Blog

El “passaport Covid” es demana, en una vintena de països europeus, com a salconduit per accedir a bars, restaurants i locals d’oci. Ho fan amb més o menys intensitat. A Portugal, per exemple, es demana només als locals dels municipis amb més incidència de Covid durant els caps de setmana. A França, en canvi, s’ha de presentar per consumir a l’interior de bars i restaurants i en terrasses, així com als cinemes, teatres i museus. I, des d’aquesta setmana, també als centres comercials. La mesura ha provocat nombroses protestes, però també un augment de la vacunació.

A l’Estat espanyol la mesura no ha prosperat. S’ha intentat a Andalusia, les Canàries, Cantàbria i Galícia, i també a Melilla, i la justícia ha frustrat els intents. Galícia va ser la primera a implantar la mesura, el 24 de juliol, i l’última a veure com la justícia la hi impugnava, de manera que durant algunes setmanes veïns i visitants han hagut de demostrar que estaven immunitzats per entrar a l’interior d’un local. El Tribunal Superior de Justícia de Galícia va notificar ahir la interlocutòria per la qual rebutja la petició de la Xunta perquè creu que el passaport Covid no és una mesura idònia, ja que no impedeix el contagi, ni tampoc necessària. A Andalusia, on la Junta havia proposat el certificat per a locals d’oci nocturn, el Tribunal Superior de Justícia andalús tampoc l’ha avalat per la falta d’idoneïtat i necessitat d’una mesura que afecta el dret a la intimitat i a la no discriminació.

L’advocat Jordi Bacaria, fundador de Global Legal Data, recorda a l’ACN que la regulació europea que ha creat el certificat té una única finalitat, que és “garantir la lliure circulació” de ciutadans europeus per la Unió Europea. Per això creu que usar el pretext del passaport Covid per impedir o permetre l’entrada a establiments no té una base legal ara per ara. I, a més, defensa que la mesura impacta sobre els drets fonamentals, ja que la vacunació no és obligatòria.

A Catalunya, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no s’ha mostrat de moment partidari d’imposar el passaport Covid per a l’interior dels establiments, almenys mentre no s’hagi pogut vacunar tota la població. Pel que fa als sectors més directament afectats si la mesura s’implantés, hi ha una certa divisió d’opinions.

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, coincidix amb Argimon que és un debat “oportú” que s’ha d’obrir quan tothom s’hagi pogut vacunar i la incidència sigui elevada –ara no seria el cas–, i que parteix d’una evidència: “Un any i mig més tard, la resposta no pot ser la mateixa que al principi de la pandèmia ni es pot seguir demanant enormes sacrificis a uns sectors econòmics determinats. La restauració no pot continuar amb el fre de mà posat, cal donar-li estabilitat.” El sector s’ha enfrontat amb limitacions en l’horari d’obertura i en l’aforament, i defensa que les restriccions de drets i llibertats haurien de ser molt quirúrgiques. Tot i que fos “un sacrifici per al restaurador, que hauria d’exercir control, cal pensar en una alternativa per preservar el funcionament de la restauració”, defensa.

Al Gremi d’Hotels de Barcelona, en canvi, no hi ha la mateixa visió. “No hi estem gaire d’acord”, diu el director general, Manel Casals. “No podem posar pedaços, hem d’aconseguir que en dos mesos estigui la població vacunada i als hotels no hàgim de fer de policies, que prou feina tenim i prou escassos de personal anem.” Casals aposta per mesures que s’estan prenent en altres països, com a Suïssa, “on la població que es contagia de Covid perquè no s’ha volgut vacunar s’ha de pagar els costos sanitaris”.

Els comerços agrupats a l’eix Barcelona Oberta es mostren “totalment en contra” del passaport Covid a les botigues. “El comerç s’ha adaptat i ha estat molt estricte amb les mesures de protecció perquè volem atendre el client amb les màximes garanties”, assegura el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené. Les botigues són espais diferents dels bars i restaurants, on no es produeix tanta socialització i no hi ha necessitat de treure’s la mascareta. Jené tampoc ho veu convenient als centres comercials, “que tenen l’avantatge que poden controlar millor els fluxos als accessos per evitar l’aglomeració” de persones a l’interior.