Platges catalanes rebran sorra per salvar la temporada d’estiu
Les imatges són les habituals després de cada temporal d’intensitat mitjana o alta: poca sorra, talussos de més de dos metres i grans pedres concentrades a la primera línia de platja, a més de destrosses als punts on se solen instal·lar els xiringuitos estiuencs. L’escena es repeteix a Mataró, Arenys de Mar, Montgat, Badalona, Sant Antoni de Calonge, Pineda de Mar, Vilanova o a la mateixa Barcelona. Però, tot i no ser cap novetat, aquesta vegada el nerviosisme és més intens per la proximitat de la temporada d’estiu. Davant aquesta situació, el Govern es planteja declarar l’emergència a la costa catalana afectada per la borrasca Nelson per accelerar la recuperació. Després d’una reunió feta ahir, en què van participar el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, els subdelegats, i els responsables de Costes de cada demarcació, el Govern afirma que la temporada estiuenca no es veurà perjudicada.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ja prepara aportacions de sorra dragada procedent del fons marí per restaurar algunes de les platges. No obstant, encara és aviat per saber quines requeriran aquestes tones de sorra i quines no. El que sí que és un fet és que la declaració d’emergència pot alleugerir el procés i facilitar que la sorra arribi abans de l’estiu. “Aquestes regeneracions procedents de la plataforma continental, a uns 60 metres de profunditat, poden ser útils per als pròxims anys, però no són una mesura definitiva”, detalla Jorge Guillén, expert de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). “Es poden fer projectes concrets ben pensats, però han d’anar acompanyats d’una adaptació de la costa al canvi climàtic, una cosa que em consta que ja s’està fent des del ministeri”, assegura el científic.
“Aquest últim temporal, que va tenir dos pics, era de garbí, és a dir, de component sud-oest”, apunta Guillén. Aquest detall és important, ja que normalment els temporals que sotgen el Mediterrani són llevantades. La diferència amb els temporals de llevant és que la sorra, durant aquests últims dies, s’ha mogut de sud a nord. Tot i que les onades no semblaven extremes (3,5 metres), l’impacte va ser important. Per aquesta raó, és possible que en els pròxims dies vegem moviments de sorra. ¿Pot ser que part de la sorra minvada torni a les zones d’on ha sigut arrossegada? Guillén no ho descarta. De fet, en els pròxims dies el Govern continuarà avaluant danys i insisteix que és probable que part de la sorra retorni a les platges. Serà llavors quan es podran quantificar les afectacions de manera definitiva.
Tot i així, la idea de la delegació del Govern és apressar els contactes amb la Direcció General de la Costa i el Mar, atesa la preocupació expressada pels municipis. En les últimes hores, s’han remès els informes preliminars sobre les conseqüències del temporal i l’objectiu és que les obres de restauració es puguin efectuar per la via d’urgència. Algunes fonts dubten que totes les platges danyades puguin estar en les condicions òptimes a l’estiu.
Solucions conjuntes
Guillén proposa aplicar solucions conjuntes que vagin més enllà de les aportacions de sorra. “Les esculleres protectores (horitzontals a la platja) són una possibilitat, però no són viables en tota la línia litoral”, remarca. Sovint s’intenten explicar els moviments de sorra per la presència de ports esportius. “Però també falten els sediments de les rieres i rius”, adverteix l’expert.
¿Existeix el risc que la sorra aportada sigui engolida de nou amb un altre temporal? “Sens dubte, però alhora s’ha de recordar que la sorra, a més de permetre la temporada d’estiu, actua com a barrera i protegeix els passejos marítims de l’impacte de les onades”, suggereix Guillén. “Els sistemes dunars i la renaturalització són viables en certs punts com a mètode de defensa”, planteja l’expert. En realitat, tant el Govern com la Generalitat ja han començat a treballar en aquesta línia. “Falta voluntat política i ciutadana perquè les platges estan molt urbanitzades. No obstant, a llarg termini no ens quedarà cap altre remei si el nivell del mar augmenta. Haurem de combinar mesures d’urgència amb solucions a llarg termini que implicaran modificar progressivament el model turístic i desconstruir alguns punts de la primera línia de costa per tornar a la platja el que és seu”, rebla.