Parlar d’estalvi d’aigua amb els pantans buits
Diari de Girona. El representant del sector de l’hostaleria i el de la pagesia xoquen sobre la prioritat d’ús de l’aigua.
Taula rodona sobre la sequera. Guanyem Girona organitza un debat sobre la sequera on s’aborden temes com la possibilitat que no plogui fins a la tardor o la planificació per abordar la problemàtica.
«Fer un debat de l’aigua amb els embassaments buits… No té sentit que et diguin que estalviem si no hi ha aigua», criticava el representant gironí d’Unió de Pagesos, Narcís Jordi Pi. No ho deia per la taula rodona sobre la sequera a la qual havia estat convidat a participar i que organitzava ahir al vespre la formació política Guanyem. Disparava més amunt: als polítics d’alta volada. Lamentava que la pagesia hagi estat, a parer seu, pràcticament l’únic sector afectat per les restriccions d’ús d’aigua, al temps que recordava que si bé n’utilitzen molta és «per crear aliments». Va lamentar tenir blat de moro al costat d’un càmping on ell no hi podia regar però a la piscina de l’equipament turístic tot era disbauxa i «hihihaha». «Li hem de donar prioritat davant d’altres usos de l’aigua, actualment tenim un sector turístic que utilitza molta aigua. Estem fent un sobreús social de l’aigua, és molt major que fa 100 anys», va afegir.
Tirar-se els plats pel cap no era l’objectiu de la jornada però en algun moment entre el representant dels pagesos gironins i el president de l’Associació d’Hostaleria de Girona,
van saltar espurnes. Xavier Garcia va lloar en diferents ocasions la tasca de la pagesia i va recordar que si el govern ha decidit restringir la pagesia és perquè, malauradament, va dir, els productes es poden acabar comprant al Marroc o altres llocs llunyans, i en canvi va voler deixar clar que «el país té un model basat en el turisme» i que «viu del turisme» . El representant del sector turístic va apuntar que la situació és la que és «per una mancança política històrica». A parer seu, els polítics «van preocupar-se per coses romàntiques -potser en referència al Procés, tot i que no ho va detallar- enlloc d’estar per la ciutadania» «ja que el canvi climàtic no havia vingut «de cop ara». A més, va insistir en què el problema no ha de ser gasta molt l’hosteleria, la pagesia o si els ciutadans es duutxen massa», sinó que s’havia «d’empatitzar» i entendre que es tracta d’un problema global que «no hi entén d’economia, ni de classes socials ni polítiques».
En diferents intervencions, es va esgrimir que les institucions públiques més enllà de les municipals eren les responsables de la situació actual. Vicenç Acuña, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), va puntualitzar que des de l’ACA fa temps que es treballa en com fer front a la sequera i va lamentar que en altres conselleries no s’hagués fet la feina. Acuña va explicar que respecte a l’episodi de fa quinze anys, Catalunya està més preparada però que la sequera és «molt intensa» i va exposar que ha crescut la massa forestal, que absorbeix més del 80% de l’aigua de la pluja. I va apuntar que els pronòstics, tenint en compte el fenomen del Niño, és que no plogui fins a la tardor.
L’activista de la plataforma Aigua és Vida Edurne Bagué va posar l’atenció en el fet que «les dessalinitzadores tenen un cost energètic i acaba afectant amb un increment de costos de la població» i que tenen impacte ambiental, que calia «posar-se les piles» perquè s’anava «tard» perquè «les coses no s’havien pres seriosament» i temia que paguessin els de sempre. Per això va clamar per un «mínim universal» amb independència d’on es visqui.
Els ponents coincideixen en què la situació actual «no ve de nou», que «anem tard» i que no tot és pel canvi climàtic