Només el 14% de les empreses catalanes van registrar un pla d’igualtat l’any passat
Diari de Girona. Les sancions per no disposar d’un pla poden anar des dels 751 fins als 225.000 euros.
Només el 14% de les empreses catalanes de més de 50 treballadors van registrar durant el 2022 un pla d’igualtat, malgrat estar obligades per llei. Així ho constatava un informe publicat dimarts per CCOO de Catalunya, que a través de dades pròpies reflecteix un incompliment massiu de la normativa estatal per a les companyies de més de 50 empleats. Tant per l’absència dels plans esmentats, com per mancances greus en aquelles corporacions que sí que en tenen un. Les sancions per no tenir un pla d’igualtat oscil·len des dels 751 fins als 7.500 euros, encara que podrien elevar-se fins als 225.000 euros si l’absència és una conseqüència la voluntat explícita d’ocultar discriminacions per raó de sexe.
Des del 7 de març del 2022, totes les societats mercantils donades d’alta i amb 50 assalariats o més tenen l’obligació de tenir un pla d’igualtat. Què és un pla d’igualtat? Un conjunt ordenat de mesures que la direcció de l’empresa ha de negociar amb els seus treballadors per intentar promoure la paritat entre la seva plantilla i evitar biaixos masclistes. Aquestes han d’incloure obligatòriament un protocol contra l’assetjament sexual, una auditoria salarial –per saber si hi ha categories professionals amb més o menys bretxa– o mecanismes en els processos de selecció per evitar biaixos durant aquests, entre d’altres.
«En aquest país s’espera sempre a l’últim minut per a tot. Hi ha un incompliment reiterat de la normativa, i coneixem empreses que des del 2007 ja tenien l’obligació de tenir un pla d’igualtat i no l’han començat a negociar fins a l’últim moment», va denunciar la secretària de Dones i LGTBI+ del sindicat, Mentxu Guitérrez.
Manca d’inspectors
Per què aquest massiu incompliment? Des del sindicat donen múltiples explicacions, des d’una manca de sensibilitat per part de l’empresariat sobre aquesta matèria, la manca d’inspectors de Treball per verificar que realment es compleix la normativa, l’escassa quantia de les sancions perquè tinguin un efecte dissuasori o les resistències de les pimes per negociar plans d’igualtat quan no hi ha representació dels empleats.
Tot i que les normatives d’igualtat, aprovades durant la legislatura anterior per la llavors ministra de Treball Magdalena Valerio (PSOE) i desplegades durant l’actual per la dirigent d’Unides Podem Yolanda Díaz, no només són incomplertes per un ampli espectre d’empreses per la seva absència, sinó també per greus defectes de forma d’aquelles que sí que en tenen. Segons l’anàlisi realitzada per CCOO en base a una mostra aleatòria i no necessàriament representativa, el 16,4% dels plans no tenen protocols contra l’assetjament sexual, el 8,7% no tenen indicadors de seguiment de si els objectius es compleixen o no i el 12,3% no tenen una auditoria salarial. Tots ells són elements obligatoris.