No hi haurà ampliació del Prat
La inversió per a l’ampliació de l’aeroport del Prat s’esvaeix. La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar ahir a la tarda que el projecte queda suspès a causa de “les manifestacions i la posició del govern de la Generalitat els darrers dies”. Sánchez va al·legar una “pèrdua de confiança manifesta” i va donar per trencat l’acord assolit el 2 d’agost passat per fer una inversió de 1.700 milions d’euros destinats a convertir l’aeroport de Barcelona en un hub intercontinental. El govern català havia mantingut públicament els darrers dies que la línia vermella per a l’ampliació de l’aeroport era que no es toqués la llacuna de la Ricarda, en referència a l’espai natural protegit que podia quedar afectat si es feia l’allargament de la tercera pista de l’aeroport.
“És impossible portar a terme un projecte de tanta envergadura sense un suport nítid i sense fissures per part de la Generalitat”, va assegurar la ministra, que va mantenir que el govern espanyol “vol que Catalunya torni a ser el motor econòmic d’Espanya” i va al·legar que el govern català no té “una decisió madura” sobre la inversió pel Prat i una prova d’això, va dir, és que en els darrers dies s’ha sabut que alguns membres del govern plantejaven assistir a la manifestació convocada per al dia 19 per les entitats contràries a l’ampliació de l’aeroport.
La ministra, que va comparèixer per sorpresa a la seu de la delegació del govern a Barcelona, va argumentar que “tots els grans projectes requereixen grans consensos institucionals” i que per això el Document de Regulació Aeroportuària (Dora) 2022-2026, que ha d’aprovar el Consell de Ministres el 28 de setembre que ve, no inclourà la inversió per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona perquè el govern estatal no ho pot “imposar”. “Un aeroport està al servei del territori on s’insereix per garantir i millorar la mobilitat dels seus ciutadans i les seves empreses, per generar riquesa, però perquè el desenvolupament de les actuacions sigui un èxit es necessita el suport i el consens de les institucions públiques”, va argumentar.
Compromís d’inversió
Raquel Sánchez va confirmar la voluntat de mantenir les inversions previstes per fer arribar les connexions ferroviàries d’alta velocitat als aeroports de Girona i Reus i va anar més enllà en reiterar el “compromís del govern d’Espanya amb Catalunya, amb les seves institucions i els seus ciutadans”. Com a exemple va dir que tiraran endavant dues inversions llargament ajornades com són el desenvolupament del corredor mediterrani i les inversions a Rodalies, a més d’esmentar el recent aixecament dels peatges a les autopistes AP-7 i AP-2, que s’ha produït segons el calendari previst. A més, va reiterar la voluntat de “diàleg i col·laboració” perquè, segons va dir, per al govern de l’Estat “el desenvolupament sostenible a Catalunya és la nostra prioritat”.
La ministra de Transports va explicar que la presentació del projecte per part d’Aena s’havia fet “en termes de la més estricta transparència” i, per això, va anunciar que havia sol·licitat a Aena que es facin públics tots els documents de les meses tècniques, convocades per la Generalitat amb la participació dels ajuntaments de l’entorn de l’aeroport.
Va assegurar que el procés per acordar l’ampliació s’havia iniciat el 2019 a través d’una roda de contactes institucionals amb tots els ajuntaments de l’entorn de l’aeroport i les institucions del món civil i econòmic, “més de mig centenar de reunions”, va assenyalar. Fruit d’aquests contactes el govern de la Generalitat va decidir convocar una taula institucional i taules tècniques en què Sánchez va assegurar que Aena i el govern de l’Estat “van explicar exhaustivament el projecte i l’abast de la inversió, l’impacte ambiental i les compensacions que es pensaven introduir”.
La ministra va voler deixar clar que la voluntat del govern de l’Estat era convertir l’aeroport de Barcelona en un hub intercontinental “com a catalitzador de l’atractiu internacional de Catalunya” i fer de l’entorn “un nou espai natural del delta del Llobregat amb una superfície protegida de més de 1.100 hectàrees”.
Fruit de l’acord del 2 d’agost per a l’ampliació de l’aeroport, s’havia acordat la redacció d’un pla director que havia de concretar la proposta d’ampliació del camp de vol i de la resta d’inversions. Aquest pla director ja no té sentit, segons la ministra, perquè l’objectiu era concretar inversions que ja no es duran a terme. De tota manera, va assegurar que aquesta decisió “no condiciona la voluntat de diàleg permanent que el govern espanyol té amb el govern de la Generalitat”.
Un projecte “referent en sostenibilitat”
El projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona s’havia plantejat per esponjar aquesta infraestructura, que el 2019 va assolir la xifra de 53 milions de passatgers i havia començat a donar mostres de saturació en determinades franges horàries. És per això que la ministra va explicar ahir que, un cop superada la crisi sanitària, l’aeroport de Barcelona podia tornar a mostrar nivells de saturació l’any 2026 i per impedir que això passés calia “molt de temps de planificació i preparació i una gran inversió”. L’ampliació havia d’incloure la construcció d’una terminal satèl·lit, l’adequació de la T1, la connexió de totes dues terminals i un nou aparcament. El punt més polèmic era la superació de les limitacions del camp de vol amb l’allargament de la pista del costat mar per permetre efectuar totes les operacions de sortida des d’aquesta pista. Tot i això, no es preveia traspassar en cap cas el límit de les 90 operacions per hora que l’aeroport té aprovat en el pla director per mantenir la reducció de l’impacte acústic ja existent. La ministra va donar ahir detalls sobre com estava previst neutralitzar l’impacte ambiental de l’ampliació i va assegurar que es volia “complir escrupolosament amb les exigències de restauració d’hàbitats fixades en la directiva Hàbitat de la UE” a través d’una ampliació del 25% de les àrees protegides actuals. “L’objectiu és fer d’aquesta infraestructura un referent en sostenibilitat”, va exposar. Amb l’ampliació en punt mort serà el moment d’abordar les compensacions ambientals pendents de l’anterior projecte d’ampliació que encara no s’han executat i que fa mesos que reclama la Comissió Europea.