"No crec que la tardor sigui tan catastròfica com es diu" | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

“No crec que la tardor sigui tan catastròfica com es diu”

  |   Novetats

El Punt. LLUÍS BIGAS DE LLOBET. PRESIDENT DE LA SEU DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA. Assegura que la paritat entre l’euro i el dòlar afavorirà l’exportació i perjudicarà la importació i com que les comarques gironines són més exportadores que importadores això ens beneficiarà. Atribueix els col·lapses a l’AP-7 al dèficit d’infraestructures. Assegura que la paritat entre l’euro i el dòlar afavorirà l’exportació i perjudicarà la importació i com que les comarques gironines són més exportadores que importadores això ens beneficiarà. Atribueix els col·lapses a l’AP-7 al dèficit d’infraestructures

  • “No crec que la tardor sigui tan catastròfica com es diu” QUIM PUIG QUIM PUIG.
Economista i advocat
Lluís Bigas és diplomat en estudis empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Abat Oliba CEU. Gestor administratiu i assessor fiscal, ha cursat estudis de postgrau en fiscalitat i dret mercantil, entre altres. Professionalment exerceix amb despatx professional com a economista i advocat a Girona i Olot. També és membre de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid) i de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, i ponent de diferents cursos i seminaris en matèria de dret tributari.
Economista i advocat
Lluís Bigas és diplomat en estudis empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Abat Oliba CEU. Gestor administratiu i assessor fiscal, ha cursat estudis de postgrau en fiscalitat i dret mercantil, entre altres. Professionalment exerceix amb despatx professional com a economista i advocat a Girona i Olot. També és membre de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid) i de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, i ponent de diferents cursos i seminaris en matèria de dret tributari.

La crisi energètica perdurarà, però ara ja s’ha estabilitzat i difícilment empitjorarà La crisi energètica perdurarà, però ara ja s’ha estabilitzat i difícilment empitjorarà

El comerç s’ha d’especialitzar perquè no pot competir amb les plataformes El comerç s’ha d’especialitzar perquè no pot competir amb les plataformes

IMMA BOSCH – GIRONA

El pre­si­dent de la seu de Girona del Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, Lluís Bigas, no creu que la tar­dor sigui tan catastròfica com es diu perquè tot i que la “crisi energètica per­du­rar, però ara ja s’ha esta­bi­lit­zat”. Ara bé, Bigas recalca que si els cos­tos de pro­ducció s’incre­men­ten les empre­ses no tin­dran prou recur­sos per pagar els crèdits i “hi haurà tan­ca­ments”. Explica que el sec­tor turístic tindrà una bona tem­po­rada d’estiu i al seu parer veu neces­sari “anar cap a un turisme de qua­li­tat i més sos­te­ni­ble”. Manté també que la pari­tat entre l’euro i el dòlar afa­vo­reix l’expor­tació i per­ju­dica la impor­tació i com que les comar­ques giro­ni­nes són més expor­ta­do­res que impor­ta­do­res això “ens bene­fi­ciarà”.

