Objectiu: acabar amb el malbaratament alimentari
El Punt. Catalunya malbarata unes 280.000 tones a l’any de fruita, verdura, peix i carn de porc abans de posar-les a la venda i uns 28.000 litres de llet. L’Agenda 2030 de l’ONU per al Desenvolupament Sostenible vol reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita mundial a la venda minorista
“Imagina’t que vas al mercat, compres tres cistells de menjar i, en arribar a casa, en llences un per la finestra. Per què? Perquè els productes no són prou bonics o perquè en aquell moment et sobren.” Doncs això és el que passa al món: un de cada tres aliments es malbarata de manera injustificada. Ho explica la xef Ada Parellada, impulsora des del seu restaurant Semproniana de la campanya Gastrorecup, per conscienciar sobre el malbaratament alimentari, que aquest any ha celebrat la novena edició amb la participació de més de cinquanta restaurants. Parellada diu que, segons diversos estudis mundials, amb el 25% del que es malbarata es podria combatre la fam crònica mundial i recorda que el sistema alimentari, tal com està muntat avui dia (és a dir, la mala gestió del sistema alimentari), és la principal causa del canvi climàtic. El 2012, la Fundació Alícia, dedicada a la innovació tecnològica en cuina, ja recordava en el seu Aprofitem el menjar. Una guia per a la reducció del malbaratament alimentari en el sector de l’hostaleria, la restauració i el càtering, que va editar amb la UAB, que “la producció d’una tona de menjar, la seva elaboració i el seu tractament com a residu comporta unes emissions de 1,98 tones de CO2 equivalent. Per tant, si es malbarata menjar s’està emetent una quantitat de CO2 innecessari a l’atmosfera que contribueix a l’escalfament global del planeta. Aquestes emissions, a més del vessant ambiental, també tenen una dimensió econòmica per a la societat”. Per tant, el menjar que es llença o que no es cull causa un gran impacte mediambiental.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació assegura que a Catalunya es malbarata, actualment, unes 280.000 tones a l’any de fruita, verdura, peix i carn de porc abans de posar-les a la venda i una mica més de 28.000 litres de llet a l’any. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, es malbarata l’equivalent al 7% dels aliments adquirits, cosa que representa uns 35 kg per persona i any. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, d’altra banda, a finals del 2021, va calcular que a Catalunya es malbaraten 260.000 tones d’aliments, a les cases particulars (el 58%), els restaurants, els bars, els serveis d’àpats i els comerços.
Un dels problemes del malbaratament és que la indústria alimentària, els comerços i les activitats agrícoles generen més aliments (excedents) dels que poden comercialitzar per diverses raons: defectes d’envasament, data de consum a punt d’expirar, sobreproducció, sobrecomanda, dificultats per preveure la demanda diària i dificultats per comercialitzar aliments aptes amb defectes de qualitat. Però també hi ha aliments que no es posen a la venda perquè són de mides no estàndard (massa grans o massa petits) o que han crescut amb una forma estranya. No només passa amb fruites i verdures, també té un cost mediambiental important el peix que es pesca i no arriba a la majoria de peixateries.
Per combatre el malbaratament, o com a mínim per prendre’n consciència, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha tornat a organitzar, aquest any, la campanya Gastrorecup, en què diversos restaurants han cuinat amb aliments recuperats. Un dels que hi ha participat és Casa Leopoldo. El xef Albert Pineda va fer l’àpat de recuperació l’1 d’octubre (amb tots els tiquets venuts, ja que es podien comprar al web de Gastrorecup). A primera hora del matí, va rebre d’Espigoladors verdura i fruita (carbasses, pebrots, tomàquets…“que no tenien la forma perfecta que volen els supermercats”), de la llotja de Barcelona, sardines i d’uns proveïdors del restaurant (que van voler participar en aquest projecte), bacallà i llom de vedella que no s’havien venut però que estaven “perfectíssims”. Quin menú va fer? De primer, amanida de tomàquet amb tàperes, bitxo d’Ibarra i ceba envinagrada. De segon, sardines a l’andalusa amb maionesa cítrica, llom de vedella amb carabassa i farigola i bacallà amb samfaina. De postres, un meló infusionat amb menta i Campari.
