Blog

Sota l’arc de fulles que ha crescut al passeig construït al costat del rec Major, la xafogor d’aquest dilluns de juliol se suporta millor. A l’empara d’aquesta ombra, Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, admet que és l’obra de govern de la qual, personalment, se sent més orgullós, perquè, d’una banda, ha transformat unes finques que havien quedat degradades i, de l’altra, permet fer visible –tocar, com qui diu– la potència de l’aigua, que, un cop domesticada, va esdevenir l’element fundacional de la ciutat. Durant aquest mandat s’ha arranjat el tercer tram del pas del rec Major pel centre, on ara podem veure el salt d’aigua i elements de la maquinària del molí que hi havia hagut fins a mitjan segle passat. “Ha quedat un espai molt agradable –diu, mentre passegem pel primer tram arranjat– tant per als vianants com per als veïns; les parts de darrere dels habitatges han quedat molt dignificades.” De fons, la remor de l’aigua salvant el desnivell té un efecte relaxant per a nosaltres (no sé si els veïns opinen el mateix).

Aigua amunt, s’ha restaurat i s’ha fet visitable l’antic molí dels Paraires, un lloc ideal per veure com funcionaven. “És un punt d’inflexió, perquè recuperem un antic molí, el salt d’aigua i la producció d’electricitat (simbòlicament), de manera que s’explicita la utilitat que han tingut els recs.” Completa aquest projecte global la instal·lació de plafons informatius, repartits per tot el traçat.

Anem baixant vora el rec i, en arribar al tercer tram –encara no inaugurat–, ens aturem en un petit parc que té una maquinària (o joc) molt singular: fas anar una bomba manual per treure una aigua que, a través d’unes canalitzacions, va a parar a una petita roda de molí, la qual, amb la força del corrent, comença a rodar, emulant les de veritat. “És una manera lúdica d’entendre com funcionava”, assenyala, i ens en fa la demostració.

Hem anat a parar al davant de la Pia Almoina, seu del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), objecte d’una gran reforma que afronta la recta final. “És una de les obres que convenia acabar. Fins ara s’havia anat fent per fases quan disposàvem de finançament. Ara hi donarem una empenta final, d’uns 1,7 milions d’euros, per acabar l’obra. Després hi faltarà la museïtzació. Serà un equipament important per a la ciutat. Pensem que hi ha els materials arqueològics localitzats no només aquí, sinó també a la resta de la comarca. És un fons enorme que sovint ens demanen per a exposicions en altres llocs.” Noguer subratlla el fet que, paral·lelament a l’edifici, es remodelarà el carrer.

En una ciutat poble com aquesta (20.000 habitants), caminar al costat de l’alcalde vol dir aturar-se cada dos per tres, perquè els veïns li fan preguntes, el feliciten o es queixen. “Quan posareu bancs al carril bici, allà a Can Puig?”, li demana un home gran que camina amb la bicicleta al costat. Noguer, que sembla tenir-ho sempre tot controlat (més que de polític, té esperit de gerent o d’administrador), li explica que ho faran aviat i el senyor se’n va aparentment satisfet.

En circular pel barri vell, li assenyalem el tancament de força locals comercials, un fenomen del qual pocs nuclis antics del país s’escapen. A Banyoles són molt visibles. “És cert, aproximadament el 25% estan en desús. N’hi ha que estan en bon estat i que hem de mirar que tornin a tenir activitat”, explica. A parer seu, la pandèmia, si bé ha fet molt de mal, almenys ha servit perquè valoréssim més el comerç de proximitat. “A més dels 170.000 o 180.000 euros en ajudes directes als establiments, hem incentivat la compra de proximitat i el repartiment a domicili”, subratlla.

