Patrimoni genètic únic a les vinyes de Calonge
El Punt. Un estudi posa en relleu l’existència de fins a onze varietats de raïm desconegudes, la majoria de les quals no s’han trobat enlloc més. S’explica per l’ús de mètodes tradicionals per part dels viticultors.
Un patrimoni genètic únic a Europa en el món de la vinya. Això és el que té Calonge, segons un estudi encarregat per la UdG que constata el descobriment de fins a 22 varietats diferents de raïm, onze de les quals són originals; és a dir, fins ara ningú les havia registrat. A més, d’aquestes onze, vuit no s’havien trobat mai en cap lloc del món. Aquesta singularitat, segons l’estudi, s’explica pel fet que a Calonge els viticultors durant anys han mantingut mètodes tradicionals a les seves vinyes.
L’estudi encarregat per la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni fa dos anys a l’equip de viticultura de la Universitat de La Rioja es va presentar divendres al vespre en un acte al castell de Calonge enmig d’una gran expectació. Una vuitantena de persones van assistir a la presentació, en què va intervenir Pedro José Balda Manzanos, doctor en enologia de la Universitat de La Rioja, que ha efectuat l’estudi juntament amb Fernando Martínez de Toda, catedràtic de viticultura. També hi van assistir Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI; Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, i Dolors Vidal, directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni. Entre els assistents també hi havia Josep Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca.
L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va destacar “un patrimoni natural que s’ha anat conservant de manera molt especial amb el pas del temps”. “Podem presumir de ser l’única població que té una producció de 160 hectàrees sense tenir una cooperativa; això vol dir que cada pagès s’ha encarregat de cultivar el seu vi. Des de l’Ajuntament ens hem bolcat a donar-los el nostre suport, patrocinant aquest estudi i treballant de cara al futur, perquè desitgem que sigui una singularitat del nostre municipi”, va manifestar.
De fet, l’estudi certifica que la variabilitat de l’àrea vitícola de Calonge és realment excepcional, perquè no es coneix cap cas, ni a l’Estat espanyol ni a altres països, en què en quatre o cinc parcel·les de vinyes hi hagi aquesta quantitat de genotips diferents i, més especialment, aquest nombre de genotips nous. Per fer-se una idea d’aquest grau d’excepcionalitat, l’equip de viticultura de la Universitat de La Rioja ho compara amb les prospeccions efectuades a la DOC Rioja, en un espai de 30 anys i en 65.000 hectàrees de vinyes, en què es van trobar únicament tres o quatre genotips nous.
Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, va descriure l’estudi com “la confirmació de quelcom que intuíem: que Calonge té unes vinyes multivarietals, i estàvem convençuts que hi havia varietats totalment desconegudes. Ens omple molt, perquè això arriba sense haver entrat en una agricultura industrial, sense estar sotmesos a cap norma estricta, treballant com hem treballat tota la vida. Tenir aquest estil ens diferencia de la resta. Sento, des del fons del meu cor, que això és l’inici d’una nova etapa”.
L’estudi també aconsella ampliar la zona de prospecció a vinyes d’altres viticultors i, fins i tot, a altres zones més allunyades del nucli agrícola de Calonge, en les quals hagin existit vinyes prèviament i encara es conservin ceps en estat salvatge. L’elevada proporció de genotips desconeguts posa de manifest l’interès i coneixement dels viticultors de la zona en les seves vinyes i varietats tradicionals, així com la seva gran capacitat per preservar, al llarg del temps, la biodiversitat de les seves vinyes.
El sommelier d’El Celler de Can Roca i president d’honor de la càtedra de Gastronomia, Josep Roca, va valorar la importància dels resultats de l’estudi: “Als anys vuitanta, parlàvem de la tecnologia aplicada al món del vi; el patrimoni descobert reforça el sentiment i la profunditat. Ens fa plantejar què és la qualitat; no des d’una idea física, sinó com una transparència filosòfica. Calonge, que és singular perquè ha treballat els valors del culte a la terra i l’ètica del paisatge que difícilment es poden trobar en altres llocs, pot celebrar el cant de la biodiversitat, el fet de ser diferent; de no ser el millor, però sí molt autèntic.”