Preparats per a un hivern incert
El Punt. La UE ultima el pla per assegurar el subministrament energètic davant l’amenaça russa. L’obligació de reduir el consum de gas només s’aplicarà si ho acorden almenys quinze estats.
El temps estival de les últimes setmanes no ha aconseguit que la UE desviï l’atenció de la que és, ara mateix, una de les seves grans preocupacions. Malgrat que les onades de calor fan pensar que els dies de fred queden lluny, els possibles talls de gas per part de Rússia obliguen els estats membres a prendre mesures de cara als mesos de tardor i hivern, quan el consum energètic es dispara. Avui els ministres d’energia dels Vint-i-set es reuneixen a Brussel·les per redactar el text definitiu amb les principals directrius per assegurar el subministrament i perquè els països del club comunitari actuïn de manera coordinada davant una amenaça que veuen “probable” que s’acabi materialitzant.
La cimera extraordinària arriba poc després que la Comissió Europea presentés el seu pla d’emergència per fer front al desafiament energètic de Rússia, una idea que no va acaba de convèncer a tothom. La proposta de l’executiu europeu preveia una reducció voluntària d’almenys un 15% del consum de gas entre aquest 1 d’agost i el 31 de març del 2023, tot i que mantenia l’opció de declarar-la obligatòria si observava “un risc substancial d’escassetat de gas” o una demanda de gas “excepcionalment elevada”.
La mesura va despertar les crítiques de països com l’Estat espanyol, Portugal, Malta i Irlanda, que durant els últims dies han lamentat la “falta de debat” i han assegurat que una reducció del consum es traduiria en “creixement zero” per a diverses economies.
Segons fonts diplomàtiques europees, es preveu que el text definitiu que es presenti avui acabi finalment tenint en compte les exigències d’aquests estats. En primer lloc, l’obligatorietat de reduir en un 15% el consum del gas només s’aplicarà si es vota per majoria qualificada, és a dir, si la mesura té el suport d’almenys 15 estats i que representin el 65% de la població del conjunt de la UE. La proposta inicial, en canvi, atorgava a la Comissió Europea plens poders per fer aquest pas.
Rebaixa d’exigències
L’altre punt clau que es debatrà serà el percentatge de reducció en el consum de gas, que podria variar entre els diferents estats. Les mateixes fonts diplomàtiques assenyalen que aquesta xifra es modularia en funció de les necessitats de cada país, tenint en compte elements com la interconnexió o la quantitat de gas que exporta un estat a la resta de la UE. D’aquesta manera, la rebaixa del 15% en el consum del gas podria ser inferior en alguns països.
Aquest plantejament aniria en línia amb el que la setmana passada va manifestar el govern espanyol, que va obrir la porta a incrementar les seves exportacions a la resta del continent a canvi de no reduir el consum de gas en un 15%. Segons dades facilitades per fonts diplomàtiques europees, aproximadament el 20% de les importacions de gas que fa l’Estat espanyol van dirigides a altres punts de la UE. Per altra banda, recorden que les infraestructures d’interconnexió continuen sense operar al 100% de la seva capacitat, posant de manifest que la capacitat de redistribució de l’Estat és encara més gran.
Pel que fa a l’impacte sobre les famílies, tot apunta que es mantindrà la proposta inicial de la Comissió, que no preveu un racionament del gas a les llars. “Les llars entren en la definició de consumidors protegits sota les normes comunitàries i seran les menys afectades pels talls”, assegura l’executiu europeu. Malgrat les desavinences que s’han fet paleses els últims dies, veus diplomàtiques insisteixen que el principal objectiu és mantenir la unitat per evitar que els interessos de Rússia resultin afavorits. Aquestes fonts mantenen que mostrar divisió seria contraproduent i confien que avui els diferents països acabin arribant a un acord.
Alhora, subratllen la importància de continuar actuant sota el principi de solidaritat. Precisament en aquests termes es va expressar la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que malgrat les crítiques a la proposta de la Comissió Europea va manifestar la voluntat del govern espanyol d’ajudar la resta de socis europeus sempre que sigui possible.