A pocs metres del museu, a l’altre costat de l’espai de la muralla, hi ha l’edifici de la Providència, destinat a ser la seu d’un equipament cultural que inclourà la biblioteca, a més d’una promoció d’habitatges, una plaça i uns aparcaments subterranis. Sobre el paper, seria el projecte més ambiciós de Banyoles a curt i a mitjà termini. Tot està pendent d’un acord amb el bisbat (que n’és el propietari), que sembla imminent. “El bisbat no té cap problema per cedir-lo gratuïtament a l’Ajuntament; el que passa és que en una part de l’edifici hi ha Càritas i l’associació Canaan, que té un acord de comodat amb la diòcesi. És aquí on hi ha la dificultat per posar-nos d’acord. Però ja som en la recta final.” Li fem notar que el principal partit de l’oposició, ERC, reclama que el centre cultural es faci a l’antiga cooperativa agrícola. Sempre que surt aquest tema, Noguer es posa de mal humor. Avui no n’és una excepció. “Quan els republicans governaven, hi volien fer 184 habitatges!”, exclama. I no parla de memòria, sinó que té la documentació al mòbil, com tota la que necessita consultar sovint (sobretot si sospita que un periodista s’hi referirà). Continua: “Hem estat nosaltres, el govern que presideixo, a través del nou POUM, els que hem qualificat aquella zona d’equipaments i evitem que hi facin pisos. Els equipaments hi podran anar en un futur, però fer-hi alguna cosa ara tindria un gran cost per a la ciutat, perquè caldria pagar diners als propietaris (està valorat en 8 o 9 milions), cosa que no passa amb la Providència, ja que ens ho cedeixen gratis.”

Xerrant, xerrant, hem arribat a un punt des del qual veiem la part alta de la Nutrex, una de les empreses que ocupen una zona que el nou pla general destina a habitatges i equipaments. “Tenen 18 anys per fer el canvi, és una cosa que hem de fer amb calma i tranquil·litat, aquí hi ha uns llocs de treball… El pla director de les comarques gironines –argumenta l’alcalde– marca que s’han de traslladar, però és evident que tindrà un cost molt elevat. A les empreses els hem de donar facilitats.”

Ens desplacem cap al monestir de Sant Esteve, per carrers que a la llarga s’han de reformar –com s’ha anat fent al barri vell– per donar prioritat als vianants. Davant de l’església, parlem del futur del recinte, per al qual s’està preparant un pla director per marcar-ne els usos. “És propietat del bisbat de Girona, però nosaltres en tenim la cessió per 25 anys, un període de temps que estic segur que podrem anar ampliant”, assenyala, i hi afegeix: “Hi tenim un retaule de Champions, una meravella [el retaule de la Mare de Déu de l’Escala]; hem de ser capaços de preservar-ho tot, fent-ho compatible amb els usos religiosos.”

Darrere del monestir, hi ha la famosa zona d’horts i recs, considerada també un patrimoni excepcional. En el POUM es preveu conservar-ho, però també obrir-hi carrers i aixecar-hi cases, ja que és dels pocs llocs que queden lliures al terme municipal. Possiblement ha estat aquest l’aspecte del nou pla general que més controvèrsia ha provocat. Entén que hi hagi veus contràries a edificar-hi?, li preguntem. “Crec que tots els alcaldes d’aquesta ciutat dels darrers 30 anys han intentat desenvolupar-ho. En el nou POUM, tots els que hi hem participat, inclosos els veïns, hem procurat buscar la millor fórmula possible per desenvolupar-ho quan toqui. Espero haver-ho aconseguit.” “Banyoles va creixent, en el POUM hi ha una previsió en aquest sentit (ja veurem si es compleix o no), i és evident que avui a Banyoles no es troba habitatge, ni de compra ni de lloguer.” Però n’hi ha molts de buits, li indiquem. “Bé, hi ha algun pis buit, hi ha algun pis ocupat…, i tampoc tants com a vegades es diu…”

L’acompanyem a l’ajuntament, lloc on posem fi a la passejada. Aprofitem per comentar la reforma del passeig de la Indústria, que ha de començar en aquest mandat. Molts banyolins estaran contents de saber que Noguer és partidari que la font es conservi.

A partir d’un molí