Porta Ferrada i Cap Roig, entre els deu cicles musicals més massius de l’Estat
Diari de Girona. La cita de Sant Feliu és la setena amb més espectadors, amb 54.662 en 47 concerts, i la de Calella de Palafrugell, la novena, amb 49.618 persones repartides en 23 vetllades .
El festival de la Porta Ferrada i el de Cap Roig es van situar l’any passat entre els deu festivals de cicle amb més espectadors de l’Estat. Segons les xifres de l’Anuari de la Música en Viu, que distingeix entre els festivals que concentren moltes actuacions en pocs dies, com el Primavera Sound, dels de cicle, amb una programació de concerts que s’estenen al llarg de diverses jornades, el certamen de Sant Feliu de Guíxols és el setè de l’Estat amb més públic, amb 54.662 espectadors en 47 concerts, mentre que el de Calella de Palafrugell ocupa la novena posició de la llista, després de congregar 49.618 persones en 23 nits.
Destaca especialment el cas del festival de la Porta Ferrada, que amb artistes com Wilco, Ludovico Einaudi o Jethro Tull va fregar els 55.000 assistents, multiplicant per cinc els 11.000 de fa una dècada i desplegant una programació amb dos escenaris simultanis, l’Espai Port i el Guíxols Arena, el recinte de concerts a l’aire lliure amb més capacitat del país.
El gir, explica el director artístic, Albert Mallol, és el canvi de model de la gestió, fruit d’un concurs públic per externalitzar-la, primer un any amb la saltenca Bitò Produccions i posteriorment amb The Project, que ha guanyat els dos darrers concursos públics i té contracte fins aquest 2024. «L’aliança amb The Project ens ha donat agilitat a l’hora de fer contractacions de grans artistes i, a més, ens permet guanyar estabilitat i treballar a llarg termini, amb una programació potent que ha fet que la taquilla suposi entre el 60 i el 65% del pressupost i l’aportació municipal no superi el 13», explica Mallol, que remarca que les xifres d’entrades venudes l’any passat són el record de les sis dècades d’història del certamen.
Pel que fa a Cap Roig, va superar els 49.600 després de fer el ple en dotze dels concerts i assolir un índex d’ocupació del 94% per veure en directe artistes com Rod Stewart, Norah Jones, Simply Red o David Bisbal.
L’any anterior havien estat 43.200 assistents, però amb quatre concerts menys, dinou, i amb un aforament similar, un 93%.
Al capdavant d’aquest rànquing de l’Associació de Promotors Musicals hi ha el Marenostrum Fuengirola de Màlaga (189.063 espectadors en 33 concerts), seguit del Noches del Botánico de Madrid, que va reunir 152.288 persones en 45 nits i Las Noches del Malecón de Murcia, amb 44 vetllades que van rebre 131.262 espectadors.
Amb tot, però, cinc de les principals mostres de cicle de l’Estat son catalanes, ja que el festival de Jazz de Barcelona, el Guitar BCN i el del Mil·leni també formen part del top 10.
Pel que fa als macrofestivals, el més taquiller va ser l’Arenal Sound de Burriana, amb 300.000 assistents en sis jornades; superant els 243.000 dels cinc dies del Primavera Sound Barcelona -el de Madrid, també al top 10, en va aplegar 150.000 en tres jornades) i els 240.000 en quatre dies del Viña Rock.
També formen part dels deu festivals més massius el Sónar (120.000 en tres dies) i el Cruïlla (76.000 en quatre).
I és que, en un anuari en què es registra que el 2023 es van vendre més entrades que mai a l’Estat i es va facturar un 26% més que el 2022 (i un 51% més que el 2019) amb 578 milions, Catalunya lidera amb contundència el volum de negoci: va facturar 152,5 milions , molt per davant d’Andalusia (95,7) i Madrid (94,5).
Només 132,5 milions ja corresponen a Barcelona, perquè evidentment els macrofestivals i grans esdeveniments marquen la tendència i 2023 va ser un molt bon any per la capital en aquest sentit, amb concerts d’estadi com els de Coldplay, l’enèssima cita amb Bruce Springsteen o Beyoncé.