Es pre­veu una tar­dor molt moguda en ter­mes econòmics. Vostè com ho veu a les comar­ques giro­ni­nes?
Dependrà de molts fac­tors. Però no crec que sigui tan catastròfic com es deia fins ara perquè la crisi energètica per­du­rarà però ara ja s’ha esta­bi­lit­zat i difícil­ment empit­jo­rarà. Per una altra banda hi ha tot el tema del con­sum i de l’aug­ment de l’IPC, i aquest sí que és un pro­blema. Bàsica­ment pel tema que a la gent li ha pujat el cost de la vida un 10% i els sala­ris encara no han pujat.
I un deu per cent pot­ser no puja­ran.
No sé si la patro­nal i els sin­di­cats seran capaços d’enten­dre’s, perquè els con­ve­nis mar­quen que l’aug­ment s’ha de fer segons l’IPC però aquest IPC no es pot reper­cu­tir. A més, les empre­ses sur­ten d’una pandèmia en què la majo­ria han aguan­tat rela­ti­va­ment bé i mol­tes estan amb crèdit ICO que d’aquí a qua­tre dies han de començar a tor­nar. I evi­dent­ment per tor­nar-ho han de començar a gene­rar capi­tal o, si no, aques­tes empre­ses con­cur­sa­ran i cau­ran.
Les tendències infla­ci­o­nis­tes i la guerra d’Ucraïna com estan afec­tant en les empre­ses giro­ni­nes?
A l’empresa cata­lana i també a la giro­nina l’afecta la guerra d’Ucraïna amb tot el tema energètic i també la crisi de sub­mi­nis­tra­ment. Veu­rem com aguan­ten les empre­ses. Tot dependrà una mica de la con­jun­tura econòmica. A la demar­cació tenim la indústria càrnia, que és molt impor­tant i que depèn molt del mer­cat xinès, però també tenim empre­ses tec­nològiques que tre­ba­lla­ven amb el mer­cat rus i que han que­dat para­des. Un altre sec­tor impor­tant són els ser­veis: el de l’hos­ta­le­ria, que passa un dels seus millors estius de la història amb tot ple i amb preus pre­pandèmics, i el de comerç, que no acaba d’arren­car. Per tant els ser­veis és el que mar­carà la tendència a la demar­cació.
Veu­rem tan­ca­ments a par­tir d’aquesta tar­dor?
Dependrà molt dels cos­tos de pro­ducció. Si els cos­tos de pro­ducció es man­te­nen o bai­xen i per­me­ten satis­fer els crèdits ICO, no veu­rem tan­ca­ments. En canvi, si s’incre­men­ten, les empre­ses no tin­dran prou recur­sos per pagar els crèdits que han gene­rat durant la pandèmia i veu­rem con­cur­sos i tan­ca­ments. Tots pensàvem que quan s’acabés la pandèmia tot tor­na­ria a la nor­ma­li­tat, que el més impor­tant era aguan­tar. I ara veiem que el que ens està pas­sant ara afecta més que la mateixa pandèmia.
La demar­cació té mol­tes empre­ses expor­ta­do­res. Com els pot afec­tar?
La pari­tat entre l’euro i el dòlar afa­vo­rirà l’expor­tació i per­ju­di­carà la impor­tació. I com que les comar­ques giro­ni­nes som més expor­ta­des que impor­ta­do­res, això ens bene­fi­ciarà.
Vostè diu que al sec­tor turístic li estan anant molt bé les coses perquè té els locals plens, però el sec­tor es queixa que no pot reper­cu­tir l’incre­ment de preus al con­su­mi­dor i tan­quen amb pèrdues.
En el sec­tor hote­ler, a la demar­cació de Girona, hi ha dos mons. El de la Costa Brava Cen­tre, que viu del turisme local i que jo crec que no tro­bem ningú que digui que li van mala­ment les coses, i el que viu dels majo­ris­tes de viat­ges com ara Llo­ret i Roses, entre altres, i a aquest li costa més omplir locals.
Perquè el turista estran­ger no arriba en els matei­xes xifres que abans de la pandèmia?
Sí. I per això jo crec que és abso­lu­ta­ment neces­sari anar cap a un turisme de qua­li­tat i més sos­te­ni­ble. I per modi­fi­car el tipus de turista és impor­tant apro­fi­tar els Fons Next Gene­ra­tion.
Però quan aquests can­vis es sug­ge­rei­xen a un hote­ler que té un esta­bli­ment amb dues-cen­tes habi­ta­ci­ons per omplir…
En la mesura que es pugui i amb tota la pro­blemàtica que porta i la dis­cri­mi­nació que hi ha envers Cata­lu­nya quan es repar­tei­xen, els Fons Next Gene­ra­tion s’hau­rien d’apro­fi­tar per incre­men­tar la cate­go­ria dels hotels d’una i dos estre­lles. I això serà el que ens donarà el turisme de qua­li­tat i menys mas­si­fi­cat i que fa des­pe­ses més ele­va­des.
I el comerç què ha de fer?
Només té una solució, i és l’espe­ci­a­lit­zació. Des­gra­ci­a­da­ment, i la pandèmia ens ho ha ense­nyat, l’espe­ci­a­lit­zació ens aju­darà a sor­tir-nos-en. Un comerç que no sigui espe­ci­a­lit­zat no pot com­pe­tir amb pla­ta­for­mes i amb grans superfícies. Tot allò que inter­net no pot donar, com és el cas del tracte per­so­nal, les reco­ma­na­ci­ons i l’empa­tia, ho ha de donar el comerç de pro­xi­mi­tat i espe­ci­a­lit­zat i amb bons pro­fes­si­o­nals dar­rere el tau­lell.
Però, igual que el sec­tor turístic, també té difi­cul­tats per tro­bar tre­ba­lla­dors?
És con­tra­pro­du­ent que amb un atur rela­ti­va­ment ele­vat no es trobi mà d’obra, però això és un pro­blema estruc­tu­ral. Si es donen sub­ven­ci­ons, aturs o ajuts que tenen molt poca diferència amb el sou que cobra­rien si van a tre­ba­llar, renun­cien a fer-ho. Ales­ho­res, si anem a l’espe­ci­a­lit­zació, la diferència entre el sou de mer­cat i un sub­sidi ha de ser sufi­ci­ent­ment gran per incen­ti­var que la gent accepti anar a tre­ba­llar.
Com s’han de solu­ci­o­nar els embus­sos que hi ha a l’AP-7?
Els col·lapses a l’AP-7 venen sobre­tot del dèficit d’infra­es­truc­tu­res. Es van aixe­car els peat­ges i amb la gratuïtat els cot­xes ara uti­lit­zen molt més l’AP-7 que abans, però hi ha el mateix parc auto­mo­bilístic. Això vol dir que s’ha tras­lla­dat el col·lapse d’un lloc a l’altre. El pro­blema és que l’AP-7 no es pot con­ver­tir en la via prin­ci­pal perquè amb un any de gratuïtat ens l’estem car­re­gant física­ment. Per tant, amb vinyeta, amb peatge tou o amb peatge anual, no sé com, hem d’anar a un sis­tema de paga­ment d’ús. Si volem bones infra­es­truc­tu­res i des­gra­ci­a­da­ment no tenim prou recur­sos per man­te­nir-les, doncs les hau­rem de pagar.