Omplir el dipòsit costarà aviat més de 100 euros
Diari de Girona. Triar una gasolinera més econòmica permet un estalvi de fins al 15%. No és un miratge ni un somni. Els carburants, que estaven ja en clara fase creixent abans del deliri bèl·lic de Vladimir Putin, no s’estancaran en els actuals preus màxims –fa setmanes que van trencar els seus valors històrics–. Ara s’acosten a la cota, fins fa poc impensable, dels 2 euros per litre. De fet, l preu mig de la gasolina 98 ja supera aquest preu a gairebé totes les gasolineres gironines i el de la gasolina 95 sense plom, el carburant més comú, va camí de fer-ho en pocs dies. I tots els experts pronostiquen que o tardarem en veure també el gasoil prop d’aquesta frontera psicològica. A més d’un nivell alarmant de preus, la velocitat a la qual s’incrementen i la incertesa que genera la invasió russa sobre Ucraïna avancen un escenari aterridor per a les butxaques del consumidor.
Fa una setmana, els carburants es pagaven de mitjana a 1,5 i a 1,6 euros, per al cas del dièsel i la gasolina 95, respectivament. En menys d’una setmana, els carburants s’han encarit entre 10 i 15 cèntims La traducció per a les carteres? Omplir un dipòsit amb gasoil (per a un de 55 litres, per exemple) costa uns cinc euros més que fa només cinc dies. Ara mateix, un dipòsit sencer en un vehicle normal costa entre 80 i 95 euros en funció de la capacitat i l’estació de servei on repostem. En poques setmanes, molts conductors pagaran més de 100 euros per repostar. Perquè no hi ha cap senyal que aquest ral·li de preus hagi de perdre velocitat. El barril de Brent és l’indicador de referència per al mercat europeu dels preus del petroli: va començar l’any per sota dels 80 dòlars, i ja frega els 120 dòlars. En menys d’una setmana va experimentar una alça pròxima al 14%.
Elevades diferències de preu
Triar l’estació de servei en la qual omplir el dipòsit permet estalvis considerables. Entre En els últims anys s’ha produït una expansió considerable de les estacions de servei de baix, on els usuaris han de subministrar-se ells mateixos el carburant després de passar per un caixer automàtic. Es tracta del model de negoci que més ha crescut. Els usuaris estan disposats a renunciar a l’atenció física si amb això s’estalvien uns cèntims. L’estalvi entre aquestes gasolineres barates i les estacions de servei tradicionals pot superar els 10 euros per dipòsit. De fet, entre la gasolinera més cara i la més barata de la província hi ha fins a un 25% de diferència de preu pel mateix tipus de carburant. Segons les dades que les mateixes estacions de servei comuniquen al ministeri, la gasolinera més barata de Girona per omplir el dipòstit és la Cepsa del Port de la Selva. En el cas del gasoil A, és la Galp situada a la plaça de Salt de Girona.
Per què puja tant el preu
«Els mercats energètics mundials ja estaven tensats [abans de la guerra]. Anys de falta d’inversió, juntament amb una demanda increïblement forta, significaven que els inventaris de petroli i productes eren deficitaris, i els de gas tenien un dèficit important», interpreta l’analista energètic de la gestora Schroders, Mark Lacey. «Donat l’escàs pes econòmic global de Rússia (1,5% de l’economia mundial), les matèries primeres són una de les seves poques armes econòmiques», complementa el responsable de sistemes d’informació de la consultora Edmond de Rothschild, Lars Kalbreier. «Rússia representa el 40% de les importacions de gas d’Europa i el 25% de les de petroli», recorda aquest analista.
El preu de la llum es dispara i avui arribarà al seu màxim històric
El Govern anuncia que prorrogarà les ajudes vigents. El preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista pujarà aquest dilluns un 16,76% i marcarà el seu registre més car de la història, un mitjana de 442 euros/MWh, a l’alça com el preu del gas natural per l’impacte de la guerra a Ucraïna. El Govern anuncia que prorrogarà les ajudes vigents.
En concret, el preu mitjà del «pool» per a avui serà de 442,54 euros/MWh, amb la qual cosa superarà el màxim històric anterior de 383,67 euros/MWh al qual es va arribar el passat 23 de desembre.
A més, el preu d’aquest dilluns és uns 63 euros més car que el marcat el diumenge, de 379,03 euros/MWh, segons dades publicades per l‘Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE).
Per trams horaris, el preu màxim de la llum d’ahir es va produir entre les set i les vuit del vespre, amb un preu de 500 euros/MWh, mentre que el mínim durant la jornada, de 379,02 euros/MWh, es va registrar a partir de les onze del vespre i fins a la mitjanit.
Els preus del «pool» repercuteixen directament a la tarifa regulada –el denominat PVPC–, a la qual estan acollits gairebé 11 milions de consumidors al país, i serveixen de referència per als altres 17 milions que tenen contractat el seu subministrament al mercat lliure. La pujada del preu de la llum té un impacte important.
