manel Vehí, fill de Pere Vehí, s’havia convertit en un referent de la cocteleria i de l’oci cadaquesenc. «No hem tingut temps de fer res especial, de cloenda, perquè si obríem un dia més després del 4 de gener, teníem l’amenaça de multa de 28.000 euros diaris per dia obert», va explicar Pere Vehí en declaracions a l’Ara on va assegurar que, amb l’actual normativa, ningú podrà tornar a obir un bar en aquella ubicació.
Bé Cultural d’Interès Local
El tancament arriba després de fa gairebé vuitanta anys. El març del 2016, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va declarar el Boia Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una declaració que, sobre el paper, havia d’assegurar la seva continuïtat a la Platja Gran.
En aquell moment, quan el local acabava de complir 70 anys, es destacava que l’establiment era un lloc de trobada i tertúlia per on
La normativa no permet que a una platja urbana hi hagi menys de 150 metres entre dos bars
han passat personatges il·lustres com Salvador Dalí, Josep Pla, Kirk Douglas o Gabriel García Márquez.
La petició de la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) la va impulsar el propietari del local, Pere Vehí, el novembre de 2014. Posteriorment l’Ajuntament la va aprovar per unanimitat i ho va trametre al Consell Comarcal perquè fos estudiat l’expedient i espassés a protegir l’establiment.
L’octubre del 2015, el Consell va emetre informe favorable.En tractar-se d’una població de menys de cinc mil habitants, la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) era competència del Consell.