Patronals i sindicats trenquen els tractes per a renovar l’acord de convenis
Diari de Girona. L’espurna van ser les diferències de critero a l’hora de donar prioritat als convenis col·lectius d’àmbit català per sobre dels estatals.
Les negociacions a Catalunya per a renovar l’acord de convenis col·lectius van saltar per l’aire en la matinada de dijous. Després de més de cinquanta reunions i més de dos anys de converses, l’ Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) es queda en un calaix i la concertació catalana queda greument tocada, segons diverses fonts coneixedores del procés. L’espurna que ha acabat dinamitant l’acord han estat les diferències a l’hora de donar prioritat aplicativa a aquells convenis col·lectius d’àmbit català per sobre dels estatals.
L’AIC és una espècia de `conveni de convenis’ a nivell català. Històricament les cúpules de Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT s’asseuen per a pactar una sèrie de recomanacions que després traslladaran als seus associats, quan aquests hagin de renovar sector a sector els seus propis convenis. Una mena de guia per a aterrar i concretar qüestions com el teletreball, els plans d’igualtat o la sinistralitat laboral, entre altres.
A nivell estatal els agents socials tanquen cada tres anys un full de ruta salarial. Recentment van acordar que els sous havien de pujar almenys un 10% fins a 2025. I l’AIC a Catalunya històricament s’ha centrat a concretar la resta de matèries de la negociació col·lectiva. Si bé en l’àmbit estatal hi ha hagut acord, no ha estat així a Catalunya. Des de posicions divergents, la frustració és el denominador comú actualment en les casernes generals dels agents socials, més tenint en compte que l’acord el tenien pràcticament tancat des d’abans que es fes públic l’acord estatal, a principis de maig.
En aquest últim document, a l’últim esborrany del qual de 74 pàgines ha tingut accés aquest mitjà, els agents socials estaven molt avançats en qüestions relatives a com integrar la intel·ligència artificial i les noves tecnologies en els centres de treball. Una qüestió que després de la febre del Xat GPT i altres assistents virtuals promet tenir més vigència que mai. També havien avançat en recomanacions sobre com aplicar la llei de teletreball, sense que aquest suposi un cost extra per als treballadors. Si bé en aquesta última matèria les diferències entre patronals i sindicats van ser substancials durant gran part de les converses.
Foment es desmarca
No obstant això, el que ha acabat dinamitant la renovació de l’AIC ha estat la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics sobre els estatals. Actualment aquells convenis que patronals i sindicats pacten a nivell estatal tenen preferència sobre la resta. El que persegueix, en essència, que a Cadis o a Vigo, per exemple, no paguin per sota d’un mínim comú pactat per a tota Espanya. I minimitzar així la competència salarial a la baixa entre territoris.
Aquí el que volien fer els agents socials catalans era plantejar-ho en positiu i que sempre que totes les parts estiguessin d’acord, els convenis pactats a Catalunya s’aplicarien per davant dels estatals.
La patronal Pimec, sense representació homologada en àmbit estatal, ha estat ferma defensora d’aquesta qüestió durant el procés. Una idea que convencia als sindicats -si bé entusiasmava més a un que a un altre-, però que ha acabat decantant a Foment del Treball pel `no’.