Peralada homenatja Serrat en el seu comiat dels escenaris
El Diari de Girona. El cantautor interpreta alguns dels seus temes més populars en un recital memorable que va entusiasmar el públic que omplia el recinte.
He vingut a acomiadar-me personalment de vostès, però encara que es tracti d’un comiat, molt especial per a mi en el cas d’aquesta casa, amb la qual tinc relació des de fa més de vint anys, no oblidin que també és una festa». Amb aquestes paraules es va presentar Joan Manuel Serrat ahir a la nit al Festival Castell de Peralada, en els primers moments del concert que hi va oferir. «Oblidin melangies i nostàlgies, perquè l’únic que tenim al davant és el futur», va continuar l’artista, que va donar les gràcies als espectadors per la seva assistència: «Sense vostès jo no seria aquí, ni hauria tingut la carrera que he tingut».
El recital havia arrencat sense Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) en escena, amb la seva solvent banda de set músics (amb els incombustibles Ricard Miralles i Josep Mas «Kitflus») intepretant els primers acords de Temps era temps. L’aparició del cantautor (americana grisa, camisa blava, pantalons negres i un molt bon aspecte físic) va ser rebuda amb una gran ovació, reconeixement que l’artista va continuar obtenint de manera sistemàtica al llarg de les dues hores i mitja d’un concert en el qual va repassar la seva llarga trajectòria, combinant amb efectivitat moments més intimistes amb d’altres de més vigorosos.
Serrat es va mostrar molt comunicatiu amb el seu públic i entre tema i tema feia comentaris sobre les cançons que interpretava i sobre la seva pròpia vida. Va parlar dels personatges que havia creat, de la necessitat de la ficció, i fins i tot es va mostrar crític amb els governants actuals abans de cantar Pare, un tema que ja té cinquanta anys però que, va dir, és més vigent que mai.
Romance de Curro «el Palmo», Señora, No hago otra cosa que pensar en ti, Algo personal, Para la libertad, Hoy puede ser un gran día, Seria fantàstic, Me’n vaig a peu, Cançó de matinada. El meu carrer o La tieta són algunes de les cançons que Serrat i la seva banda van anar interpretant, amb el suport visual d’unes imatges que es projectaven en una gran pantalla situada al seu darrere. Els moments àlgids van estar protagonitzats per temes que han tingut una especial significació en la trajectòria musica i vital de Serrat. Cançó de bressol, Nanas de la cebolla, Mediterráneo o (per suposat) Cantares i Paraules d’amor van portar el públic a l’entusiasme, que Serrat i els seus músics també van saber transmetre en un potent final de festa, precisament amb Fiesta.
Amb el recital d’ahir, que va comptar amb la participació sorpresa de la cantant israeliana Noa i el seu guitarrista Gil Dor, que van interpretar amb ell Es caprichoso el azar i Tú y yo, Serrat suma dinou actuacions a Peralada (entre el festival i el casino) i es converteix en l’artista que més vegades hi ha estat present. L’any 2011 va rebre la Medalla d’Honor del Festival de la mà de la seva amiga Carmen Mateu (DEP), per a qui va tenir paraules de record des de l’escenari.
Aquesta vegada presentava a Peralada per primera vegada a Catalunya la seva gira El vicio de cantar 1965-2022, amb la qual s’està acomiadant dels escenaris després de prop de seixanta anys de trajectòria. La gira va arrencar el 27 d’abril a Nova York, va continuar als Estats Units, República Dominicana, Mèxic, Colòmbia i Costa Rica i des del mes de juny recorre nombrosos escenaris arreu de l’Estat espanyol (el 6 d’agost arribarà a Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols). El comiat continuarà per Espanya fins a mitjans d’octubre, el novembre es traslladarà a Xile, Argentina i l’Uruguai, i tornarà a l’Estat espanyol per al punt i final definitiu el mes de desembre, amb un triple concert al WiZink Arena de Madrid (7, 13 i 14) i un doble recital al Palau Sant Jordi de Barcelona (22 i 23), tots cinc amb les entrades exhaurides, com també ho estaven des de feia dies les d’ahir a Peralada.