Blog

L’escut social

El govern havia anunciat ja en el debat de política general al setembre la creació d’un “escut social” amb un seguit de mesures contra l’impacte de la crisi inflacionària, que en el primer pacte amb els comuns –després d’haver acordat ja diverses accions amb els agents socials– va doblar quantitat, fins als 550 milions, i en l’acord amb el PSC s’ha acabat d’afinar. El més immediat és que l’indicador de renda de suficiència (IRSC) creix un 8% –estava intacte des del 2010– i per tant s’apujaran per aquest valor totes les prestacions socials que hi estan vinculades, fins a beneficiar més de 100.000 famílies. La renda garantida de ciutadania, per exemple, passa de 664 a 717 euros. A banda, els propers mesos es crearan 4.500 noves places per a dependents en residències i centres de dia, a fi de rebaixar a la meitat les llistes d’espera, i també es millorarà el sou dels professionals dels serveis socials. Unes 10.500 famílies tindran ajuts per disposar de cuidadors.

En matèria de salut i educació, departaments que s’emporten 1.128 i 675 milions més respectivament, es consolidaran els augments de plantilla que hi va haver per la covid (4.300 sanitaris i 6.800 mestres). Entre les dues àrees, igualment, es preveuen inversions en millores i nous equipaments educatius i sanitaris per valor de 586 milions. En el primer àmbit, es podran aplicar les millores retributives acordades amb el personal de salut, es destinaran 279 milions més a l’atenció primària i també es reforçarà la salut mental. L’objectiu és reduir també llistes d’espera, amb l’objectiu que donin en un màxim de 48 hores cita per al metge o un diagnòstic a urgències. Pel que fa a l’educació, es consolida la gratuïtat de P2 amb 52 milions més; es destinen 113 milions a l’escola inclusiva i contra la segregació escolar, a fi de reforçar l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques, i 39 milions van a completar els concerts. 114 milions seran per climatitzar els centres i també es potencia l’FP.

En el camp de l’habitatge, 180 milions aniran a ampliar el parc públic i es doten 88 milions per ajuts al lloguer. La partida ordinària creix en 40 milions, si bé en global baixa perquè l’any passat es van dotar fins a 387 milions extres provinents dels fons europeus i enguany n’arriben menys, 159. Això sí, el gros en l’execució d’aquells projectes es preveu que arribi ara (de fet, en global el 2023 es doten 1.159 milions dels Next Generation, a què caldrà sumar també els que s’executin del 2022). A banda, es crearà una oficina tècnica per desplegar la llei de barris verds i es dotaran 78 milions per a la rehabilitació d’edificis en aquestes àrees.

Indústria, energia i aigua

La implantació i reconversió industrial arreu del país rep més diners que mai, ja que es doten 680 milions per al desenvolupament del pacte nacional per la indústria. Igualment, es crearà una finestreta única i una llei de facilitació de l’activitat econòmica per agilitzar l’obertura de negocis. A banda, 20 milions van a iniciar el desplegament d’una llei de la ciència que aposta per la recerca.

La implantació d’energies renovables és també una altra gran aposta, ja que hi haurà una partida de 180 milions per a ajuts a empreses i particulars que instal·lin panells solars. L’energètica pública es dota amb 25 milions perquè posi cobertes solars als edificis de la Generalitat, començant pels instituts, i faci una prova pilot per exemple per cobrir el canal Segarra-Garrigues.

La lluita contra la sequera, una de les preocupacions candents, rep 670 milions per a inversions en polítiques de l’aigua: 120 per doblar la regenerada a l’àrea metropolitana en cinc anys, 200 més en la millora d’estacions del Besòs i el Llobregat i 160 milions per ampliar la dessaladora de la Tordera. També se’n planeja una al Foix, si bé tot plegat no serà immediat. Ho seran més els ajuts que es donin per modernitzar els sistemes de reg agrícola.

Tot i que en les grans obres públiques també són més lents els canvis, s’ha acordat destinar 586 milions a la millora i construcció d’infraestructures viàries i sobretot ferroviàries. Destaquen la millora i ampliació d’algunes línies de FGC o la inversió en el tren-tram de Tarragona, el primer fora de Barcelona, que hauria d’estar en marxa el 2026. Es continuarà també l’aposta per l’extensió de la fibra òptica. Així mateix, s’aplicarà ja la setmana entrant l’allargament de la T-Jove fins als 30 anys, i l’extensió de la gratuïtat de la T-16 a tot el país.

Més diners per al català i TV3

La protecció i foment del català rep també una injecció extra de 59 milions, que aniran per exemple a doblatges i nous formats audiovisuals. Ho complementa el fet que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també rep 40 milions extres, fet que la setmana entrant es traduirà ja en la presentació de noves iniciatives. El Departament de Cultura creix en conjunt uns 100 milions, fins a situar-se en l’1,5% del total.

En altres àrees, destaca l’augment del 7% del fons de cooperació local perquè els ens locals facin front a l’augment de costos energètics. A més, hi ha 221 milions més per a seguretat i creix el 37% Feminismes i Igualtat.

Pel que fa a la llei de mesures, n’ha caigut la facultat de dotar una partida per iniciar una prova pilota de la renda bàsica universal, si bé el govern manté l’oficina en marxa i buscarà maneres per fer-ho igualment. Enguany es retoquen pocs impostos –es crearà el de creuers i s’apujarà el de pisos buits, com a principals novetats–, i finalment no es permet que l’ACA fixi el preu de l’aigua a l’àrea metropolitana, com volia el govern. La llei ha permès afegir municipis de les Garrigues i el Segrià que d’entrada havien quedat fora del fons de transició nuclear.