A rebuf del gas natural
Aquests alts nivells en el preu de la llum que arriben a màxims mai vistos, es produeixen a rebuf de l’escalada que s’està produïnt en el preu del gas natural com a conseqüència de la invasió de Rússia a Ucraïna.
Així, els contractes de futur del gas natural negociats a la plataforma holandesa TTF cotitzaven aquest divendres 187,59 euros/MWh.
En comparació amb les mateixes dates de fa un any, el preu del «pool» per avui es dispara enormement, un 840% superior als 27,73 euros/MWh del 7 de març de 2021. El rebut elèctric d’un usuari mitjà amb la tarifa regulada va arribar en el mes de febrer als 131,29 euros, un 111,5% per sobre dels 62,08 euros del mateix mes de l’any passat, per tant, més del doble.
Segons dades de Facua-Consumidors en Acció, aquest increment internual va ser el més elevat fins a la data, superant el 103% que va pujar el passat mes de desembre i «el seu preu va batre, a més, tots els rècords, situant-se en 140,62 euros».
La llum va tancar el 2021 amb l’any més car de la sèrie històrica, amb un preu mitjà de 111,93 euros/MWh degut a l’espiral alcista registrada en el «pool», en el segon semestre.
Pròrroga de rebaixa d’impostos
El president del Govern Espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el passat dimecres al Congrés dels Diputats que hi haurà una pròrroga fins al proper 30 de juny, de les ajudes amb rebaixa d’impostos vigents a l’electricitat, els descomptes adicionals del bo social i les ajudes per als consumidors industrials. Concretament, Sánchez va explicar que el Govern prorrogarà les baixades d’impostos actuals -IVA del 21% al 10%; la suspensió de l’impost sobre generació del 7% i la baixada de l’impost especial elèctric del 5,11% al mínim legal del 0,5% — fins al proper 30 de juny.
Beneficis caiguts del cel
També es prorrogarà la retallada temporal a les centrals no emissores de gas pels seus «beneficis caiguts del cel», aprovada pel Govern l’octubre passat, i suavitzada setmanes després per excloure’n l’energia venuda en contractes a llarg termini.
Així mateix, Sánchez va anunciar la pròrroga del descompte en el bo social elèctric, convidant governs autonòmics i municipals a aprovar mesures de protecció a consumidors vulnerables.
Preocupació per l’encariment de les matèries primeres
La guerra a Ucraïna amenaça de disparar els preus de les matèries primeres, des de les més bàsiques, com el blat o l’oli de gira-sol, a altres de més sofisticades, com el pal·ladi, clau per a un sector ja en dificultats com és la indústria automobilística.
Analistes consultats coincideixen que, malgrat que un dels principals problemes del Vell Continent és la seva dependència energètica de Rússia, especialment a Bòsnia, Moldàvia, Finlàndia o Letònia, la incertesa política també passarà factura a aspectes tan quotidians com són la tecnologia i l’alimentació.
En opinió de l’economista en cap de Singular Bank, Alicia Coronil, el clima geopolític influeix en l’avenç dels preus d’elements com el pal·ladi, l’alumini o el níquel, donat el pes de Rússia en la seva producció i exportació. Aquesta circumstància apunta un informe recent de l’ICEX, que adverteix que els minerals representen entre el 60 i el 70% de les exportacions de mercaderies des de Rússia. La Federació compta amb una de les bases de recursos minerals més grans del món: una sisena part de les reserves de mineral de ferro és a Kursk, a prop de la frontera amb Ucraïna i a 200 quilòmetres de l’assetjada ciutat de Kharkov. També en destaca la bauxita, de la qual s’obté l’alumini; el cadmi, pigment en pintures; el bor, semiconductor utilitzat en reactors nuclears i en la producció d’hidrogen, energia renovable del futur, i el cobalt, freqüent en aeronàutica i present, fins i tot, en pròtesis de maluc. Amb ells, el wolframi, fonamental en medicina per la seva aplicació als raigs X, i el manganès, comú en suplements vitamínics, fertilitzants, llaunes, i component de la gasolina, per eliminar el sotragueig als motors. A la llista apareixen, a més dels diamants, on Rússia ostenta la primera posició mundial en producció i reserves, metalls de gran popularitat com l’or, consolidat com a refugi segur. Segons l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Rússia és el tercer productor mundial d’or, les principals destinacions del qual són Regne Unit, Kazakhstan i Suïssa.
Tanmateix, els experts han posat el focus aquests dies al platí i pal·ladi, dels quals el país és el segon productor més gran només superat per Sud-àfrica, i que exporta als Estats Units, el Regne Unit, el Japó, Alemanya i Suïssa.
L’unça de pal·ladi ha superat la cotització de l’or, i en l’última sessió els seus futurs van rondar els 2.800 dòlars. El pal·ladi és un element amb múltiples aplicacions, des de joieria a fotografia, passant per corones dentals i tècniques «in vitro». El seu ús més conegut és a la indústria automobilística, com a catalitzador en els sistemes de tractament dels gasos dels vehicles amb motor de combustió interna, per reduir les emissions tòxiques. Els experts incideixen en la seva escassetat i que la Unió Europea depèn en un 40% de les importacions des de Rússia.