Uns dies abans, en el marc cel festival gastronòmic Terra i Gust, que es va fer per la Mercè al parc de la Ciutadella, Marc Singla, el xef del restaurant La Mar Salada, un dels històrics de la Barceloneta, explicava que va a la llotja de Barcelona cada dia i que, entre els peixos que compra, s’emporta aquells que s’han enredat a les xarxes dels pescadors, que són boníssims però que, potser perquè són petits o no gaire coneguts, la majoria de la gent i de les peixateries no volen. “Els aprofito per fer el fumet de les paelles. Aquests peixos no es poden fer malbé”, va explicar. És una altra manera de no malbaratar aliments i no llençar peixos ja pescats.
La campanya Gastrorecup, que va impulsar ja fa uns anys la xef Ada Parellada, aquest any “ha pretès conscienciar la població de les conseqüències que té malbaratar els aliments, tant socialment, com econòmica com ambiental”, explica Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, que assegura que el que es vol sobretot és que “sigui un altaveu” per a la població en general, “perquè on més es malbarata és a la llar”. Entre les accions de la Gastrorecup, es va fer una marató d’espigolades i un gran dinar d’aprofitament alimentari. La Fundació Espigoladors recull directament del camp fruites i verdures que es descarten del circuit. El diumenge 29 de setembre, en la quarta marató d’espigolades, arreu de Catalunya es van recollir 12.128 kg de fruita i verdura que s’haurien llençat.
Malbaratament mundial
El mes de març passat, l’ONU va denunciar que, el 2022, al món es van malgastar més de 1.050 milions de tones d’aliments. Un informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (Pnuma) assenyalava aquestes xifres de menjar fet malbé, alhora que recordava que el 2022 va ser un any en què un terç de la humanitat s’enfrontava a la inseguretat alimentària. Segons el Pnuma, el 2022, es van generar 1.050 milions de tones de residus alimentaris (incloses les parts no comestibles), gairebé una cinquena part de tots els aliments disponibles per als consumidors. Del total d’aliments malgastats, el 60% provenia de les llars, un 28% dels serveis d’alimentació i un 12% del comerç al detall.
Catalunya, com la resta de països del món, ha de fer front al malbaratament alimentari. A l’Agenda 2030 de Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, es demana que es redueixi a la meitat el malbaratament alimentari per càpita mundial a la venda minorista i en els consumidors i es redueixin les pèrdues d’aliments a la cadena de producció i de distribució. Reduir les pèrdues i aprofitar els aliments és, diuen les Nacions Unides, una de les mesures que més impacten en la protecció del planeta.
El 2020, Catalunya ja va començar a fer els deures i va ser pionera amb la llei contra el malbaratament alimentari, que obliga els establiments a facilitar carmanyoles reciclables perquè els comensals es puguin endur a casa el menjar que no s’han acabat al restaurant. Tres anys més tard, el 2023, el Congrés espanyol va aprovar la llei per evitar el malbaratament alimentari, que obliga que tots els elements de la cadena alimentària tinguin un pla per reduir aquestes pèrdues. Els establiments de restauració han de facilitar als clients la possibilitat d’endur-se les sobres del que hagin demanat però no hagin consumit, tal com ja havia legislat Catalunya. Un dels objectius que fixava la nova llei és aconseguir una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en la venda minorista i de consum i del 20% de les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament de cara al 2030, en relació amb les xifres de 2020.
La llei vol “incentivar la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat pròxima” i, en el cas dels establiments de comerç minorista, promoure “el consum dels productes de temporada, de proximitat, ecològics i ambientalment sostenibles”. A més, els grans establiments, les indústries alimentàries i la restauració hauran d’establir acords amb bancs d’aliments o ONG per donar aliments que no faran servir sempre que estiguin dins de la data de consum preferent. Els aliments que no s’utilitzin hauran de tenir com a destinació preferent el consum humà i, en cas que no sigui apte, transformar-los en altres subproductes alimentaris. Si no és possible, s’hauran de destinar a alimentació animal i, com a últim recurs, a l’elaboració de subproductes industrials o per fer compost.