Optimisme i il·lusió per tancar la campanya de loteria de Nadal
Diari de Girona. Els administradors estan satisfets de les vendes d’aquest any després de dies intensos de feina abans del gran sorteig L’any 2022 cada gironí es va gastar 40 euros en aquest sorteig.
L’any passat tres dècims del premi més esperat de la Loteria de Nadal van caure a Platja d’Aro. No havia arribat cap engruna de la grossa des de 2018,i la província estava assedegada d’il·lusió. De fet, l’any passat va acabar repartint, més enllà d’aquesta part d’un primer, 90 sèries del segon premi a Olot i Puigcerdà.
Loteries i Apostes de l’Estat constata que aquest sector, el de la loteria, viu un moment dolç: l’any 2022 cada gironí es va gastar 40,24 euros, un 6% més que l’any anterior. És la província on més es va incrementar la venda d’aquest sorteig, que a Catalunya va pujar un 3%. La demarcació, però, té camí per recórrer, ja que és una de les províncies de l’Estat on menys despesa per habitant es fa.
I aquest any, què passarà? Aquest «i si» aconsegueix convèncer tant als compradors més fidels com als ocasionals que només entren a les administracions pel dècim més tradicional. Les cues s’han deixat veure durant les últimes setmanes, i els administradors de loteria estan satisfets de l’afluència que han tingut: «ens està anant força bé, a partir del 15 de novembre se’ns disparen les vendes de loteria de Nadal», explica Carlos Voz, que regenta juntament amb el seu germà l’administració Merche de Girona. Voz indica que ha estat un any bo, i que molts han perdut la por que van agafar durant la pandèmia davant la situació de desconcert que es va viure. «Les ganes de jugar no han faltat, és la il·lusió que toqui, l’oportunitat que pugui arribar aquí», sosté. Fins a l’últim moment, els negocis de loteria no poden fer balanç de la campanya, perquè encara han de liquidar les comandes que tenen amb empreses i associacions.
Alfred Alís, administrador de la loteria Sagarrull de Girona també valora positivament la campanya, i assegura que «cada any anem una mica millor». De fet, indica que aquest any «quasi ho hem acabat tot». Encara recorda amb pesar el sotrac que va suposar la pandèmia pel negoci, però Alís indica que «anem remuntant».
Segons ell, la venda de loteria de Nadal té un perfil molt concret, ja d’edat avançada i que juga per tradició: «des de fa molts anys la loteria no va tan bé, les noves generacions volen un altre tipus de joc no tan tradicional», valora. De fet, creu que el sector s’haurà d’adaptar a un nou escenari, tot i que creu que la loteria de Nadal no desapareixerà: «la gent busca el dècim, no vol altres formats», manté. A més, els administradors subratllen que Internet cada any és un canal de venda més important, i que ajuda a captar clients que no viuen a Girona.
Enguany la gent ha anat «tard», una tendència que també és una tradició d’aquesta campanya. Tot i que els dècims ja es poden adquirir el juliol, no és fins a les últimes setmanes que el gruix de la gent no acudeix a les administracions a provar sort: «alguns l’han somiat, altres volen números concrets molt buscats que ja no es troben, ara queden rampoines», diu Alís. Aquest Nadal, més enllà dels clàssics que ja no es troben perquè estan esgotats (3, 5, 7, 13, 15, 69…), també ha entrat a la competició el 23. «Hi ha gent que busca els més rars, que tinguin tres zeros o tres quatres», comenta Voz. La intel·ligència artificial, a més, s’ha disfressat de «bruixot 2.0», i ara també fa prediccions que s’escampen per xarxes socials i que s’acaben esgotant a les administracions.